Raül Romeva i Rueda

Divendres passat es feia públic que la Comissió Europea cedia la seva seu a empreses com McDonald’s, Pepsi i Coca-Cola, per a fer-hi un acte de propaganda. Aquestes empreses, a les quals el mateix comissari Kyprianou ha lloat en diverses ocasions, són en part responsables dels mals hàbits alimentaris actuals que condueixen a l’obessitat, malaltia contra la qual la mateixa Comissió insta a lluitar-hi. La paradoxal situació m’ha dut a presentar una pregunta escrita a la Comissió en els termes següents (segueix…):

"En la Unión Europea la obesidad afecta cada año a 400.000 nuevos niños y niñas. Según los expertos las causas principales de la obesidad son, entre otras, los malos hábitos alimenticios que provocan el auge del llamado ?fast-food?. Buena muestra de ello es el hecho de que ?Big Mac?, el menú emblemático de la más famosa de las cadenas mundiales de ?fast-food?, formado por una hamburguesa, media ración de patatas fritas y una Coca-Cola, aporta el 62% de la grasa recomendada que se debe consumir en un día.

Frente a estos datos, son cuando menos sorprendentes las alabanzas que el pasado día 9 de noviembre el comisario de Salud y Protección de los Consumidores, sr. Kyprianou, dirigió a empresas multinacionales como McDonald?s, Coca-Cola y Pepsi, las cuales son en buena parte responsables del aumento de los casos de obesidad infantil, según los expertos en nutrición.

¿Cree la Comisión que es compatible la lucha contra esta enfermedad con la propaganda y alianzas con estas empresas? ¿en que medida considera la Comisión que la practica de dichas empresas contribuye a la lucha contra la obesidad, sobretodo la infantil? ¿Cree la Comisión que con el solo hecho de que los productos de estas empresas contengan información en sus envoltorios sobre sus contenidos en grasas ya merecen ser reconocidas por su responsabilidad social como afirmó el Comisario Kyprianou? Ha pedido, o piensa pedir, la Comisión a estas empresas que eliminen el alto contenido en grasas de sus alimentos y productos?"

Per altra banda, la Comissió de Cultura (CULT) del Parlament Europeu ha votat aquesta tarda sobre la revisió de la Directiva Televisió sense Fronteres, de la qual n’és ponent de l’informe al Parlament Europeu la nostra companya de Grup, l’alemanya Heide Rühle. A continuació adjunto la nota de premsa en la qual hem posat de manifest les línees generals que, com a Grup, tenim la intenció de defensar, tant en Comissió, com en Plenària.

Révision de la Directive télévision sans frontières

La frontière entre les programmes et la publicité doit être clairement marquée 

Ce lundi 13 novembre 2006, la commission culture du Parlement européen se prononcera, en première lecture, sur la version révisée de la directive sur  les services des médias audiovisuels européens. Cette directive constitue la plus importante pierre angulaire législative de la politique médiatique de l’Union européenne. Les Verts au Parlement européen regrettent que dans cette proposition de directive il ne soit pas fait mention de l’importance du pluralisme des médias et qu’aucune mesure ne soit proposée pour empêcher leur concentration, ce que les Verts demandent. 

Le paysage médiatique européen est en pleine mutation: le développement des nouvelles technologies et les moyens de diffusions numériques croissants exigent une modification du cadre législatif actuel. Par conséquent, les Verts au Parlement européen s’expriment en faveur de l’élargissement du champ de la directive aux nouveaux services non linéaires comme la vidéo à la demande ou la télévision basée sur internet.

Les Verts/ALE ne veulent toutefois pas réglementer internet de la même façon que la télé radiodiffusion. Les contenus générés par les utilisateurs, comme les blogs ou les e-mails, ne seront pas concernés. Il s’agit donc pour la commission Culture du PE d’approuver un élargissement réaliste et approprié du champ d’application.

Les Verts/ALE s’opposent clairement à la proposition de la Commission et de la rapporteure sur l’introduction d’un cadre légal sur le placement de produit. Selon eux, Il est très important de séparer le contenu éditorial des programmes et la publicité et ce afin de respecter l’intégrité et la crédibilité des médias européens ainsi que des programmes eux-mêmes.

De plus, et toujours afin de respecter l’intégrité des programmes, ils sont contre l’introduction de la possibilité de coupures publicitaires pour tous types de programmes toutes les 35 minutes et encore moins pour les 30 minutes que propose la rapporteure. Ils proposent donc de garder la règle actuelle d’interruption par tranches de 45 minutes, sauf pour les programmes pour enfants et les journaux télévisés, qui eux seraient interrompus toutes les 30 minutes, sachant que ce genre de programme ne dure jamais plus.

D’autres demandes importantes pour les Verts/ALE touchent à l’introduction d’un droit européen pour les courts extraits, d’un droit de réponse pour tous les services de médias audiovisuels et le renforcement des droits des producteurs indépendant.

 Font foto: BBC

Nova sessió plenària a Estrasburg. A l’agenda hi ha diversos temes d’entre els quals destaquen la petició que s’elabori una Directiva sobre Estratègia Marina (en vaig parlar ja en aquest apunt), o la segona lectura de la Directiva de Serveis, un dels projectes legislatius més importants de la UE, i al voltant del qual hi ha hagut als darrers anys un gran debat: per una banda, l’argument a favor de la Directiva és que es busca eliminar entrebancs burocràtics per a l’establiment d’empreses de serveis, però (segueix…)

per l’altra hi ha qui pensem que, essent aquest un objectiu desitjable, existeixen grans riscos que la Directiva, tal i com està plantejada en aquests moments, obri la porta a un triple dumping: social, ambiental i normatiu. Així, en absència d’una Directiva Marc sobre Serveis d’Interès General, alguns/es som més partidaris de començar per un procés d’harmonització per dalt (trobareu aquí una explicació de la nostra postura i de les nostres propostes al respecte).

Per altra banda, el plenari votarem dijous un informe en el qual es demana una major participació de dones en els processos de decisió política, i el mateix dia es votarà un altre informe en el qual es demana a la Comissió que presenti el 2007 una proposta legislativa sobre successions.

Altres assumptes destacats de la sessió són la discussió d’un nou informe sobre la situació econòmica a l’Eurozona (dilluns), la Directiva que prohibeix la comercialització dels termòmetres de mercuri, així com l’informe sobre multilingüisme, dimarts, pregunta oral a la Comissió relativa a la iniciativa europea en el marc de la protecció civil, i debat sobre l’ús de bombes de fragmentació i sobre els bombardejos de la setmana passada a Palestina, dimecres, i un altre sobre política de Comunicació europea (dijous).

L’Eurocambra també s’haurà de pronunciar en relació a la nova Estratègia Europea de Seguretat (PESD), sobre el Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització, i sobre un mercat comunitari per al finançament dels crèdits hipotecaris. 

Foto: Eurodiputats/des de Verds/ALE a la manifestació a Estrasburg en favor dels serveis públics. Font: Verds/ALE

La premsa nacional guatemalenca (Prensa Libre) i internacional (BBC) es fan ressò de la decisió del Tribunal Cinquè de Guatemala d’emetre ordre de captura amb finalitat d’extradició, a petició de l’Audiència Nacional espanyola, per a quatre militars guatemalencs responsables de 30 anys de repressió, tortures, assassinats a aquell país centreamericà. Aquesta decisió ha estat clarament condicionada per l’adopció al Parlament Europeu, ara fa un parell de setmanes, d’una resolució d’urgència sobre extradicions a Guatemala (en parlava en aquest post ), ja que fins llavors les institucions judicials guatemalenques no havien mostrat cap voluntat de cooperar. En la meva intervenció ja vaig manifestar (segueix….)

la necessitat d’acabar amb la impunitat, i en la resolució que vàrem consensuar diversos grups (aquesta), i que finalment es va aprovar per gairebé unanimitat, es recollien moltes de les peticions que fèiem des de Verds/Ale en la nostra proposta de resolució . Ja el dia que vàrem aprovar la resolució va tenir un important impacte (veure per exemple aquesta nota de la BBC: Parlamento Europeo apoya extradición de Rios Montt ). 

A la notícia apareguda abans d’ahir a Prensa Libre es fan ressò de l’ordre de detenció decretada. Tanmateix es destaca que els ex-dictadors Rios Montt i Romeo Lucas van quedar exclosos, de moment, de l’ordre de detenció, el primer per falta de base de la petició espanyola, i el segon per què va morir el passat mes de maig a Veneçuela.

Ordenan la captura de cuatro militares
Juez también avala detención de Donaldo Alvarez y Pedro García, pero excluye a Ríos Montt y a Romeo Lucas
Por: Coralia Orantes

El Tribunal Quinto de Sentencia decidió no emitir la orden de captura con fines de extradición contra Efraín Ríos Montt, solicitada por la Audiencia Nacional Española, pero dio luz verde a la detención de cuatro militares, Donaldo Álvarez y Pedro García Arredondo.

Tampoco se incluyó al ex presidente Romeo Lucas García (1982-1983), quien falleció en mayo de este año en Venezuela.

Dieron luz verde para la extradición de los militares retirados Óscar Humberto Mejía Víctores, Ángel Aníbal Guevara, Benedicto Lucas García y Germán Chupina Barahona.

Los delitos imputados son terrorismo, homicidio y secuestro.

Los jueces Morelia Ríos, Isaías Figueroa y Bélgica Deras Román consideraron que la investigación española no aportó elementos suficientes sobre la participación de Ríos Montt en la quema de la Embajada de España y su responsabilidad por las muertes que se produjeron.

A pesar de ello, la orden de captura librada por el juez español Santiago Pedraz también incluye el delito de genocidio, por las masacres ocurridas en el conflicto armado, y enumera que durante el periodo del gobierno de Ríos Montt (1982) se documentó la mayoría de esos hechos.

?Durante el período de Ríos Montt se cometió el 69 por ciento de todas las ejecuciones, el 41 por ciento de las violaciones sexuales y el 45 por ciento de torturas de todos los casos registrados, señala el informe de la Comisión de Esclarecimiento Histórico?, se lee en el auto de aprehensión contra el dirigente eferregista.

Francisco Palomo, abogado de Ríos Montt, expresó satisfacción por la resolución, pues no existían pruebas contra su cliente.

La semana recién pasada, la Corte Suprema de Justicia (CSJ) recibió de la cancillería guatemalteca el expediente enviado por la justicia española, el cual remitió al tribunal.

Antes de la resolución, José Toledo, abogado defensor de Guevara, presentó dos recursos: un amparo contra la CSJ por haberle dado trámite a la petición española, y un conflicto de jurisdicción.

Después de la resolución, las órdenes de captura fueron enviadas a la Policía para que las haga efectivas.

?Debemos analizar la resolución, pero lo que vemos positivo es que se aceptó la jurisdicción universal, y en el resto pediremos que se subsanen los errores que se dice que se cometieron?, expresó Eduardo de León, de la Fundación Rigoberta Menchú.

También las dos recusaciones planteadas contra el Tribunal de Conflictos de Jurisdicción desde junio último fueron declaradas sin lugar ayer, por lo que ahora podrán entrar a conocer el recurso que no permitió escuchar a los sindicados en su primera declaración.

Satisfechos

?Nos sentimos satisfechos de la resolución emitida por el tribunal, pues no existen pruebas contra mi cliente?. – Francisco Palomo, abogado defensor de Efraín Ríos Montt.

Algunos detalles de la petición española

La justicia española solicitó la captura de ocho personas.

Del 26 junio al 4 de julio se había programado escuchar la primera declaración de seis militares y dos civiles vinculados en casos de genocidio.

En esa fecha las acciones fueron detenidas por los recursos planteados por la defensa.

El 7 de julio, el juez Santiago Pedraz gira orden de captura internacional contra los militares y ordena el embargo de sus cuentas.

El 27 de octubre, la Corte Suprema de Justicia (CSJ) recibió de la Cancillería la petición de orden de captura; éste la remitió el 31 de octubre al Tribunal Quinto de Sentencia.

6 de noviembre, el tribunal emite resolución.

Segueix essent una satisfacció a mitges, degut a l’absència de Rios Montt en el procés, però sigui com sigui suposa que s’estreny el cercle al voltant de l’ex-dictador.

Foto: Rios Montt. Font: BBC

La Tercera Trobada de Càrrecs Locals del Partit Verd Europeu començarà demà a Barcelona amb el lema ?Greening the streets? i amb la participació d?uns 200 membres dels Verds dels diferents països de la UE. La Trobada s?allargarà fins dissabte i el programa preveu que es tractin temes que van des de la gestió de polítiques europees en contextos urbans, la lluita de les ciutats contra el canvi climàtic, o qüestions concretes com mobilitat, energies renovables a la ciutat, immigració, o els serveis públics. Com a aperitiu, adjunto un article que apareix avui al diari francès Liberation, Qu’elle serait verte ma cité ! Police de proximité, économie solidaire, régies de quartier et laïcité… (segueix…)

Par Alain LIPIETZ, Noël MAMÈRE, Djamila SONZOGNI (QUOTIDIEN : mercredi 8 novembre 2006/Libération) (Note: Alain Lipietz député européen, Ile-de-France, Noël Mamère député-maire de Bègles et Djamila Sonzogni conseillère régionale d’Alsace, conseillère municipale de Mulhouse).

Fin du ramadan, début des vacances. La France s’installe devant sa télévision, qui nous promet, comme le frisson d’un film d’épouvante, le retour des émeutes de novembre. On comptabilise les bus brûlés. Ah ! ça y est, voilà la première victime de la racaille, la pauvre Mama Galledou… Cette délectation macabre a quelque chose d’obscène. On aurait plutôt attendu une célébration des progrès réalisés depuis un an. Mais quels progrès ? L’application à nos banlieues des lois coloniales de «l’état d’urgence», les rafles médiatisées comme un débarquement US en Somalie, n’ont strictement rien changé au quotidien de nos concitoyens vivant dans les cités à problèmes. A droite, le tout-répressif, à gauche, l’enlisement de la politique de la ville, semblent avoir épuisé l’imaginaire social. L’heure a sonné de la relève : une politique d’écologie urbaine et populaire. 

En Europe, les exemples sont nombreux et pas réservés aux bobos. A Malmö, grand port de la Suède (30 % d’immigrés, 110 nationalités), des quartiers populaires ont été rénovés en haute qualité environnementale, sous le contrôle de leurs habitants. Ça veut dire des espaces verts collectifs qu’on aime et qu’on fait respecter. Des murs, des toits végétaux, qui protègent autant du bruit que du froid et de la canicule (n’oublions pas qu’il y a aussi des personnes âgées dans les cités, premières victimes du changement climatique), avec de massives économies d’énergie, et donc d’effet de serre, comme de charges locatives. Ça veut dire des transports publics fréquents, efficaces, desservant les cités de relégation.

Immense chantier créateur d’emploi, la rénovation des cités de France (car il ne s’agit pas tant de raser pour faire du neuf que d’améliorer, avec les habitants) implique une nouvelle manière de financer, produire, et surtout maintenir propre et agréable le logement social. Car, si un espace pourri pourrit la vie de ses habitants, il est aussi le produit de rapports sociaux pourris.

Reverdir, dans les quartiers, les rapports entre les gens, ça veut dire quoi ? D’abord les associer à la décision sur la rénovation. Ce qui implique déjà le droit de vote, au moins local, pour tout citoyen par la résidence. Ce n’est pas ce que les jeunes demandent ? Parce qu’on ne leur en a pas montré jusqu’ici l’intérêt !

La démocratie urbaine n’est pas seulement voter, mais participer. La maintenance des quartiers populaires doit être l’oeuvre, la responsabilité, le souci et le plaisir de leurs habitants eux-mêmes. Pour cela, l’outil existe, quoique financièrement exsangue : la «régie de quartier». Association embauchant les chômeurs de la cité pour veiller au bien-être de la communauté : travaux d’entretien des espaces collectifs, aide aux familles et en particulier aux personnes âgées, médiation de nuit…C’est le regard sur eux-mêmes des désoeuvrés des cités qu’il s’agit du même coup de changer, comme le regard des autres sur les désoeuvrés et le regard de la communauté sur son propre territoire. A chaque cité, sa régie.

Comment financer ? Par un subventionnement massif qui, en fait, ne coûtera pas grand-chose : pas d’impôts ni de cotisations sociales à la charge de ces régies (elles paient déjà en aura de mieux-être leur écot à la communauté locale, et de toute façon les chômeurs qu’elles emploient n’auraient rien payé du tout), et même attribution aux régies, à titre de subvention, du RMI qu’auraient touché ces chômeurs. Car il faudra bien en finir avec la «faille du RMI»entre 18 et 25 ans… si on ne veut plus acculer les jeunes sans emploi aux pires expédients.

Pas d’angélisme. Les emplois dans les cités ont un rude concurrent : le trafic, où l’on gagne son Smic en trois jours… On ne relancera pas l’économie interne des cités sans casser les mafias de la drogue. Et, comme pour la prohibition de l’alcool, il n’y a qu’une solution : la dépénalisation (doublée d’une prophylaxie) des drogues douces, la distribution aux «accros», sous contrôle médical et social, des drogues dures ou de leur substitut.

Les petits et les vrais gangsters ne disparaîtront pas pour autant. Oui, la sécurité et la police sont aussi des exigences de l’écologie urbaine. Mais pas la police qui frappe, humilie, et s’enfuit. Une police de proximité, liée aux habitants, perçue, comme tous les services publics (transports en commun, agents de l’EDF, pompiers, médecins), comme au service de la communauté et protégée par elle tout autant qu’elle la protège.

Cela passe par une révolution culturelle dans la formation de tous les agents de service au public, service nationalisé, municipal ou associatif. Et sans doute par la fertilisation réciproque de ces trois formes de service au public. Encore faut-il faire reconnaître à l’Europe cette spécificité. Autre vaste programme…

Car, si pour s’en sortir la cité doit compter sur ses propres forces, elle doit pouvoir aussi compter sur la solidarité. L’éclosion, la pérennisation des régies de quartier exige une loi-cadre pour le tiers-secteur d’économie sociale et solidaire. L’argent, pour ces municipalités sans base fiscale, vient de plus haut : la région, la France, l’Europe. La «priorité» des zones d’éducation du même nom doit cesser d’être une amère plaisanterie. La révolution culturelle du service au public concerne toute la République.

Ce qui exige d’abord une lutte contre toutes les discriminations, facteur premier de la révolte urbaine, dont les acteurs sont pourtant pour plus de 95 % des jeunes Français, mais discriminés à travers leurs parents privés de droits, leur nom, leur peau, et même leur adresse. Les mécanismes systémiques de la discrimination, il faut les analyser, les rendre visibles, les combattre : demandes de logements anonymes, fin des emplois réservés et des discriminations légales, abolition de la double peine…

Ce qui pose aussi la question d’une «laïcité» ouverte et moderne. La laïcité (du mot grec qui veut dire «peuple») doit enfin cesser d’être un outil à concasser le peuple dans un moule unique (des chrétiens blancs déchristianisés), pour redevenir telle que la rêvait Jaurès : un engagement de la République au service de tout le peuple, indépendamment de ses religions (ou absence de…). La commission Stasi avait proposé d’ajouter quelques fêtes musulmanes et juives à nos fêtes catholiques nationales. Il n’en est resté que l’exclusion des filles portant le foulard de nos collèges, et même de leurs mères de la porte de nos écoles !

La laïcité, c’est d’abord la liberté religieuse. Cela passe aussi par la protection des individus, en particulier des jeunes filles, contre les pressions, les discriminations internes à chaque religion. Mais n’inversons pas l’ampleur des problèmes : musulmanes et musulmans souffrent d’abord du mépris et des discriminations de la part des «autres». Et la République n’a pas lieu de pavoiser : les femmes ont obtenu, contre l’Eglise catholique, le droit de vote en 1944, la contraception en 1967, l’avortement en 1975 ! L’émancipation des musulmanes, comme celle des catholiques, sera l’oeuvre des femmes elles-mêmes. Réconcilier notre société déchirée, c’est une question de moyens. Mais d’abord une question de respect.

Un dels temes que debatrem i votarem la setmana vinent a Estrasburg és la posible futura Directiva d’Estratègia Marina (informes Lienemann i Kuskis) . El cas és que els mars europeus, bàsics per a la subsistència de milions de persones arreu del continent, es troben en crisi. Espècies tan importants com el bacallà o la tonyina, fonamentals per a les flotes pesqueres europees, es troben prop del col.lapse. Segons dades de Greenpeace, entre el 60% i el 90% de les poblacions de peix amb interès comercial estan actualment sobre-explotades. A més a més, la contaminació continua representant una amenaça per a la vida marina i per a la salut de les persones. En aquest context, el plenari del Parlament Europeu votarà les esmenes a la Proposta de Directiva sobre l’Estratègia Marina (2005/0211(COD)). Greenpeace, entre d’altres, està duent a terme (segueix…)

una important tasca de conscienciació entre els companys/es eurodiputats/des per tal que tots/es plegats/des siguem conscients d’aquesta situació crítica i sobre l’oportunitat única que suposa aquesta votació per tal de garantir la supervivència dels nostres mars, per aquesta i per a les generacions que han de venir.

El 6è Programa Marc del Medi Ambient exigeix que la Comissió presenti una estratègia temàtica per a la protecció i la conservació de l’entorn marí. És més que manifest el fracàs de les actuals mesures a l’hora de controlar i reduir la pressió i les amenaces que malmeten els mars europeus, i això malgrat les enormes quantitats de diners gastats en recuperar la capacitat dels ecosistemes malmesos (recursos que, per altra banda, són superiors als que es destinen a prevenir aquests desastres). La naturalesa sectorial de les mesures dutes a terme fins el moment s’ha demostrat font de grans incoherències i ha anat acompanyada de la manca d’incorporació de les preocupacions ambientals en d’altres àrees polítiques. Finalment, els progressos que han pogut fer alguns Estats membres s’han vist contrarestats per les actituds i les pràctiques nocives d’altres Estats membre amb els quals comparteixen la mateixa frontera marítima. Així mateix, tampoc la cooperació internacional s’ha mostrat massa eficaç.

En avaluar la proposta de Directiva que ha presentat la Comissió constatem que aquesta s’ha basat en arguments gairebé exclusivament de caire econòmic (per exemple, com l’erosió del capital ecològic suposa una amenaça per a la salut i les oportunitats de viure del mar i dels oceans europeus). L’Estratègia inclou una proposta legislativa amb l’objectiu d’avançar cap a un bon estatus de les àrees marines europees pel 2021, però deixa la definició de ‘bon estatus’, així com les mesures per aconseguir-lo, als Estats membres i als governs regionals. L’estratègia es preveu que sigui el pilar fonamental de la futura Política Marítima Europea.

En el context d’aquest debat, per altra banda, Greenpeace està presentant, a través del seu responsable de mars i oceans, Sebastian Losada, algunes propostes concretes que afecten a punts concrets de l’Estat espanyol i en una carta enviada a tots/es els/les eurodiputats/des defensa, en concret, que: "Una Directiva sobre una Estrategia Marina fuerte supondría un avance importantísimo para la protección de nuestros espacios costeros y marinos y permitiría avances en el empleo de herramientas de gestión y conservación tan importantes como las reservas marinas. En España se están dando pasos vitales en este sentido, siendo la costa de la Región de Murcia la primera en estudiar y adoptar la propuesta de protección a través de áreas marinas protegidas presentada por Greenpeace y esta legislación supondría un importante respaldo para este proceso".

Així mateix, ens fan una petició concreta: "le pido que no desperdicie esta oportunidad en esta próxima votación en el plenario para fortalecer la protección legal de los mares europeos. En particular, le solicitamos que asegure que la nueva legislación incluye el establecimiento de reservas marinas plenamente protegidas que proporcionen refugio tanto a los peces como al resto de las especies marinas".

Veurem com va el debat (dilluns) i la votació (dimarts).

Font foto: Greenpeace

Ahir va començar la 12 Conferència de la Convenció Marc de NNUU sobre Canvi Climàtic i la 2ª Reunió de les Parts del Protocol de Kioto a Nairobi (Kenya), i avui rebo unes dades relatives a la situació a la UE força preocupants. Es tracta de les darreres projeccions d’emissions de gas efecte hivernacle fetes per l’Agència Mediambiental Europea (EEA), les quals posen de manifest -novament- el seriós risc que correm de no poder acomplir amb els objectius de Kioto pel 2012, i les fatals conseqüències que aquest fracàs comportaria. Les dades són les següents:(segueix…)

Total EU greenhouse gas emissions and projections

Total EU 23 (1) greenhouse gas emissions rose slightly in 2004 by 0.3 % compared to 2003 and were 5 % below 1990 level. With existing policies and measures, EU?23 greenhouse gas emissions are projected to be 2.1 % below 1990 level by 2010. With additional policies and measures greenhouse gas emissions are projected to be 5.6 % below 1990 level (and slightly below 2004 level).

Greenhouse gas emissions in the pre-2004 EU Member States (EU?15) in 2004 were 0.9 % below base-year level (2). This means the EU?15 was little more than a tenth of the way towards achieving the 8 % emissions reduction from base-year level required by 2008?2012 under the Kyoto Protocol (3).

Latest projections for 2010 show that the combined effect of existing and additional domestic policies and measures, Kyoto mechanisms (4) and ‘carbon sinks’ (5) would bring emissions down to 8.0 % below the EU?15 base-year level. This corresponds exactly to the reduction required under the Kyoto Protocol (see Figure 0.1).

With existing domestic (6) policies and measures, total EU?15 greenhouse gas emissions will only be 0.6 % below base-year levels in 2010 (7). Taking into account additional domestic policies and measures being planned by Member States, a total EU?15 emissions reduction of 4.6 % is projected.

This relies on the assumption that several Member States will cut emissions by more than is required to meet their national targets. The projected use of Kyoto mechanisms by ten Member States (8) will reduce emissions by 2010 by a further 2.6 %.

Finally, the use of carbon sinks according to Articles 3.3 and 3.4 of the Kyoto Protocol would contribute an additional 0.8 %.

Greenpeace, per la seva banda, feia públic ahir mateix un comunicat amb les seves reflexions i demandes les quals, penso, cal tenir molt en compte.

Finalment, adjunto també, per si a algú li pot interessar, l’informe Stern sobre economia i canvi climàtic que tant de rebombori a causat la darrera setmana en fer-se públic per part de Tony Blair. En resum, l’informe ve a dir que, des de totes les perspectives possibles, inclosa l’econòmica, es fa evident que els beneficis de dur a terme una acció forta i inmediata són inmensament superiors als costos que l’esmentada acció podria comportar. I més concretament: "The evidence shows that ignoring climate change will eventually damage economic growth. Our actions over the coming few decades could create risks of major disruption to economic and social activity, later in this century and in the next, on a scale similar to those associated with the great wars and the economic depression of the first half of the 20th century. And it will be difficult or impossible to reverse these changes. Tackling climate change is the pro-growth strategy for the longer term, and it can be done in a way that does not cap the aspirations for growth of rich or poor countries. The earlier effective action is taken, the less costly it will be. At the same time, given that climate change is happening, measures to help people adapt to it are essential. And the less mitigation we do now, the greater the difficulty of continuing to adapt in future." 

Tot plegat fa d’aquest tema un dels temes que haurà d’ocupar la centralitat política dels propers mesos i anys, a tots els nivells.

Foto: Campanya Internacional Stop Global Warming. Font: Greenpeace

Els grups polítics al Parlament Europeu dediquem aquesta setmana a preparar la sessió plenària de la setmana vinent a Estrasburg. Els principals assumptes de l’agenda del Ple inclouen la votació sobre la Directiva de Serveis (antiga Directiva Bolkestein) sobre la qual ja en vàrem fer una valoració després de la votació en la Comissió IMCO, la Directiva sobre una Estratègia Marina o la proposta de crear un Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització. Per altra banda, de dijous a dissabte es reuniran a Barcelona uns 400 regidors i regidores de Partits Verds d’arreu d’Europa amb l’objectiu de debatre i coordinar estratègies d’àmbit local per tal de Reverdir els carrers (Greening the streets ). La trobada (segueix…)

l’han promogut conjuntament ICV, Partit Verd Europeu, el Grup Verd al Parlament Europeu i Los Verdes. Aquesta trobada pretén ser a la vegada la consolidació d’ICV com a membre del Partit Verd Europeu i una discussió/preparació de cara a les properes eleccions municipals tant a l’Estat com a d’altres països europeus.

Nota curiosa. Un polonès ha inventat un joc per conèixer el Parlament Europeu i contribuir a reduir l’abstenció a les eleccions europees. Consisteix a jugar a ser eurodiputat/da. Confesso que no hi he jugat, però per si a algú li interessa, aquí teniu l’enllaç. Tot esforç per acostar les institucions a la ciutadania cal valorar-lo, ni que sigui en forma de joc.

Comença a dibuixar-se, tal i com era de preveure, un nou acord de govern entre els tres partits d’esquerres. Així, les esquerres, en plural, sumen els seus components nacional, social i verd per tal de conformar un govern que permeti seguir amb la feina iniciada els darrers tres anys. Finalment, després d’unes eleccions a deshora i d’una campanya innecessàriament dura, la calma torna a primar. Ha guanyat la pluralitat (malgrat una llei electoral completament depassada). O dit d’una altra manera, els qui apostaven per una Catalunya bipartit han quedat clarament derrotats. (segueix…). 

Ha arribat l’hora de governar i de deixar el soroll innecessari als calaixos, així com de frenar certes ingerències externes. Ara toca pactar, negociar, discutir de política, de programes, de línies estratègiques, i de futur. I això, tal i com he defensat altres vegades, em sembla sa i bo per a la democràcia, i pel país. Els resultats electorals són clars: qui puja i qui baixa, on i per què. Que cadascú, lliurement, en faci les valoracions que consideri pertinents.

Ara bé, siguem clars, el poble de Catalunya ha donat una segona oportunitat a un govern tripartit, però la confiança s’ha de veure recompensada clarament amb resultats. No és que segones parts mai fossin bones (màxima no sempre encertada ni tan sols en el cinema), sinó que cal ser molt conscients també del paper que tothom ha jugat en la primera part, i definir la segona en funció d’això.

Així, una de les lliçons de l’etapa que tot just s’ha acabat, entre moltes d’altres, és que en una nova etapa de govern tripartit i d’esquerres caldrà definir molt clarament Departaments amb competències clares i coherents entre si, que permetin no només dur a terme els projectes que necessita Catalunya, sinó que permetin també fer-ne visibles els resultats.

Confiem en què, aquest cop, tothom estarà a l’alçada. El país ho necessita.

Foto: Escons al Parlament de Catalunya 2006. Font: El Periódico de Catalunya.

En plena ressaca post-electoral, i enmig de les negociacions que hauran de servir per determinar el proper govern de la Generalitat, els mitjans es fan ressò avui d’una noticia que, per la seva envergadura, serà sens dubte un dels reptes al qual haurà de fer front el govern que acabi finalment sortint de les converses d’aquests dies: el canvi climàtic. La presentació de la Plataforma Moviment Clima, formada per diverses entitats i ONG que adverteixen de fa temps dels riscos de no prendre’ns seriosament el problema, ha nascut amb la intenció de reclamar-nos a tots plegats que actuem de manera immediata, eficaç i amb recursos. Les entitats promotores són prou significatives: WWF/Adena, IntermonOxfam, OCU i CCOO. Poc importa si els éssers humans en som responsables al 100% o només al 50%, allò que ens ha d’importar són les conseqüències del fenomen, i allò que ens ha de motivar és (segueix…)

trobar-hi respostes que garanteixin la supervivència del planeta, de la seva biodiversitat i, en definitiva, de la humanitat. 

No deixa de ser preocupant que fins que el problema no ha estat enunciat de manera alta i clara per gent com Tony Blair (qui s’ha centrat fonamentalment en els costos econòmics i qui, d’altra banda, amaga amb el seu al·legat suposadament ecologista una manifesta intenció renuclearitzadora) o Al Gore (qui va ser el ‘proper President dels Estats Units’, i que ha fet un notable treball amb el documental ‘Una veritat incòmoda’), no hagi tingut el ressò mediàtic, científic i econòmic que reclamaven de fa temps nombrosos científics i organitzacions de tota mena. Consulteu, per exemple, el darrer número de la Revista DCidob dedicada precisament al Canvi climàtic: camí al 2012, en el qual s’exposa de manera clara i comprensible la magnitud del poblema, així com les mesures que s’estan prenent, o que cal prendre, per tal de fer-hi front.

Per altra banda, un estudi publicat en el darrer número de Science relatiu a l’esgotament de les reserves mundials de pesca (les quals es preveuen insuficients ja l’any 2048), per exemple, permet adonar-nos de dues coses fonamentals: el problema existeix, i és greu, més del què alguns volen veure, però al mateix temps hi ha encara possibilitats de, si més no, aturar-lo i revertir-lo. I això és responsabilitat de tothom: ciutadans/es, sector empresarial, mitjans de comunicació, i lògicament també dels governs, com el de la Generalitat.

Foto: Portada del film ‘Una veritat incòmoda’. Font: WWF

Enmig de la campanya electoral catalana hi ha hagut una gran noticia que ha passat mig desapercebuda: NNUU inicia el camí cap a un Tractat Internacional que reguli el Comerç d?Armes. El passat 26 d?octubre, el Primer Comitè de NNUU (Desarmament i Seguretat Internacional) es va aprovar per clara majoria un text en aquest sentit que caldrà que sigui ratificat per l?Assemblea General el proper mes de gener de 2007. Aquesta votació és el resultat d?una perseverant tasca duta a terme per nombroses ONG, sobretot les que integren la campanya Armes sota Control -IANSA, Amnistia Internacional i Oxfam-, d?un col·lectiu de Premis Nobels de la Pau encapçalats per Oscar Arias, així com de diferents òrgans institucionals com el mateix Parlament Europeu, des del qual portem reclamant (segueix?)

aquest Tractat des de fa anys. Aquest pas històric obre les portes a que el proper Secretari General de NNUU, Ban Ki-moon, estableixi un Grup Intergovernamental d?Experts que s?encarregaria d?establir un primer document de treball sobre l?àmbit d?aplicació i el contingut de l?eventual Tractat. Aquest text, que hauria d?estar disponible a finals de 2007, haurà d?incloure els paràmetres d?un Tractat jurídicament vinculant que estableixi els estàndards internacionals sobre exportació, importació i transferencia d?armament convencional.

Aquí podeu trobar el text de la resolució, que en la seva presentació al Primer Comitè de NNUU va ser esponsoritzada per 116 països, i finalment votada favorablement per 139. Només els Estats Units s?hi van oposar, mentre que d?altres, com la Xina o Rússia s?hi van abstenir. Especialment significatiu va ser el suport dels països d?Amèrica Llatina, Africa i Europa. Aquí podeu consultar com va votar cada país.

Vaig començar a  treballar en favor del control del comerç d’armes l’any 1994, quan des del Centre UNESCO de Catalunya aportàvem, liderats per Vicenç Fisas, el suport tècnic a la campanya espanyola ‘Hi ha secrets que maten’ amb la qual reclamàvem major transparència d’aquest comerç. Des de llavors s’han succeït diverses campanyes, algunes més exitoses que d’altres però que han marcat globalment una tendència positiva. Així, he pogut viure al llarg d’aquests anys notables avenços com l’adopció del Codi de Conducta de la UE, l’adopció del Tractat Internacional sobre Mines (Tractat d’Ottawa), o l’adopció del Programa d’Acció de NNUU sobre Armes lleugeres, entre d’altres. Totes aquestes ‘victòries’ són per sí mateixes insuficients, i suposen una part molt ínfima del què cal fer per acabar amb el gravíssim problema de l’armament i la irresponsabilitat internacional, però en conjunt marquen una tendència fonamental per canviar mentalitats, actituds i, sobretot, pràctiques. Ara, des del Parlament Europeu, i en tant que ponent de l?informe anual sobre exportacions d?armament de la UE em trobo en aquests moments treballant en el tercer dels informes sobre el tema que serà votat en Comissió d?Afers Exteriors (AFET) el proper 21 de novembre, i en el qual, entre d’altres coses, reiterem la nostra petició que el Codi de Conducta de la UE esdevingui una Posició Comuna (i per tant jurídicament vinculant) i que s’adopti un Tractat Internacional sobre les Transferències d’Armament.

En síntesi, un dels objectius d?aquest bloc ha estat contribuir al reclam internacional d?un Tractat Internacional, i quan el mes de juny vaig participar com a president de la delegació del Parlament Europeu en la Conferència de Revisió de Programa d?Acció de NNUU sobre Armes Lleugeres, ja vaig enunciar algunes de les dificultats que tenia l?adopció d?aquest Tractat Internacional.  Veure els següents apunts: A l?ONU se li encasquella el gallet en la lluita contra les armes lleugeres   ; Conferència sobre Armes Lleugeres a Nova York V (canvi presidència)   , IV (essència debat)  , III (EEUU, res de nou)  , II (moltes conferències en una)  , I (Amrtya Sen)   ; Parlamentaris reclamen més control transferències armes  ; Nou impuls control comerç d?armes  .

Ara, però, en som més a prop. La perseverància sovint es veu recompensada, sempre i quan, però, vagi acompanyada de treball en equip, de potenciar sinergies, de plantejar estratègies a curt, mig i llarg termini amb objectius assolibles que permetin avançar i, sobretot, de capacitat de seducció i convicció.

Foto: Campanya Dones víctimes de les Armes de Foc. Font: IANSA

Cap de setmana de campanya. Divendres vespre a Berga. Xerrada-debat amb gent militant, simpatitzant i cap d’aquestes coses. Intercanvi d’opinions ben diverses, algunes favorables a la gestió per part d’ICV-EUiA d’aquests tres anys, d’altres crítiques. Conclusió: hi ha aspectes que cal corregir però la tendència iniciada és globalment bona, i cal que continuï. Dissabte vespre a la Seu d’Urgell, amb els/les amics/gues de les terres de l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran, així com d’Andorra. Sempre és un plaer visitar aquestes terres, i ara, amb les expectatives de treure finalment un diputat, es respira a més un aire de certa eufòria i d’un cert ‘ja és hora’. El candidat no podia ser més indicat: Francesc Pané (foto), la seducció feta persona, síntesi de capacitat de gestió, il·lusió i compromís amb l’avui i el demà. Tant a Berga com a la Seu el mateix factor comú denominador: l’afluència de públic triplica les expectatives dels/de les organitzadors/es. Alguna cosa es mou. Cap on? Dimecres ho sabrem.

Crec que no podem negar (és més, crec que l’hem d’agrair i aplaudir) la gran tasca que està fent en Saül Gordillo per tal de dinamitzar la blocsfera catalana. En aquest sentit, en tant que assidu seguidor de les seves informacions, agraeixo molt que hagi tingut en compte el meu bloc en la seva tria per al reportatge publicat ara fa uns díes a Presència: Polítics a la Xarxa.

Adjunto aquí l’entrevista que em concerneix.

Font foto: Presència

Com cada dijous de sessió plenària a Estrasburg acabem amb un debat i votació sobre tres casos de vulneració de drets humans. En aquesta ocasió, els tres casos a tractar són: Guatemala (extradició de l’ex-dictador Rios Montt i d’altres ex-militars guatemalencs a Espanya); Tibet (agressions policia xinesa sobre 70 persones tibetanes que es dirigien a Nepal i India, dues de les quals, menors, van resultar mortes); i l’Uzbequistà. Personalment m’he encarregat de negociar per part del meu grup, Verds/ALE, dos d’aquests casos, el de Guatemala i el del Tibet.  En ambdós casos  (Guatemala i Xina) la UE manté una relació privilegiada. Mentre amb Guatemala es troba en negociació un acord d’associació UE-Centreamèrica, amb la Xina existeix un Diàleg estructurat sobre Drets Humans UE-Xina. Així doncs, es tracta d’aprofitar aquests marcs per tal de posar sobre la taula qüestions fonamentals de drets humans. Adjunto a continuació les meves dues intervencions al respecte (segueix…):  

Foto: En primer pla, Efraim Rios Montt. Font: BBC

URGENCIAS: Sobre los hechos ocurridos en Tibet

Los hechos ocurridos el pasado 30 de Septiembre cerca de la frontera con Nepal, cuando 70 personas tibetanas fueron brutalmente agredidas y disparadas por la policía china, suponen una gravísima vulneración de los derechos más fundamentales y de ninguna manera deberían quedar impunes.

En esta ocasión, a diferencia con otros casos similares anteriores, contamos con imágenes que claramente desautorizan a las fuentes oficiales chinas cuando niegan que dichos hechos tuvieran lugar, y que en los mismos murieran al menos dos personas. Así mismo, estas imágenes también desmienten a la agencia Xinhua cuando presenta los hechos como actos de ‘defensa propia’. Las personas tibetanas agredidas, entre las que había varias menores, iban desarmadas.

Por todo ello, urge llevar a cabo una investigación a fondo de los hechos, y que el tema sea tratado como central en el marco del Diálogo de Derechos Humanos entre UE y China.

A poco tiempo de que tengan lugar los Juegos Olímpicos en China, hechos de esta magnitud deben preocuparnos especialmente.

URGENCIAS: Sobre la extradición de Rios Montt et al (Guatemala)

Diez años después de firmarse los Acuerdos de Paz en Guatemala, país con el que la UE está negociando un acuerdo de asociación y que pretende conseguir un puesto en el Consejo de Seguridad de la ONU, el Acuerdo global sobre Derechos Humanos sigue sin implementarse. Y ello es preocupante en uno de los países que más ha sufrido en términos de dictaduras, genocidios y crímenes de lesa humanidad. Pero más preocupante aún es la impunidad casi absoluta de la que gozan quienes fueron los principales responsables de estos hechos, algunos de los cuales siguen ostentando cargos de alta responsabilidad en las instituciones guatemaltecas.

Sin embargo, cuando el pasado 7 de julio de 2006 el Juzgado Central de Instrucción Número 1 de la Audiencia Española decretó una orden internacional de detención contra varios ex-dictadores y ex-militares guatemaltecos, se reabrió la esperanza de que se hiciera finalmente justicia.

Así, ante la total inhibición del sistema judicial guatemalteco, la Audiencia Española asumió, en base al principio de justicia universal, la responsabilidad de contribuir a acabar con la impunidad.

Ante esta iniciativa, por tanto, cabe reclamar a las autoridades guatemaltecas que cooperen plenamente haciendo todo lo posible para la clarificación de las violaciones de los Derechos Humanos que tuvieron lugar en Guatemala y para que quienes son explícitamente mencionados en la orden internacional de detención, así como en la presente resolución, sean detenidos y entregados a la justicia para ser adecuadamente juzgados.

Así mismo, teniendo en cuenta que muchos de los responsables de estos hechos gravísimos en la historia de Guatemala han estado enriqueciéndose y acumulando bienes y capital en bancos locales e internacionales, es necesario también que las entidades bancarias concernidas colaboren en el retorno de dichos bienes con objeto de que estas personas asuman también sus responsabilidades civiles y financieras.

Finalmente, Europol e Interpol deberían poner todos los medios necesarios para proceder a la detención y extradición a España de las personas mencionadas con objeto de ser adecuadamente juzgadas.

Avui, 25 d’octubre, al Parlament Europeu hem debatut i votat la resolució de suport al procés de pau a Euskadi. En tot procés de pau, sobre tot en els seus inicis, els diferents actors implicats fan gestos per tal d’encarar les negociacions des de la millor situació possible i per tal que aquestes els siguin al final el més favorables possibles. Així mateix, els responsables de negociar per cadascuna de les parts solen enviar missatges a la ‘seva’ gent per tal de fer-los sentir que estan pressionant al màxim de les seves possibilitats. Però malauradament, també, en tot procés de pau hi ha qui no té cap interès en què el procés acabi en un acord que permeti finalitzar una situació de violència insostenible i que, per tant, es dedica a fer tot el possible per torpedinar-lo.  (segueix…)

Tots aquests factors els estem percebent aquests dies en el marc del procés de pau a Euskadi, i han resultat claus també a l’hora d’afrontar el debat a l’Eurocambra. Per exemple, l’obstrucció constant del PP espanyol al procés en general, i al suport del Parlament Europeu en particular (veure aquesta noticia de Le Figaro d’avui titulada, pertinentment, La droite espagnole contre la UE), és un dels exemples que cal d’avaluar en la complexitat del marc actual, com també ho és, d’altra banda, el robatori de pistoles al sud de França. En el procés de negociació de la resolució europarlamentària, per altra banda, han estat especialment presents les discrepàncies entre diverses organitzacions de víctimes (algunes clarament en contra del procés, i d’altres reclamant-lo) o les declaracions d’intencions de Batasuna i el seu entorn.

Tot plegat ha obligat als/a les diputats/des que més directament estàvem implicats en la negociació d’aquesta resolució a explicar als nostres companys/es de grup quina era la realitat actual i la complexitat de la mateixa, a fer-los prendre consciència de la importància històrica del moment i a demanar-los, en el meu cas, que votessin clarament contra la proposta del PP i a favor de la que havíem consensuat els altres grups polítics (PSE-ALDE-Verds/ALE-GUE). I és que cal comprendre que a un/a diputat/da txec/a, suec/a o finlandès/a, el tema del conflicte a Euskadi i el procés de pau els quedi una mica llunyà, i que davant de determinats discursos i fets, se sentin confosos i incòmodes a l’hora de donar suport una proposta o una altra.

Em comentava ahir un diputat irlandès del PPE especialment sensible en temes de drets humans, que el seu problema era que no entenia perquè el Parlament Europeu havia de ‘forçar’ un govern d’un Estat a fer res en aquest tema. La meva resposta va ser que no es tractava de ‘forçar’ ningú a fer res, sinó de ‘dona suport’ a un procés que ja està en marxa, i al qual ja han donat suport, d’altra banda, el Consell de la UE, diversos governs europeus, i fins i tot el mateix Vaticà.

Per tot plegat, les negociacions d’aquests dies han estat llargues i difícils, tot i que en alguns grups més que en d’altres, també ho he de dir (en el nostre, Verds/ALE hem comptat des de l’inici amb una notable complicitat per part dels/de les nostres companys/es de grup). I de fet hem tingut problemes fins al darrer minut ja que la votació d’aquest matí ha estat plagada de complicacions i d’intents de darrera hora per part del PP per intentar que allò que no havien aconseguit guanyar en el debat del matí (en el qual ha quedat manifest que el PPE espanyol s’havia quedat sinó aïllat, sí amb menys suports dels què esperaven obtenir), guanyar-ho per la via del K.O. tècnic. Com que el procés havia estat correcte, però, no se n’han sortit i la votació final, si bé que ajustada, ha posat de manifest el suport de l’Eurocambra al Procés de Pau. D’entrada ha calgut, primer, votar la proposta de Resolució que el PP va entrar a registre en primer lloc, la qual ha estat derrotada per 302 vots a favor, 322 en contra i 31 abstencions, i després hem votat la proposta conjunta signada per PSE, ALDE, Verds/ALE i GUE la qual ha estat adoptada per 321 vots a favor, 311 en contra i 24 abstencions.

En definitiva, malgrat que no és l’escenari més desitjable (hauria estat preferible un debat més relaxat i més discret, i que hagués permès assegurar una majoria més àmplia), tenint en compte el moment i el context era esperable que succeïs d’aquesta manera. Sigui com sigui, aquí podeu trobar el text de de la resolució finalment adoptada, així com la nota de premsa que recull la intervenció que ha fet la copresidenta del nostre Grup, Monica Frassoni.

Així mateix, adjunto també la declaració de vot que he fet al final de la votació:

El Parlamento Europeo ha construido hoy un nuevo peldaño en la escalera de la paz en el País Vasco. No ha sido una tarea sencilla, pero es que en ningún proceso de paz las cosas son sencillas.

Estos días hemos visto ciertos gestos y ciertas actitudes que no ayudan nada a resolver el conflicto vasco, pero ello no debe hacernos desistir de nuestro empeño por encontrar una salida razonable que permita encauzar la complejidad de la situación vasca hacia un marco de discusión política en el que no quepa la violencia en ninguna de sus formas.

Porque, en definitiva, esto es lo que hemos votado y aprobado hoy: la denuncia de la violencia, la solidaridad con las victimas y el apoyo a la paz. Es triste constatar que no todos están por la labor, pero somos suficientes como para confiar en que estamos, realmente, ante el principio del fin de la violencia.

Foto: Bárbara Dührkop, vicepresidenta del Grup Socialista del Parlament Europeu, víctima ella mateixa de la violència d’ETA i una de les principals defensores del procés de pau. Font: Diario de Álava

Al Parlament Europeu (Estrasburg) acabem d’adoptar aquest matí, quasi per unanimitat, l’informe de la nostra companya de grup, Marie Anne Isler Beguin, relatiu a l’Instrument Financer per al Medi Ambient, LIFE+, el qual és determinant per establir els diners que la UE aportarà a polítiques de Medi Ambient durant el període 2007-2013. El tema és fonamental per a països com Catalunya amb una importantíssima xarxa d’espais protegits en el marc de Natura2000 (al voltant del 30%) i pels quals no és just que, havent fet una feina responsable impulsant i ampliant la xarxa, no comptin amb un suport explícit del pressupost comunitari. Si la UE vol seguir liderant les polítiques ambientals a escala mundial, com pretén, cal reconèixer i premiar aquells actors que, (segueix…):

dins la UE, aposten per aquesta via, i una manera de fer-ho és amb suport econòmic. Adjunto la nota de premsa que la mateixa Isler Beguin (recentment nomenada ‘Capitana Life+’ -veure aquest apunt-), ha fet després de la votació:

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Strasbourg, le 24 octobre 2006 

Vote du PE sur Instrument financier pour l’environnement LIFE+

Le Parlement européen défend massivement un budget pour l’environnement européen

Ce mardi 24 octobre 2006, le Parlement Européen a voté à la quasi-unanimité le rapport en deuxième lecture de Marie Anne Isler Béguin sur l’Instrument financier pour l’Environnement LIFE +. Il déterminant le budget Environnement pour les 7 prochaines années (2007-2013).

La rapporteure, Marie Anne Isler Béguin, membre de la Commission de l’environnement, de la Santé publique et de la protection des Consommateurs du PE a estimé à l’issue du vote que:

" Par le vote en 2ème lecture, la Parlement européen a aujourd’hui rejeté une tentative de renationalisation des politiques européennes de l’Environnement. Confier aux Etats-membres la charge de répondre seuls aux grands défis de l’environnement, c’est prendre le risque de l’échec. Notre ambition est que l’Union européenne reste le leader mondial qui initie les lois en matière de protection de la planète.  

En effet, alors que l’Europe a du mal à trouver les moyens financiers pour assurer la gestion du réseau Natura 2000 – le Parlement avait demandé 7,3 milliards en 1ère lecture -, le Conseil voulait se tailler la part du lion en octroyant en gestion déléguée aux Etats membres 80% du budget LIFE+. 

La Commission doit conserver la responsabilité et le contrôle de la qualité des projets environnementaux. La politique européenne ne doit en aucun cas palier à des Etats-membres défaillants dans le domaine de l’environnement, c’est pourquoi nous refusons de leur donner un chèque en blanc.

Dans ce bras de fer, la balle est à présent dans le camp du Conseil  et de la Commission. Quant à lui, le Parlement, est disponible pour ouvrir des négociations et trouver un accord acceptable à condition que l’environnement reste un des points forts de politiques de l’Union Européenne."

Foto: espais xarxa Natura 2000 a Catalunya. Font: DMAH