El Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes (ATT) més a prop que mai
Enmig de la campanya electoral catalana hi ha hagut una gran noticia que ha passat mig desapercebuda: NNUU inicia el camí cap a un Tractat Internacional que reguli el Comerç d?Armes. El passat 26 d?octubre, el Primer Comitè de NNUU (Desarmament i Seguretat Internacional) es va aprovar per clara majoria un text en aquest sentit que caldrà que sigui ratificat per l?Assemblea General el proper mes de gener de 2007. Aquesta votació és el resultat d?una perseverant tasca duta a terme per nombroses ONG, sobretot les que integren la campanya Armes sota Control -IANSA, Amnistia Internacional i Oxfam-, d?un col·lectiu de Premis Nobels de la Pau encapçalats per Oscar Arias, així com de diferents òrgans institucionals com el mateix Parlament Europeu, des del qual portem reclamant (segueix?)
aquest Tractat des de fa anys. Aquest pas històric obre les portes a que el proper Secretari General de NNUU, Ban Ki-moon, estableixi un Grup Intergovernamental d?Experts que s?encarregaria d?establir un primer document de treball sobre l?àmbit d?aplicació i el contingut de l?eventual Tractat. Aquest text, que hauria d?estar disponible a finals de 2007, haurà d?incloure els paràmetres d?un Tractat jurídicament vinculant que estableixi els estàndards internacionals sobre exportació, importació i transferencia d?armament convencional.
Aquí podeu trobar el text de la resolució, que en la seva presentació al Primer Comitè de NNUU va ser esponsoritzada per 116 països, i finalment votada favorablement per 139. Només els Estats Units s?hi van oposar, mentre que d?altres, com la Xina o Rússia s?hi van abstenir. Especialment significatiu va ser el suport dels països d?Amèrica Llatina, Africa i Europa. Aquí podeu consultar com va votar cada país.
Vaig començar a treballar en favor del control del comerç d’armes l’any 1994, quan des del Centre UNESCO de Catalunya aportàvem, liderats per Vicenç Fisas, el suport tècnic a la campanya espanyola ‘Hi ha secrets que maten’ amb la qual reclamàvem major transparència d’aquest comerç. Des de llavors s’han succeït diverses campanyes, algunes més exitoses que d’altres però que han marcat globalment una tendència positiva. Així, he pogut viure al llarg d’aquests anys notables avenços com l’adopció del Codi de Conducta de la UE, l’adopció del Tractat Internacional sobre Mines (Tractat d’Ottawa), o l’adopció del Programa d’Acció de NNUU sobre Armes lleugeres, entre d’altres. Totes aquestes ‘victòries’ són per sí mateixes insuficients, i suposen una part molt ínfima del què cal fer per acabar amb el gravíssim problema de l’armament i la irresponsabilitat internacional, però en conjunt marquen una tendència fonamental per canviar mentalitats, actituds i, sobretot, pràctiques. Ara, des del Parlament Europeu, i en tant que ponent de l?informe anual sobre exportacions d?armament de la UE em trobo en aquests moments treballant en el tercer dels informes sobre el tema que serà votat en Comissió d?Afers Exteriors (AFET) el proper 21 de novembre, i en el qual, entre d’altres coses, reiterem la nostra petició que el Codi de Conducta de la UE esdevingui una Posició Comuna (i per tant jurídicament vinculant) i que s’adopti un Tractat Internacional sobre les Transferències d’Armament.
En síntesi, un dels objectius d?aquest bloc ha estat contribuir al reclam internacional d?un Tractat Internacional, i quan el mes de juny vaig participar com a president de la delegació del Parlament Europeu en la Conferència de Revisió de Programa d?Acció de NNUU sobre Armes Lleugeres, ja vaig enunciar algunes de les dificultats que tenia l?adopció d?aquest Tractat Internacional. Veure els següents apunts: A l?ONU se li encasquella el gallet en la lluita contra les armes lleugeres ; Conferència sobre Armes Lleugeres a Nova York V (canvi presidència) , IV (essència debat) , III (EEUU, res de nou) , II (moltes conferències en una) , I (Amrtya Sen) ; Parlamentaris reclamen més control transferències armes ; Nou impuls control comerç d?armes .
Ara, però, en som més a prop. La perseverància sovint es veu recompensada, sempre i quan, però, vagi acompanyada de treball en equip, de potenciar sinergies, de plantejar estratègies a curt, mig i llarg termini amb objectius assolibles que permetin avançar i, sobretot, de capacitat de seducció i convicció.
Foto: Campanya Dones víctimes de les Armes de Foc. Font: IANSA