última ronda

r.mirabete

NO HO SAPS

Deixa un comentari

No ho saps…
R.Mirabete (1999)

No ho saps però la solitud

que gela les teves passes

és l’alè dels dies que ens resten.

Un aspre silenci dins la cel·la

que va sepultant el cel rosat.

L’ànima cansada dormisqueja

darrera dels planys dels condemnats.

Una nit més la dansa de les ombres

a les velles parets de la presó:

retronen veus endins l’obscuritat

que lletregen la conspiració.

                                              Ricard Mirabete (Barcelona, 1999) 

que

Aquesta entrada s'ha publicat en Última ronda el 28 de març de 2007 per ricard99

ÉS NEGRA NIT

Deixa un comentari

És negra nit…
R.Mirabete (1999)

És negra nit i les ombres travessen

els vells carrers de la grisa ciutat,

que miren d’amagar-se de la blana llum dels fanals.

Rere l’església era el cementiri

que fou el fossar d’antics sacerdots.

Ara és un parc, on tristes parelles

assagen un amor d’encenalls.

Al racó, la foguera eterna

de les venes sagnants d’un jove

crema el batec fred de les pedres.

 

                                                  R.Mirabete (Barcelona, 1999)

Aquesta entrada s'ha publicat en Última ronda el 27 de març de 2007 per ricard99

TOT EL SILENCI

Deixa un comentari

TOT EL SILENCI

Tot el silenci
dels carrers sense lluna
de la pedra roent de la plaça
és al contorn de les meves passes.

La boira i les fumeres de la carena
amaguen les ombres dels difunts
de la ciutat.

Ja queden lluny
els tambors de la guerra,
i als carrers de cendra
hi ha rastres de sang mastegada:
enllà del mur,
els orfes morts coberts de flors de foc.

             R.Mirabete (Última ronda, 1999)

Aquesta entrada s'ha publicat en Última ronda el 24 de març de 2007 per ricard99