A totes o a la majoria de les residències d’avis tenen una secció, departament, o unitat, on hi acullen els que es troben en una situació més difícil des d’un punt de vista mental. J. s’hi està al seu centre del poble costaner. En són 18, les persones. Disset dones i un home -diuen que els homes s'apaguen abans. De dia, segons situacions, hi romanen segregats de la resta d’àvies i avis, i al llarg de diferents moments, i a la nit, hi tornen a la seva cambra per descansar o dormir (...)

Interessant i ben feliç l’evolució política –fets manen!, de tot de personalitats d'esquerres, i també de dretes, lligades, i ben lligades, històricament, al catalanisme autonomista i/o federal. Mudança que cal celebrar pel que significa i per l’efecte d’arrossegament que tindrà en l’opinió de la ciutadania més distant del projecte per la Llibertat i per una Catalunya lliure (...)

Quan em van dir la xifra no me la creia. 400.000 catalans han tocat el dos, són fora? I ara! Catalunya, país d’emigració? Què t’empatolles. Doncs sí, és cert, l’altre dia vaig tenir una llarga conversa amb un funcionari català de la Comunitat Europea que segueix, fil per randa, els moviments poblacionals, la demografia. I em va donar les xifres, i les fonts oficials i oficialíssimes d’on han estat extretes. Més encara, Madrid és una de les grans ciutats “catalanes” amb prop de 100.000 catalans que hi viuen i treballen (...)

“Porque Frank Sinatra estaba ahora involucrado con muchas cosas que incluían a muchas personas: su propia compañía de cine, su compañía discográfica, su aerolínea privada, su empresa de piezas para misiles ... Parecería haberse convertido en la encarnación del macho completamente emancipado, quizás el único en América, el hombre que puede hacer lo que le venga en gana, cualquier cosa, que puede hacerlo porque tiene el dinero, la energía y parece que le falta la culpa. En una época en que los más jóvenes parecen tomar el mando con protestas, piquetes y exigencias de cambio, Frank Sinatra sobrevive como un fenómeno nacional ... El hombre que lo tuvo todo, lo perdió y lo volvió a recuperar, sin permitir que nada se interpusiese en su camino, haciendo lo que pocos hombres pueden: se desarraigó, dejó a su familia, rompió con todo lo que le era cercano, aprendiendo de paso que una manera de retener a una mujer es no reteniéndola” (...)

Hem viscut mesos agitats, no té dubte. I de gran dinamisme. De confusió. On l'esperadíssima clatellada estatutària i la gran força de la gran manifestació va incentivar el tombant camaleònic de les diverses formacions. El cas és que la proximitat electoral han facilitat que cadascú torni allà on hi era abans dels sotracs (...)

Baixo al metro, la nova de trinca línia 10 –sense conductors, automàtica. Veig que les forces vives del barri, ai, no se n’han sortit amb el bateig de l’estació amb el gloriós nom del “Che Guevara” -encara recordo quan llegia, de ganàpia, el seu llibre sobre la guerra de guerrilles, o aquella monumental biografia, o quan penso en José Rodrigo -la "R" de l'acrònim R.B.A.- propietari del gran grup editorial i mà dreta del "Che" a la guerrilla comunista -i prou que ho vindica, aquell període, en Rodrigo. Pujo a dalt per la banda del carrer Quevedo (...) 

Segona part de la magna dualitat expositiva que Barcelona, a través de l’Arts Santa Mònica i el CaixaFòrum dedica al gegant de Felanitx (...)

Faig cap a Sitges en tren per raó d’una feina literària. M’hi arribo abans -fa temps que no hi vaig i vull amarar-me de noves visions i sensacions. Des de l’estació vaig baixant en direcció mar. Són quarts d’onze, el sol, encara, no fa espetegar les pedres. Tiro avall pel carrer Santiago Rusiñol. El carrer Barcelona. Ja hi sóc. Tin clar que m’interessa fer-me fort, i passar el rasclet, en el barri del penyal (...) 

Recentment, el conegut periodista d’investigació i grans reportatges, ha cedit el seu arxiu personal al Centre d’Estudis Històrics Internacionals-CEHI de la Universitat de Barcelona, ubicat al cap i casal. La donació consta de 150 caixes amb uns 3.000 documents (...)

“El 1955, un cura loco que reza a paso militar llegó al Pozo, levanta una iglesia y la llena de fotos de Juanito Valderrama, de Lola Flores, se mete bajo las chabolas para evitar el derribo por la Guardia Civil, desaloja bares a hostia limpia, da recomendaciones para ir a Alemania, da plantón a Franco, le roban banderas de la URSS, lee consignas sobre Vietnam, atruena el barrio con la Marsellesa, se hace de Comisiones Obreras, se bautiza como Charly" (...)

El fitxatge de Mikel Legarza “Lobo”, per part de la Seguretat de l’Estat, representa, a les primeries dels anys 70, una iniciativa feliç, agosarada, més encara, un salt qualitatiu en el dispositiu contraterrorista engegat contra Euskadi Ta Askatasuna (...)

Alguns s’esglaiaran per la unió de dos mots aparentment antitètics. Dues idees força que van batallar i somoure el segle XX. L'una renovadora, l'altre eminentment de perpetuació de l'ordre capitalista establert. A Itàlia, aquell maridatge fou possible en un moment concret i en una sola persona: Giorgio Amendola, un dels principals dirigents del Partito Comunista Italiano, un dels meus referents polítics des que tinc ús de raó (...)

Un tria excepcional. El primer Barceló. La més desconeguda, i que comprèn el període fins que la “Documenta de Kassel, el 1982” el posa en la galàxia rutilant dels grans artistes. Una obra, la que ens és ensenyada, en bona part inèdita. (...)

En Moncada va patir una grossa ferida; una ferotge i enorme sotragada amb la pèrdua de la seva Mequinensa natal, colgada sota les aigües d’un embassament que arrassava amb una vila, amb una gent, amb una cultura. I d’aquest trau sense nom, n’ha sortit una obra literària de gran alè; la crònica d’una pèrdua; la recuperació i revisitació d’un món perdut (...)

Ha mort un descendent directe de Felip V, pretendent carlí al tro d’Espanya. Quan em vaig iniciar en política, l’any 1976, en sóc de la primera generació de la democràcia, i sentia parlar de carlisme, de Carles Hug de Borbó-Parma, de drets successoris, de furs, de guerres carlistes, i també, de la seva boca, de socialisme, d'autogestió i de federalisme, tot plegat em causava una fonda sensació d’estranyesa (...)

Amb la publicació del “Reglament per a les eleccions primàries per escollir

les candidatures al Parlament de Catalunya 2010” s’inicia el procés

electoral de primàries que, per sufragi universal de totes les persones

adherides, ha de donar lloc a la formació de les candidatures de la formació

política mitjançant la qual Solidaritat Catalana per la Independència es

presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya (...)

“Tinc mal a la panxa. Tinc fred. Em fa mal l’esquena. Estic cansada. Estic molt cansada. Tinc son. Vull la samarreta. Vull que em portis aquí. Va. Va!. Corre. Vull anar al lavabo. Tinc por. Tinc fred. Fred. Fred. Fred. Fred. Fred.  Trenta. Trenta-u. Trenta-dos. Quaranta-u, quaranta-tres, noranta, noranta-dos, noranta-cinc. Ai, em fa mal el cap. Crist de Lepanto. Amén” (...)

30 persones que assistien a un homenatge a Portugalete al membre d’ETA mort, foren identificades i seran imputades per enaltiment del terrorisme. Els assistents es concentraren el 13 de juliol proppassat tot coincidint amb l’aniversari del seu traspàs, en 1980, quan el fins feia poc líder a Euskadi d’OCE-Bandera Roja, participà en una emboscada contra la Guàrdia Civil i resultà mor com a conseqüència del tiroteig. El balanç total de víctimes fou de 2 etarres i 3 guàrdia civils morts. Entre els membres de l’escamot de l’organització terrorista s’identificà a Miguel Angel Apalategui “Apala”  (...) 

I és per això que ens estem organitzant a totes les comarques i a tots els municipis de Catalunya (...)