Festa, lluita i catalogació

En els darrers
mesos, Vilafranca ha esdevingut escenari de múltiples batudes policials,
sense precedents, contra ciutadans migrats, sota l’empar de la Llei
d’estrangeria. Durant aquestes operacions, desenes de veïns i veïnes
de la vila hem patit intimidacions, pànic, vexacions i ràbia davant
el constant assetjament per part dels cosos de seguretat, a les ordres
de les diferents Institucions de Govern. Un nobre indeterminat de vilafranquins
i vilafranquines han estat detingudes i condemnades a l’expulsió autòmatica
del País, pel fet de no disposar dels Papers..

Davant d’aquests
fets reïterats, dels que cap mitjà informatiu n’ha fet ressò, caldria
fer públiques diverses consideracions.

En primer lloc,
la desproporcionalitat amb que s’han produit aquestes batudes ens aboca
a la reflexió col·lectiva: desplegar dispositius de força d’aquestes
dimensions alimenta l’alarma social amb l’objectiu, per part de les
diferents administracions polítiques, de criminalitzar les persones
migrades: controls policials, corredises, l’estació de rodalies de
Renfe ocupada pels cossos de seguretat, assalts a locutoris i a d’altres
comerços de la Vila…aquests procediments no son propis d’un Estat
democràtic. Que les forces policials identifiquin i detinguin a persones
sospitoses de “no ser d’aquí” representa un abús de poder i un
acte de racisme institucional: qui no encaixi dins el clitxé físic
d’europeu acabarà patint l’assetjament ( legal però absolutament arbitrari
) d’una legislació discriminatoria: la Llei d’Estrangeria, una eina
d’exclusió que vulnera els drets humans més fonamentals d’aproximadament
un quinze per cent del conjunt de la ciutadania.

La prohibició
de la lliure circulació de persones, l’amenaça de l’expulsió i la
brutalitat de les batudes no haurien de deixar indiferent a ningú.
Si cal iniciar un debat social sobre els efectes de les migracions a
la nostra societat haurem de ser capaços de llevar-nos prejudicis i,
per damunt de demagògies, tenir la voluntat d’entendre les dinàmiques
que causen aquests fenòmens migratoris. Per tot això, les persones
i organitzacions signants sortim al carrer i ens adherim al manifest
de la Xarxa Estatal pels Drets dels Migrats (REDI) 

12 MESURES
URGENTS PER LA DIGNITAT DE LES PERSONES MIGRADES. 
Tenim dret a tenir drets!

Quasi dos de
cada deu ciutadans dels nostre País es troben sotmesos a una sèrie
de normes legals, excepcionals i discriminatòries, respecte de la resta
de persones,  pel seu orígen. La Llei d’Estrangeria, des de la
seva primera versió de 1.985 , ha establert requisits cada vegada més
difícils, allunyats de la realitat social i sovint impossibles de complir
per a qui pretengui establir-se legalment a l’Estat espanyol. A més,
s’han multiplicat els controls de documentació arbitrari, les detencions
discriminatòries, l’internament i les expulsions en condicions que
vulneren els tractats Internacionals subscrits per l’Estat espanyol
en matèria d’asil i Drets Humans.

Mentre les
condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes migrants són cada vegada
més difícils, les administracions segueixen prioritzant les inversions
en polítiques de control davant la despesa social. Els darrers canvis
legislatius han anat adreçats a evitar l’entrada, dificultar la permanència
i facilitar l’expulsió de les persones migrades en comptes de destinar
recursos a la millora de les condicions de vida dels ciutadans, migrats
o no, cada vegada més precàries.

Juntament amb
això, proliferen els discursos que tracten la immigració i els migrats
com “un problema”.  Es tracta el migrat com a enemic perillós,
delinqüent, probable terrorista, invasor… i d’aquesta manera es fomenta
en el conjunt de la ciutadania la por i la sensació d’inseguretat,
amb l’objectiu d’assegurar-se una població dòcil i summisa, disposada
a treballar en pitjors condicions que la població autòctona.

El racisme
institucional fomenta racisme social i produeix la marginació de la
població migrada en el pla legal, laboral, social, educatiu, d’habitatge,
etc., permetent i augmentant l’explotació laboral.

En aquest sentit,
l’Estat Espanyol no és una excepció dins d’Europa. Les polítiques
migratòries de la UE, a la vegada que es centren en la lluita contra
la immigració “il·legal”, tracten de promocionar las migracions
regulars i temporals subordinades a les necessitats del mercat de treball
europeu, demostrant una concepció purament utilitarista i instrumental
de la immigració. No es tenen en compte les profundes desigualtats
econòmiques, injustícies socials, fams i guerres, origen dels actuals
processos migratoris. I d’aquesta manera es nega a milions de persones
el dret humà fonamental de buscar una vida digna independentment del
seu lloc de naixement.

Aquesta política
degrada i envileix el conjunt de la societat. Per això, des de la convicció
racional i ètica de la igualtat real entre les persones i la universalitat
dels drets, les organitzacions i persones que subscribim aquest escrit
afirmem el DRET A TENIR DRETS de les persones migrades. Amb aquest objectiu
i mentre continuem treballant per a la necessària derogació de la
Llei d’Estrangeria, exigim a les diferents Institucions de Govern l’adopció
de les següents mesures:

12 Mesures
Urgents per la Dignitat dels i les migrants:

A) REGULARITZACIÓ IMMEDIATA
I GARANTIES A LA RESIDÈNCIA I VIDA FAMILIAR

1.- Nou procés de regularització
no condicionat al contracte de treball. Obertura d’un procés de regularització
que garanteixi el permís de residència i treball per a totes les persones
migrades “sense papers” que viuen a l’Estat espanol sense
condicionar-lo a l’exigència d’un contracte de treball previ, a fi
d’acabar amb l’explotació laboral i la corrupció que comporta aquesta
exigència.

2.- Adaptació a la realitat
dels requisits per acollir-se a l’arrelament social: 
– reducció a un any el temps d’estada exigit 
– que el fet de tenir una ordre d’expulsió per causes administratives
no sigui un impediment per obtenir l’arrelament 
– no subordinació de la seva concessió a la possessió d’un contracte
de treball 
– eliminació dels requisits d’impossible compliment (com, per exemple,
el certificat de penals de nacionals de països sense embaixada a l’Estat
espanyol o que signifiquin discriminació o un tracte degradant per
a l’immigrant (com determinades proves mèdiques). 
– facilitar de la regularització de persones amb fills i filles nascudes
a l’Estat espanyol.

3.- Flexibilització dels requisits
per a acollir-se a l’arrelament laboral. Atorgament de l’arrelament
laboral a tota persona que per qualsevol mitjà de prova vàlid en dret
acrediti l’existència d’una o diverses relacions laborals que sumin
un període igual o superior a sis mesos.

4.- Flexibilització dels requisits
per a la tramitació de la reagrupació familiar adaptant-les a la realitat
del mercat laboral i d’habitatge d’e l’Estat espnayol, garantint sobretot
el dret fonamental de viure en família, així com el dret a treballar
dels familiars reagrupats .

5.- Garantia dels drets laborals
i de vida familiar dels treballadors temporers contractats en origen.
Establir una política de contractació estable que garanteixi la igualtat
de drets, la reagrupació familiar i la possibilitat de residència
estable a Europa. Creació de comissions independents d’investigació
i control del compliment dels drets laborals fins que això succeeixi.

6.- Augment significatiu dels
recursos per garantir l’accés a la informació per a donar una resposta
àgil i eficaç als tràmits administratius que afecten les persones
migrades (arrelament, renovació, homologació de títols, etc.), així
com garantir una assistència real i efectiva dels lletrats del torn
d’ofici quan correspongui.

B) CESSAMENT DELS ABUSOS
POLICIALS I LA DISCRIMINACIÓ 
7.- tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers. Creació
de comissions independents d’investigació i seguiment (formada per
organitzacions de defensa dels Drets Humans) fins al seu tancament definitiu.

8.- Derogació del Protocol
d’actuació aprovat a Setembre de 2.007 per a les repatriacions i el
trasllat de detinguts per via aèria i/o marítima.

9.- Ordre immediata de paralitzar
tota actuació arbitrària en relació als controls de documentació,
les detencions, el segrest de passaports i les expulsions que pateix
la població migrada, especialment en el cas dels menors d’edat. 
I prohibició d’iniciar expedients d’expulsió a qui denuncii irregularitats
laborals, abusos policials o agressions xenòfobes, així com a les
víctimes de la violència de gènere o a qui pateixi qualsevol tipus
de violació dels seus drets fonamentals.

10.- Retirada definitiva de
la Proposició de Llei Orgànica de Mesures per a la Lluita Contra la
Immigració Clandestina del Govern espanyol.

C) IGUALTAT PLENA DE DRETS 
11.- Compliment immediat i efectiu dels acords internacionals subscrits
pe l’Estat espanyol en matèria d’asil i dret dels treballadors migrats
i signatura de la Convenció Internacional sobre la Protecció dels
Drets de Tots els Treballadors Migratoris i els seus Familiars.

12.- Garantir el dret de sufragi
actiu i passiu per a les persones migrades, així com l’exercici dels
drets laborals, socials, civils i culturals en règim d’igualtat amb
la ciutadania autòctona.