Sobre seguretat i immigració
Recordo fa anys quan era a la JNC en un intercanvi internacional en que hi havia representats de joventuts polítiques d’altres països europeus. Un dels debats que va haver-hi va ser sobre seguretat. Allà me’n vaig adonar que en el fons els catalans, pel fet de no diposar d’Estat dels temes estratègics i de seguretat no en sabíem ni un borrall comparat amb els col·leges europeus. En canvi només cal veure les recents eleccions franceses per adonar-se que és un tema cabdal els propers anys.
Aquí en plena campanya s’ha aixecat una polseguera important per aquest tema. Però com passa sovint els discursos sobre seguretat d’uns i altres estan marcats pels tòpics. L’esquerra tronada catalana, segueix veient el debat de la seguretat com un tema de "dretes". La dreta rància del PP simplifica perillosament un tema que és d’una complexitat immensa. I la premsa no ajuda a pder fer-ne un debat serè. A qualsevol país del món si un diari publica el que ha publicat aquí La Vanguardia el dia 9 de maig (“Catalunya concentra el mayor foco de yihadistas”) i mig govern aniria de cul per presentar un pla de xoc i justificar totes les actuacions que s’haguéssin fet fins ara. Aquí com que de Conseller del ram tenim en Saura fa la reducció fàcil de dir que no s’ha de vincular immigració i seguretat. I tens raó, Saura, però quan mig món està preocupat pel terrosime internacional no seria important que aquí almenys ens ho prenguessim en serio?. Tant malament està vincular terrorisme amb immigració, com girar l’esquena a un problema d’abast mundial.
Catalunya ja ha estat lloc de pas de terroristes islàmics, fins i tot alguns dels que van protagonitzar els atemptats a les torres bessones de Nova York van ser a Salou. Hem tingut un atemptat a Madrid dramàtic i alguns es creuen tant ingenus que retiran les tropes d’Iraq ja està tot resolt. Però només cal viatjar pel món per adonar-se que aquest és un problema global i que l’únic lloc que es tracta frívolament per uns i altres és aquí.
Els polítics joves i no tan joves de Catalunya tenen una gran manca de formació en matèria de política internacional i tot el que comporta (economia global, exèrcits, seguretat, espionatge).
Suposo que ve donat pel fet de no tenir estat propi, però no tenir estat propi tampoc justifica les idees tronades que sentim sovint per part dels nostres alts responsables.
És més, els qui ens volen dur realment a la independència HAN de tenir un gran nivell de política internacional, cosa que clama al cel que no tenen la majoria d’independentistes de boqueta.