Els Països Catalans i el món des de Vic

El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres

4 de desembre de 2006
4 comentaris

Chavez

Sóc català, treballador i ésser humà (no
forçosament per aquest ordre).

Tinc consciència nacional, tinc consciència de
classe, sóc anticapitalista i crec en la solidaritat internacional (i nacional,
evidentment).

Perquè visc en un país espoliat i sóc de la
classe espoliada, només em puc alegrar de la victòria d?Hugo Chavez a les
eleccions de Veneçuela.

Com a en Pere Meroño, a mi tampoc m?agrada la
fatxenderia i la xavacaneria de Chavez (respecte del seu militarisme, se?m fa
difícil jutjar-ho, ja que Llatinoamèrica no és Europa).

Avui, els veneçolans, continuaran avançant cap
a una millor distribució dels recursos.

A l?Amèrica no-rica (és a dir, la del sud i la
del centre), el futur són les esquerres i el retorn als orígens, és a dir
l?indigenisme.

Tal com diu la rosadefoc, Uh, Ah, Chavez no se
va!

Visca la revolució !

  1. L’ex-militar Chávez em sembla dels personatges més populistes que m’han tirat a la cara.

    Tampoc entenc les simpaties que una part de l’esquerra del nostre país té pel règim dictatorial del "camarada" Fidel.

    I visca la Plana!

  2. Veient les vostres solidaritats, no m’estranya que l’independentisme radical sigui condemnat a ser residual a Catalunya. Sempre trobeu la manera de fer costat a dictadors o cacics (Saddam, Hafezz el Assad, Castro, etc. etc.) Com es pot ser amics d’un militarista populista com Chavez?

Respon a Biel Barnils i Carrera Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!