Desplegament dels plans, de la comunicació a la marxa per la internacionalització.

6 d'agost de 2010

0 comentaris

Desplegament dels plans, de la comunicació a la marxa per la internacionalització.

Sobre unitat, agost de 2010, introducció.

Sobre unitat, agost de 2010, un parell d’exercicis.

Desplegament dels plans, de problemes per aplegar a formes de comunicació.

Aquesta història que recullo del quadre de la sèrie Plans comença el novembre de 2006 quan anotava al bloc que Cal treballar plegats.
La
desfilo amb intenció d’ajudar a recollir els canvis d’aquests anys en
el que em sembli significatiu senzillament pel record, o per ajudar als
plans actuals i a solucionar problemes.

De l’1 d’abril de 2008 passa més d’un any fins arribar a un altre apunt d’aquesta història. Sis mesos ho són de vaga de bloc (en solidaritat i acord a la vaga que engegà el mateix dia en Xavier Mir), que comença la matinada de l’1 de juny: Parlàvem l’altre dia, i que va de Vaga de bloc per la sobirania

“I d”esperar ho és que no sigui gaire dies. És tant bàsic el que recull
als punts que reclama. Hauríem de perdre la vergonya que ens pugui fer
fer-nos conscients d’aquesta situació, responsabilitats, obligacions i
feina.”

a “Al fin y al cabo”.

Va bé també recordar la marxa de 10Mil a Brusel·les, el 3er Congrés Catalanista, l’Acte de Sobirania i enterrament de la etapa estatutària o autonomista, la Diada de Som una Nació, la Comissió 100 anys d’Estelada, i moltes, moltes altres feines, encontres i poliments. A diferents bandes.

Mentre feia ullada al període, cercant els apunts que il·lustro amb aquell dibuix provocador del recull, pensava que seria bo fer una comparativa cronològica dels nostres moviments, gestos, passos, complicitats, avenços o traves, problemes, errors, i al costat els relacionats amb la lletania de la constitucionalitat de l’Estatut, els intents de jugar amb el finançament com a morrió i marca del Verdadero Estado de Las Autonomias, i en general moviments de l’espanyolisme i autonomisme, així com l’inici de la fi de l’engany dels federalismes.
Podem veure bé com s’han desbancat molts abusos, polítics, verbals, mediàtics i conceptuals. Crec que ho hem d’anotar al llistat de canvis, i que estaria bé relacionar-ho amb moments remarcables, debats i novetats en el terreny de la comunicació i els mitjans.

Continuem:

20 d’abril de 2009: Hem d’anar aplegats, ni plegats, ni arreplegats.
(que ja comento a la introducció)

19 de juliol de 2009: Pensar amb tu.

Amb dificultats, anoto detalls que en aquell moment em semblen capaços de seguir ajudant a no perdre la consciència. Un problema que remarco és una pregunta sobre què passa amb les dificultats per a pensar, per a parlar.

8 d’agost de 2009: Per un independentisme capaç i capacitatiu.

Entre altres coses recullo: “Una preocupació que proposo és
la necessitat que ens deixem de visceralitats i valorem més la
intel·ligència. Em sembla ens cal perquè a banda de fer diferència
faria el moviment independentista efectiu políticament, i segurament
permetria també l’aplegament i convenciments que cerquem. Seria l’abandó recomenable de l’independentisme reactiu. Seria l’abandó d’incapacitats.”

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

Desplegament dels plans, de la comunicació a la marxa per la internacionalització.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes