Catalunya 2.0
Com ja us vaig avaçar dissabte cava tenir lloc en el marc del Congrés comarcal de CDC la taula Catalunya 2.0 en la que em van acompanyar el
diputat de CiU al Parlament, Carles Puigdemont [Bloc], l’amic Toni Ibañez [Bloc] i en Jordi Roigé, Director del portals Comunicació21 i Cultura 21.
En Toni Ibañez [Bloc] va fer una descripció del 2.0 com a intel·ligència col·lectiva, i va destacar que la societat civil ha fet una revifalla gràcies a les noves tecnologies. Ibañez també va dir que a Catalunya la força de la xarxa molt sovint permet suplir les mancances de la Catalunya real i va posar com exmples la reacció davant Air Berlín o el .cat.
Carles Puigdemont [Bloc] va començar la seva intervenció pronosticant que en a les eleccions municipals de 2011 serà decisives les campanye si cadidatures 2.0. Per Puigdemont la xarxa combat tot allò que ha distanciat el ciutadà d ela política: rapidesa, honestetat, agilitat, transparència i horitzontalitat. És un entorn immillorable per trobar a darrera de cada polític una veu pròpia i una oportunitat per aplicar allò que prediques. El 2.0 és allò que la gent ha demanat sempre dels polítics.
Per Puigdemont el polític 2.0 té riscos evidents: està exposat, rep comentaris, ha de donar resposta i es fàcil de trobar-hi contradiccions; però el polític 0.0 està exposat a la extinció.
El 2.0 és una oportunitat perquè permet trencar barreres socials -a la xarxa no hi ha categories, meritocràcia-, és universal, i represneta la transformació no messiànica de la societat.
Finalment en Jordi Roigé va dir que a Catalunya li ha sentat molt bé el món digital. Internet és la gran democràcia de la informació. Però va posar alguns pros a periodisme ciutadà, dient que les TIC permeten que tot ciutadà sigui un periodista en potencia. Va destacar la que el periodista té una responsabilitat i un codi deontològic (contrast informació, separació opinió d’informació i citació de les fonts).