Ningú ha dit que el procés de pau serà senzill, però malgrat tot ha de continuar
Avui, 25 d’octubre, al Parlament Europeu hem debatut i votat la resolució de suport al procés de pau a Euskadi. En tot procés de pau, sobre tot en els seus inicis, els diferents actors implicats fan gestos per tal d’encarar les negociacions des de la millor situació possible i per tal que aquestes els siguin al final el més favorables possibles. Així mateix, els responsables de negociar per cadascuna de les parts solen enviar missatges a la ‘seva’ gent per tal de fer-los sentir que estan pressionant al màxim de les seves possibilitats. Però malauradament, també, en tot procés de pau hi ha qui no té cap interès en què el procés acabi en un acord que permeti finalitzar una situació de violència insostenible i que, per tant, es dedica a fer tot el possible per torpedinar-lo. (segueix…)
Tots aquests factors els estem percebent aquests dies en el marc del procés de pau a Euskadi, i han resultat claus també a l’hora d’afrontar el debat a l’Eurocambra. Per exemple, l’obstrucció constant del PP espanyol al procés en general, i al suport del Parlament Europeu en particular (veure aquesta noticia de Le Figaro d’avui titulada, pertinentment, La droite espagnole contre la UE), és un dels exemples que cal d’avaluar en la complexitat del marc actual, com també ho és, d’altra banda, el robatori de pistoles al sud de França. En el procés de negociació de la resolució europarlamentària, per altra banda, han estat especialment presents les discrepàncies entre diverses organitzacions de víctimes (algunes clarament en contra del procés, i d’altres reclamant-lo) o les declaracions d’intencions de Batasuna i el seu entorn.
Tot plegat ha obligat als/a les diputats/des que més directament estàvem implicats en la negociació d’aquesta resolució a explicar als nostres companys/es de grup quina era la realitat actual i la complexitat de la mateixa, a fer-los prendre consciència de la importància històrica del moment i a demanar-los, en el meu cas, que votessin clarament contra la proposta del PP i a favor de la que havíem consensuat els altres grups polítics (PSE-ALDE-Verds/ALE-GUE). I és que cal comprendre que a un/a diputat/da txec/a, suec/a o finlandès/a, el tema del conflicte a Euskadi i el procés de pau els quedi una mica llunyà, i que davant de determinats discursos i fets, se sentin confosos i incòmodes a l’hora de donar suport una proposta o una altra.
Em comentava ahir un diputat irlandès del PPE especialment sensible en temes de drets humans, que el seu problema era que no entenia perquè el Parlament Europeu havia de ‘forçar’ un govern d’un Estat a fer res en aquest tema. La meva resposta va ser que no es tractava de ‘forçar’ ningú a fer res, sinó de ‘dona suport’ a un procés que ja està en marxa, i al qual ja han donat suport, d’altra banda, el Consell de la UE, diversos governs europeus, i fins i tot el mateix Vaticà.
Per tot plegat, les negociacions d’aquests dies han estat llargues i difícils, tot i que en alguns grups més que en d’altres, també ho he de dir (en el nostre, Verds/ALE hem comptat des de l’inici amb una notable complicitat per part dels/de les nostres companys/es de grup). I de fet hem tingut problemes fins al darrer minut ja que la votació d’aquest matí ha estat plagada de complicacions i d’intents de darrera hora per part del PP per intentar que allò que no havien aconseguit guanyar en el debat del matí (en el qual ha quedat manifest que el PPE espanyol s’havia quedat sinó aïllat, sí amb menys suports dels què esperaven obtenir), guanyar-ho per la via del K.O. tècnic. Com que el procés havia estat correcte, però, no se n’han sortit i la votació final, si bé que ajustada, ha posat de manifest el suport de l’Eurocambra al Procés de Pau. D’entrada ha calgut, primer, votar la proposta de Resolució que el PP va entrar a registre en primer lloc, la qual ha estat derrotada per 302 vots a favor, 322 en contra i 31 abstencions, i després hem votat la proposta conjunta signada per PSE, ALDE, Verds/ALE i GUE la qual ha estat adoptada per 321 vots a favor, 311 en contra i 24 abstencions.
En definitiva, malgrat que no és l’escenari més desitjable (hauria estat preferible un debat més relaxat i més discret, i que hagués permès assegurar una majoria més àmplia), tenint en compte el moment i el context era esperable que succeïs d’aquesta manera. Sigui com sigui, aquí podeu trobar el text de de la resolució finalment adoptada, així com la nota de premsa que recull la intervenció que ha fet la copresidenta del nostre Grup, Monica Frassoni.
Així mateix, adjunto també la declaració de vot que he fet al final de la votació:
El Parlamento Europeo ha construido hoy un nuevo peldaño en la escalera de la paz en el País Vasco. No ha sido una tarea sencilla, pero es que en ningún proceso de paz las cosas son sencillas.
Estos días hemos visto ciertos gestos y ciertas actitudes que no ayudan nada a resolver el conflicto vasco, pero ello no debe hacernos desistir de nuestro empeño por encontrar una salida razonable que permita encauzar la complejidad de la situación vasca hacia un marco de discusión política en el que no quepa la violencia en ninguna de sus formas.
Porque, en definitiva, esto es lo que hemos votado y aprobado hoy: la denuncia de la violencia, la solidaridad con las victimas y el apoyo a la paz. Es triste constatar que no todos están por la labor, pero somos suficientes como para confiar en que estamos, realmente, ante el principio del fin de la violencia.
Foto: Bárbara Dührkop, vicepresidenta del Grup Socialista del Parlament Europeu, víctima ella mateixa de la violència d’ETA i una de les principals defensores del procés de pau. Font: Diario de Álava