El bloc d'en Roc Fernàndez

Dijous de la setmana passada, els tres membres de CiU denunciats per
l’Alcalde Pere Pladevall, vam rebre la sentència absolutòria. Fins ara,
no hem dit res, hem deixat treballar la justícia, segurs que una
acusació sense proves i amb la única finalitat de judicialitzar la
política no podia dur enlloc. Molt diferent del que va fer l’Alcalde
que va córrer amb la denúncia a tots els mitjans possibles, acusant amb
nom i cognoms a tres persones, que per coses de la vida, som del partit
de l’oposició.

Ara que ha sortit la sentència ens toca parlar, alt i clar. Ens toca
explicar que la sentència ens absolt no només reflexant que “No ha
quedado justificada, de otra parte, la autoría en la redacción de
comentarios, ni la titularidad del blog”, sinó que a més puntualitza
“lo cual es irrelevante dada la ausencia de tipicidad penal de los
hechos objeto de acusación”. I més endavant acalareix que “no
existiendo infracción penal, no cabe hablar de autoría alguna, ni de
circumstancias modificativas de la responsabilidad”. Podeu lleguir un resum aquí i veure lleguir la sentència completa. El que no podeu veure és la reacció del senyor batlle quan sortint del judici li vaig anar a dir que potser prou d’aquest color i em va proferir davant d’un atònit Toni Verdaguer i la resta de companys meus de CiU, “No em toquis!!!… Això és la guerra”. La guerra? Quina guerra Pere?. La política justament serveix per evitar les guerres.

O sigui que tenim un alcalde que denuncia sense proves fets que no són
denunciables… vaja que té la pell molt fina i que no adment cap
diferència d’opinió i criteri. A algú tot aquest episodi li pot fer més o
menys gràcia. Als que l’hem patit en la pròpia pell no ens en fa gens.
I als que facin el bloc anònim en qüestió es deuen estar fotent un fart
de riure. Però el preocupant és que siguem l’únic municipi on menys
d’un any ens haguem trobat amb un períple de fets que ratllen el límit
de lo democràticament acceptable:

– Sen’s ha denegat la plaça per fer-hi una acte electoral.
– No s’ha fet un sol concurs d’elecció de personal.
– L’utilització impudica i partidista dels mitjans de comunicació municipal amb episodis com el de Can Xifeda.
– Es fa un ROM sense ni una sola reunió amb cap grup polític per consensuar-lo.
– Als 8 mesos plega un regidor pel “tracte inhumà de l’alcalde al personal i regidors”
– El Pressupost es presenta sense comissió informativa prèvia i ara n’hem d’impugnar els acords
– Es denúncia a tres membres de l’oposició sense fonaments ni proves…

I si a un grup municipal que estem a l’oposició ens passa tot això, que no li pot passar a un ciutadà que estigui atrevessat amb aquest Alcalde i que no tingui tots els recursos i mecanismes de que disposem per defensar-nos i per fer complir la Llei?. Preguntint-s’ho. O sigui que el tema no és per riure.

Jo em pregunto que més ha de passar perquè algú li pari els peus a aquest senyor?. No estem parlant d’una dictadura d’un país africà, estem parlant de
Sant Feliu de Codines. Si a CiU hi hagués una persona amb aquest tarannà, a mi em
faria remouria l’estòmac. Perquè per sobre de les diferències ideològiques ha
d’haver-hi les conviccions democràtiques. El entendre que el diàleg és
la base del sistema i que a més estem en un poble on tots ens trobem pel
carrer.

Només esperem que aquest lamentable episodi serveixi per tornar a la política i deixar “la guerra” del senyor Pladevall. Segur que el poble hi sortiria guanyant!.