El 22 de novembre de 2006 anotava al bloc que Cal treballar plegats, i només podia apuntar alguns dels problemes que li veia al moviment per la independència, en aquest i algun altre detall. És també l'apunt que inaugura la sèrie que il·lustro amb aquest tros de dibuix (de 1996) És significatiu, i miraré de desfilar-ho una mica. Em sembla que pot servir bé per a tractar els problemes que encara tenim per aplegar-nos.Aquell any, de la mà i d'acord amb el que apuntava en Xavier Mir, i que molta alta gent veia i deia, remarcava la importància de la idea d'aplegament.
Al costat ronda i molesta molt els conceptes d'unitat, i els diferents i marejants usos del terme en declaracions, intencions i accions polítiques, en el pensament, i en les explicacions i altres elements implicats. I sobretot molesta molt i distorsiona la idea i pràctica d'unitat espanyola, excuses, excusats i implicacions. Alguna vegada havia intentat salvar aquestes inèrcies usant el terme unió, però estem allà mateix: embolics, confusions i imposicions.
És aleshores que trobo clar que ens pot anar millor el terme i exercici d'aplegar. Si pensem i actuem en termes d'aplegament, el què passa, el projecte i els problemes, funcionem fora d'aquestes inèrcies que assenyalo. Això està més que plantejat fa temps, i també fa una temporada que crec que per aquí hem de recollir fruits que s'acabaran podrint o assecant si no ho fem.
Aquests problemes els trobo quan no fa gaire que començava aquest bloc, que va ser un pas a la xarxa en el sentit d'intentar fer aportació per aconseguir una ciutadania conscient i per ajudar el moviment per la independència.
Són dues coses diferents d'entrada, la primera l'havia iniciat a la xarxa el 31 de desembre de 2004, i l'amplio amb la segona tasca, que inicio en aquest bloc el 6 d'octubre de 2006.
Dues coses diferents però que de seguida es troben, diria que perquè el moviment per la independència defensem i volem coses tant bàsiques que negar-les implica negar alhora la consciència i la ciutadania (les individuals i les col·lectives.) Sempre m'ha alegrat aquesta coincidència.
Quan he fet servir aquest dibuix per a guiar i il·lustrar un apunt és perquè m'hi he vist amb cor d'un determinat compromís amb el que plantejo, rondo, o rumio, i perquè hi veig lligams que m'interessa remarcar o que vull, per a veure-m'hi i per la memòria. Fent un salt anem a l'abril de 2009 on anoto, pensant en aquell novembre:
Hem d'anar aplegats, ni plegats, ni arreplegats.
Marc Belzunces assenyalava aleshores amb encert que ja fóra hora d'abandonar la cançó de l'enfadós. Jo em preguntava:
"Aquest matí rondava de nou la idea de com és que, estant, com em sembla que ho estem, a camp obert, amb espai, aire, eines, força, raons, motius, visibilitat, i moltes coses més, com és que (deia) restem frenats o aturats, no ho sé."
I concloïa:
"Nos: nosaltres, no necessitem ni hem de cercar, esperar, anhelar..., etc., que un o altre determinat ens aplegui. Ni que Un sigui El, si que Líder, El, i tal. Hem de deixar d'esperar allò que sigui El que ens faci anar plegats, i senzillament decidir aplegar-nos, anar aplegats."
................................
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/31460
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/130823
