Els Països Catalans i el món des de Vic

El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres

4 de desembre de 2006
4 comentaris

Chavez

Sóc català, treballador i ésser humà (no
forçosament per aquest ordre).

Tinc consciència nacional, tinc consciència de
classe, sóc anticapitalista i crec en la solidaritat internacional (i nacional,
evidentment).

Perquè visc en un país espoliat i sóc de la
classe espoliada, només em puc alegrar de la victòria d?Hugo Chavez a les
eleccions de Veneçuela.

Com a en Pere Meroño, a mi tampoc m?agrada la
fatxenderia i la xavacaneria de Chavez (respecte del seu militarisme, se?m fa
difícil jutjar-ho, ja que Llatinoamèrica no és Europa).

Avui, els veneçolans, continuaran avançant cap
a una millor distribució dels recursos.

A l?Amèrica no-rica (és a dir, la del sud i la
del centre), el futur són les esquerres i el retorn als orígens, és a dir
l?indigenisme.

Tal com diu la rosadefoc, Uh, Ah, Chavez no se
va!

Visca la revolució !

  1. L’ex-militar Chávez em sembla dels personatges més populistes que m’han tirat a la cara.

    Tampoc entenc les simpaties que una part de l’esquerra del nostre país té pel règim dictatorial del "camarada" Fidel.

    I visca la Plana!

  2. Veient les vostres solidaritats, no m’estranya que l’independentisme radical sigui condemnat a ser residual a Catalunya. Sempre trobeu la manera de fer costat a dictadors o cacics (Saddam, Hafezz el Assad, Castro, etc. etc.) Com es pot ser amics d’un militarista populista com Chavez?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!