De campanya per Berga i la Seu d’Urgell
Cap de setmana de campanya. Divendres vespre a Berga. Xerrada-debat amb gent militant, simpatitzant i cap d’aquestes coses. Intercanvi d’opinions ben diverses, algunes favorables a la gestió per part d’ICV-EUiA d’aquests tres anys, d’altres crítiques. Conclusió: hi ha aspectes que cal corregir però la tendència iniciada és globalment bona, i cal que continuï. Dissabte vespre a la Seu d’Urgell, amb els/les amics/gues de les terres de l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran, així com d’Andorra. Sempre és un plaer visitar aquestes terres, i ara, amb les expectatives de treure finalment un diputat, es respira a més un aire de certa eufòria i d’un cert ‘ja és hora’. El candidat no podia ser més indicat: Francesc Pané (foto), la seducció feta persona, síntesi de capacitat de gestió, il·lusió i compromís amb l’avui i el demà. Tant a Berga com a la Seu el mateix factor comú denominador: l’afluència de públic triplica les expectatives dels/de les organitzadors/es. Alguna cosa es mou. Cap on? Dimecres ho sabrem.
O val més quedar-se cadallet a casa.
El major mèrit d’ICV, aquesta legislatura, ha estat no aixecar llebre.
Cosa que diu poc d’ells però encara menys de nosaltres. Als catalans ens passa sovint això de confondre seny amb altres coses…i no les dic.
Però si voleu que triï, doncs sí, mil vegades abans una ICV forta i un PSC afeblit que a l’inrevés.
falten tres dies per la victoria de CiU. Falten tres dies per recuperar la dignitat de Catalunya. Tripartit? No gràcies