Fer front al canvi climàtic també és responsabilitat del proper govern de la Generalitat
En plena ressaca post-electoral, i enmig de les negociacions que hauran de servir per determinar el proper govern de la Generalitat, els mitjans es fan ressò avui d’una noticia que, per la seva envergadura, serà sens dubte un dels reptes al qual haurà de fer front el govern que acabi finalment sortint de les converses d’aquests dies: el canvi climàtic. La presentació de la Plataforma Moviment Clima, formada per diverses entitats i ONG que adverteixen de fa temps dels riscos de no prendre’ns seriosament el problema, ha nascut amb la intenció de reclamar-nos a tots plegats que actuem de manera immediata, eficaç i amb recursos. Les entitats promotores són prou significatives: WWF/Adena, IntermonOxfam, OCU i CCOO. Poc importa si els éssers humans en som responsables al 100% o només al 50%, allò que ens ha d’importar són les conseqüències del fenomen, i allò que ens ha de motivar és (segueix…)
trobar-hi respostes que garanteixin la supervivència del planeta, de la seva biodiversitat i, en definitiva, de la humanitat.
No deixa de ser preocupant que fins que el problema no ha estat enunciat de manera alta i clara per gent com Tony Blair (qui s’ha centrat fonamentalment en els costos econòmics i qui, d’altra banda, amaga amb el seu al·legat suposadament ecologista una manifesta intenció renuclearitzadora) o Al Gore (qui va ser el ‘proper President dels Estats Units’, i que ha fet un notable treball amb el documental ‘Una veritat incòmoda’), no hagi tingut el ressò mediàtic, científic i econòmic que reclamaven de fa temps nombrosos científics i organitzacions de tota mena. Consulteu, per exemple, el darrer número de la Revista DCidob dedicada precisament al Canvi climàtic: camí al 2012, en el qual s’exposa de manera clara i comprensible la magnitud del poblema, així com les mesures que s’estan prenent, o que cal prendre, per tal de fer-hi front.
Per altra banda, un estudi publicat en el darrer número de Science relatiu a l’esgotament de les reserves mundials de pesca (les quals es preveuen insuficients ja l’any 2048), per exemple, permet adonar-nos de dues coses fonamentals: el problema existeix, i és greu, més del què alguns volen veure, però al mateix temps hi ha encara possibilitats de, si més no, aturar-lo i revertir-lo. I això és responsabilitat de tothom: ciutadans/es, sector empresarial, mitjans de comunicació, i lògicament també dels governs, com el de la Generalitat.
Foto: Portada del film ‘Una veritat incòmoda’. Font: WWF
NO A LA MAT
Home, potser no entens en Blair, pero es de calaix: si vols reduir les emissions de CO2 en els propers vint anys, l’unica alternativa viable es no menysprear l’energia nuclear.
Aixo de la nova cultura energetica, les energies renovables i altres verdulades esta molt be. Pero si t’he de creure (no tots els cientifics son tant apocaliptics) hem d’actuar rapid. Nomes se m’acut canviar centrals de gas/petroli/carbo->CO2 per nuclears. Les teves alternatives son molt boniques pero les veig mes a llarg termini (suposo que no creus que es pugui canviar la dinamica mundial en vint anys) per substituir, de manera ordenada, les nuclears en un termini mes llarg (cinquanta anys).