Els Països Catalans i el món des de Vic
El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres
Sóc català, treballador i ésser humà (no
forçosament per aquest ordre).
Tinc consciència nacional, tinc consciència de
classe, sóc anticapitalista i crec en la solidaritat internacional (i nacional,
evidentment).
Perquè visc en un país espoliat i sóc de la
classe espoliada, només em puc alegrar de la victòria d?Hugo Chavez a les
eleccions de Veneçuela.
Com a en Pere Meroño, a mi tampoc m?agrada la
fatxenderia i la xavacaneria de Chavez (respecte del seu militarisme, se?m fa
difícil jutjar-ho, ja que Llatinoamèrica no és Europa).
Avui, els veneçolans, continuaran avançant cap
a una millor distribució dels recursos.
A l?Amèrica no-rica (és a dir, la del sud i la
del centre), el futur són les esquerres i el retorn als orígens, és a dir
l?indigenisme.
Tal com diu la rosadefoc, Uh, Ah, Chavez no se
va!
Visca la revolució !
Respon a Jep Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’ex-militar Chávez em sembla dels personatges més populistes que m’han tirat a la cara.
Tampoc entenc les simpaties que una part de l’esquerra del nostre país té pel règim dictatorial del "camarada" Fidel.
I visca la Plana!
Veient les vostres solidaritats, no m’estranya que l’independentisme radical sigui condemnat a ser residual a Catalunya. Sempre trobeu la manera de fer costat a dictadors o cacics (Saddam, Hafezz el Assad, Castro, etc. etc.) Com es pot ser amics d’un militarista populista com Chavez?