Sobre el finançament
Fa dies que volia escriure al bloc sobre el “culebrón” del finançament però il·lús de mi espereva que acabés. I no acaba, ni té vistes de fer fer-ho en breu. L’escenificació de la pressa de pèl ens la faran durar perquè tragar-nos un gripau tant gran costa i cal dilatar bé.
A Madrid en Solbes fent de poli malo, en Zapatero que no diu res, en Guerra fent de poli malo i treient l’etern debat entre “izquierda i derecha” per tapar el debat “catalans-espanyols”. A Catalunya un PSC descol·locat. Un conseller d’Economia que sembla el darrer catalanista de la Federació catalana del PSOE. En Montilla, del qual penso cada cop més que el seu gran actiu és aplicar Maquiavel a la perfecció, un dia dient que es quadrarà davant de Madrid i l’altre que el PSC votarà el pressupostos del PSOE.
No entenc com encara qhi ha gent que es fa dir intel·lactual i que és mínimament intel·ligent que no vegi que tot això és una ensarronada monumental. El PSC no votarà mai en contra del PSOE perquè és el mateix.
Els socialistes el que ens estan muntant és un circo fenomenal, un teatre perquè saben que tenen mala peça al teler i que només en sortiran amb una gran dosi d’intepretació. La cançó de l’enfadós.
Però al final ens treuran un acord de mínims. A Cataluya el PSC ens el vendrà com una gran millora. I a Madrid el PSOE el vendrà com un acte de fermesa de Zapatero davant les pretensions dels nacionalistes. I el front català? Pot haver-hi front català amb els socialistes que són el mateix aquí i allà?.