TEMPS D'INCERTESES
Bloc de Ramon Font Terrades. Opinions i reflexions sobre el món que vivim
En aquestes darreres eleccions (juliol 2023), els analistes polítics han fet servir a bastament el terme molt vot dual i aquest fet m’ha tornat a la memòria el terme poder dual —que em sembla molt més interessant—, del qual parla la professora Kristin Ross en el seu recorregut històric des de la Comuna de París del 1871, el Maig del 68 i els moviments socials que van sorgir a partir d’aquesta època.
El concepte de poder dual desenvolupat per Kristin Ross, esdevé una eina molt vàlida per comprendre les dinàmiques polítiques i socials en la societat contemporània, alhora que ens mostra com aquests conceptes poden ser aplicats a moviments socials i polítics, especialment en el context de les revoltes i les lluites socials.
El poder dual es basa en la idea que, en determinats moments i situacions, hi ha una divisió del poder entre l’autoritat establerta i les forces socials emergents. Aquests dos poders, encavalcats i en conflicte, generen un espai polític alternatiu, allunyat del poder institucional. Aquesta dualitat és particularment rellevant en situacions de crisis i canvi social, quan les institucions oficials i les estructures de poder existents són qüestionades i desestabilitzades.
Un exemple clàssic de poder dual es va produir durant el Maig del 68 a França, quan els estudiants i treballadors van sortir al carrer per protestar contra el sistema establert. Durant aquesta revolta, es va formar un poder alternatiu que desafiava obertament l’autoritat de l’estat i de les institucions existents. Els manifestants van crear les seves pròpies estructures de poder, com ara assemblees populars i comitès d’acció, que van posar en qüestió el monopoli de l’autoritat política. Aquests espais eren autogestionats i basats en principis horitzontals de presa de decisions, i buscaven formes alternatives de vida i organització social.
Un altre exemple més proper —encara que més modest— es va donar a Espanya amb l’anomenat moviment dels “indignats” del 2011. Les acampades i protestes dels manifestants van crear un espai públic alternatiu on es van debatre temes polítics i socials i es van prendre decisions col·lectives. Aquest poder dual emergent va desafiar l’autoritat de les institucions polítiques i va plantejar noves formes de participació democràtica.
Però, el poder dual no només es manifesta en moments de crisis, sinó que també pot existir de forma latent en la vida quotidiana. En les interaccions socials i culturals diàries, hi ha tensions i forces contradictòries que desafien i desestabilitzen el poder establert. Aquests moments de resistència i confrontació poden conduir a canvis socials profunds.
El poder dual posa de manifest la importància de l’espai públic com a lloc de resistència i transformació social. Els moviments socials i les lluites populars no només busquen canvis en l’àmbit de les polítiques públiques, sinó que també aspiren a crear noves formes de participació ciutadana i a recuperar l’espai públic com a lloc de debat i acció col·lectiva. És, per tant, un concepte interessant que ens permet comprendre millor els moviments socials i les lluites polítiques contemporànies, perquè a través del poder dual, es pot intentar superar la divisió entre l’esfera pública i privada, i es pot buscar una transformació radical de les relacions socials i de poder. Tots els moviments que s’han imbuït d’aquest concepte han defensat la idea que la veritable democràcia no només es limita a l’àmbit polític formal, sinó que s’estén a tots els aspectes de la vida quotidiana.
Explico tot això perquè tinc la sensació que actualment som en una mena d’atzucac polític i social, on ningú sembla tenir clar cap on s’ha d’anar. Consegüentment, crec que reflexionar sobre el concepte de poder dual ens pot ajudar a situar-nos al tauler, especialment si entenem que el terme es refereix a la creació d’estructures i pràctiques alternatives per part dels moviments socials, que rivalitzen amb les estructures de poder existents, transmetent-nos la idea que els canvis socials i polítics no s’aconsegueixen únicament per conducte de les institucions establertes, com l’Estat o els partits polítics, sinó que es generen també des de la base de la societat, mitjançant la construcció de noves formes de poder.
El concepte de poder dual, doncs, té una gran rellevància en l’actualitat, especialment en un món marcat per desigualtats socials, descontentament polític i crisi dels sistemes democràtics, atès que, com he dit, ens recorda que el canvi social no ha de dependre exclusivament de les estructures de poder existents, sinó que podem construir alternatives des de baix, mitjançant la creació de noves formes d’organització i resistència. I el fet que, fins ara, cap dels intents de constituir un poder alternatiu, hagi reeixit, i totes les temptatives hagin estat engolides pel sistema, no ens ha de fer defallir per continuar-ho provant.
Ramon Font
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!