ET VAIG SEGUIR
Deixa un comentariET VAIG SEGUIR
Et vaig seguir darrere els murs
que resguarden els mots no dits:
la nit sap l’adreça del niu
on encens el flam de l’ofrena
dels teus enganys de joventut.
La torre blava de flors negres
t’acull com a àngel abatut
que bat les ales dins la cendra:
la roseguen els rat-penats
devoradors de la solitud
d’aus perdudes a la ciutat.
Ricard Mirabete (Última ronda, 1999)