El bloc d'en Roc Fernàndez

El Ple de dissabte es va formalitzar la dimissió del regidor Joan Vinyals. De fet la seva dimissió és la crònica d’una mort anunciada. D’ençà les eleccions vivim Ple rera Ple moviment de cartipassos per amagar una realitat, no hi ha equip i tot s’ho manega una mateixa persona: en Pere Pladevall.

I també fa temps que se sap del caràcter autoritari de l’alcalde. N’hem tingut nombroses mostres:

– l’Assemblea ciutadana que ha estat una presa de pèl a la participació,
– la nul·la comunicació amb la resta de grups municipals ni el que protocolariament és obligat,
– les pressions a funcionaris, i treballadors,
– l’intent d’acoso i derribo de l’oposició, fins i tot se’ns vol negar el dret a consultar la informació dels plens, i ens restringeix l’accés a l’Ajuntament
– o la darrera, un ROM que s’ha fet sense ni una reunió amb cap grup municipal. Se l’ha fet soleta la regidora…

Tot això ens ha dut que ja tenim una primera víctima a només sis mesos de les eleccions municipals. Al Ple l’alcalde ho va maquillar com va poder, però la realitat és que en Vinyals plega, tal i com va escriure per desmotivació. Una desmotivació fruit de les desavinences, fruit de la destitució encoberta que va patir arran d el’episodi de la caiguda de la casa del costat de Can Xifreda.

Ha estat la primera conseqüència d’un model de gestió unipersonal, amb un equip gens travat i improvisat i que constament es va modificant i alterant. I no passaria res, si no fos que darrera d’aquest fet hi van els interessos de poble. I va el fet que ara resulta que per caprici de l’alcalde de modificar el pati del SES ens costarà 153.000 € quan és una obra que havia d’assumir la Generalitat que es qui ha de fer l’equipament. O que ens hem de veure en un Ple acceptant l’herència d’un mort que es va enterrar en una fosa comuna per deixadesa de l’Ajuntament i ara resulta que ens fa hereus. O retirant un projecte per fer un carrer que no té cap estudi, ni el d’impacte ambiental, ni el permís d el’ACA per tapar el torrent, ni un estudi de trànsit que l’avali. Però que el greu és que hipoteca el futur del centre de vila condemnant-nos a una plaça amb trànsit rodat. Destrueix, ara sí, un "patrimoni sentimental" documentat fa ara 800 anys per Jaume I, el congost de Codines, i ens pren l’única opció de fer un parc al costat mateix de la plaça, de la Biblioteca i de l’Ajuntament.

Aquest Ple, ara que han de començar a governar i que jo no poden viure de la renta d’inauguracions d’obres iniciades per CiU, és la punxa de l’Iceberg. La punxa d’un Iceberg que ha començat a destruïr el poc equip que hi havia, que ha demostrat que no és té un projecte clar del que és vol fer i que actua sense saber on va.