última ronda

VAN GOGH

L’ofec de l’aposta.
           La carena de la tardor
                      en una tela que resguarda la pols
                      del pinzell i el batec de l’angoixa.

                         
           Ricard Mirabete

GOTTFRIED BENN
(Mansfeld, 1886-1956)

FRAGMENTS
Fragments,
rebuigs de l’ànima,
gleva de sang del segle vint…
Costures -pertorbada circulació de l’alba de la Creació.
Les religions històriques en cinc segles derrocades,
la Ciència: esquerdes al Partenó,
Planck s’acostà amb la seva teoria dels quànta
de nou enterbolit, a Kepler i Kierkegaard-.
Però hi hagué vespres que prengueren els colors
del Pare comú, lliures, onejants,
inapel·lables en llur silenci
de blau brollat,
color dels introvertits,
on hom es reunia
les mans damunt dels genolls
a la pagesa, senzills,
resignats al beure silenciós
al so de l’acordió dels servents-
i altres
encalçats per convolutes interiors,
estretors de volta,
compressions d’estil arquitectònic
o caceres darrera l’amor.
Crisi de l’expressió o atacs d’erotisme:
això és l’home d’avui,
a l’interior un buit,
la continuïtat de la personalitat
ve assegurada pels vestits
de bona estofa, que duren deu anys.
La resta fragments,
mitges veus,
arrenc de melodies de les cases dels veïns,
espirituals negres
o Ave-Maries.
                        GOTTFRIED BENN (Berlín, 1956)

Miserere (1914-1927)

GEORGES ROUALT
Miserere (1914-1927)

FRANZ KAFKA
El procés

Davant la llei, s’hi està un guarda de la porta. Hi arriba un home de pagès, i prega al guarda que el deixi entrar dins la llei. Però el guarda diu que ara no li pot concedir l’entrada. L’home s’hi repensa i pregunta si doncs podrà entrar més endavant. -És possible- diu el guarda-, però ara no-. Vist que la porta de la llei és oberta com sempre i que el guarda s’enretira a un costat, el pagès s’ajup per mirar endins, a través de la porta. Quan el guarda se n’adona, riu i diu: -Si tanta gana en tens, prova doncs d’entrar, encara que jo t’ho prohibeixo. Ara, fixa-t’hi bé: tinc força. I sóc només el més baix dels guardes. Però a l’entrada de cada sala hi ha guardes, i cadascun té més força que el d’abans. Només la vista del tercer, ni jo mateix ja no la puc suportar-. Tals dificultats, el pagès no se les esperava, i pensa que la llei hauria de ser accessible a tothom i sempre, però quan ara es mira millor el guarda…

SEBASTIÀ GASCH
Etapes d’una nova vida (Quaderns Crema, 2002)

SEBASTIÀ GASCH

Va néixer a Barcelona el 1897, on va morir el 1980. Periodista i crític compromès amb la innovació creadora, va ser un defensor fervent de les avantguardes. Al mateix temps, i gràcies als articles publicats en les revistes més importants del moment, va revalorar gèneres oblidats fins aleshores per la crítica com el music-hall, el circ o la dansa. Autor de més d’una trentena de llibres –entre els quals destaquen ‘El circo y sus figuras’ (1947), ‘Expansió de l’art català al món (1953) i ‘París, 1940’ (Quaderns Crema, 2001)–, el conjunt de la seva tasca periodística i literària el converteix en testimoni imprescindible de la vida cultural catalana i europea del segle XX.

PERE GUIXÀ
Àlies Barcelona ( Barcelona, 2001)

Recull de 13 contes que edità Quaderns Crema el 2001. És el segon llibre de relats que escrigué l’autor barceloní que ha publicat fins avui 5 llibres de narracions, tots ells a Quaderns Crema. Ha aconseguit forjar-se un estil acurat i contingut, ferm i alhora elàstic i sinuós, per la capacitat de generar un alè de misteri que tothora embolcalla els fets quotidians d’un viure urbà. "El paravent", que és el primer relat de l’obra, ja ens porta a pensar que la lectura del llibre l’haurem de completar i deixar que ens sedueixi un lleu desconcert d’ombres i paraules a mig dir… 

CAVALLERIA ROJA
(1928-1932) Oli sobre tela
91 x 140cm Museu de l’Estat Rus, St Petersburg 

GEORG TRAKL
Estiu (1914)

ESTIU 
Al vespre calla el lament
Del cucut dins el bosc.
S’inclina més el gra,
La roja rosella. Negra tempesta amenaça
Dalt del pujol.
La vella cançó del grill
S’apaga al camp. Ja no es mou més el fullam
Del castanyer.
Escala de cargol amunt
Cruix el teu vestit. Callada brilla l’espelma
A la cambra fosca;
Una mà de plata
L’apagava. Nit sense vent, sense estels.
 

Traducció de Feliu Formosa
George TRAKL, Obra poètica, Ed. Empúries, Barcelona, 1990.

MIQUEL BAUÇÀ
Una bella història (1962)

A ELL NO…
A ell no l’havien convidat a la vida.
Es va haver d’amagar sempre,
tapar-se la cara.
D’ell només en quedà una taca de sang
fresquíssima, un sexe sense estrenar
i unes ales cansades, plenes de pols.
                          MIQUEL BAUÇÀ (Barcelona, 1962)

JOSEFA CONTIJOCH
Congesta (2007)

L’estrella cau
s’estimba amb fúria
contra la pèrdua
a l’oceà incoherent on no ets ningú
on ones defallides
a altres ones s’entreguen.
         JOSEFA CONTIJOCH (Manlleu, 2007)

BLAI BONET
Cant de l’arc (1979)

FOC D’AUCELL
La llibertat és una cantata a la llibertat.
Si es creu, o mana creure que és més que un cant,
és perquè tan sols no és un càntic.
La llibertat també ha de ser una cançó de poble.
La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors.
Qui cala foc a l’aucell del desig és el misteri.
El misteri de l’amor és el temps,
com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant,
perquè l’amor fet i la llibertat són el mateix càntic.
El plaer de l’amor fet és una cantata a l’amor.
No és l’amor. La llibertat és just un himne a la llibertat.
No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què?
Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,
i res és massa poc, talment com tot són massa coses…

                                          BLAI BONET (1979)

A tots els amics coneguts i desconeguts.
Sempre endavant!!!

gener 2008