El bloc d'en Roc Fernàndez

Ahir al vespre vaig tornar a veure l’excel·lent film de George Clonney, Good Night, and Good Luck un film que és un elogi a la independència dels mitjans de les pressions polítiques. El film es basa en l’enfrontament d’un periodista Edward R. Murrow al senador Joseph McCarthy en plena guerra freda i persecució de comunistes als EUA.

Suposo que el subsconscient em va portar a veure el film el mateix dia que un altre director de diari, aquest cop l’AVUI, anunciava que plega per discrepàncies amb la direcció, formada per Planeta i l’Institut Català de Finances, és a dir, la Generalitat.

No és el primer. En pocs mesos hem vist plegar en Antoni Bassas de Catalunya Ràdio amb un programa líder, en Jordi Basté temps abans, en Vicent Sanchís també a l’AVUI i ara en Xavier Bosch. Tots ells, periodistes de l’anomenada “crosta nacionalista”. D’ençà que el diputat McCarthyià, Joan Ferran va obrir la veda de l’etiquetatge, la substitució i l’eliminació de periodistes desafectes al règim, la puga és a l’odre del dia. I ho és amb la passivitat i complicitat d’ERC i malgrat la caiguda dels índexs d’audiència de la ràdio i TV públiques. Un exemple la substituta d’en Bassas que està enfosat el Matí de Catalunya Ràdio.

Vist això arribo a la conclusió que com Joseph McCarthy no importa el mètode mentre s’assoleixi l’objectiu. I si el sistema de mitjans públics catalans se’n va en orris millor mort que amb “crosta nacionalista”. Ja tenim el sistema dual PSOE-PP de mitjans espanyols que ens va de conya a Cataluya.  Molts cops es crítica la manca de coratge de la classe política i és cert, però també es flagrant la manca de coratge de la classe periodística que no sap posar límits a aquesta caçera de bruixes pròpia  de l’època de McCarthy. Quina enveja el periodista Edward R. Murrow de la pel·lícula Good Night, and Good Luck.