Si us dic que les Illes Canàries van inspirar les refundacions del Partit Comunista Italià i del PSUC, transformat en Iniciativa per Catalunya, oi que no em creure-ho? Doncs sí, és rigorosament cert (jo, ho vaig veure, jo ho vaig viure (...)

Un retrat dels desigs més foscos de l'ésser humà a partir del còmic. En el marc de la setmana BCNegra, l'exposició "Tardi: retrat en negre" vol reivindicar les relacions entre el gènere negre i la historieta, amb dibuixos ben realistes, que traspuen vida i es projecten fora del paper; una narració vibrant i ferma, no pas telegràfica o epidèrmica; textos i suports, ambdós, compromesos socialment i ideològica, a partir de l'obra del conegut dibuixant, Jacques Tardi. Sens dubte un dels millors d'Europa (...)

"Em dic James, William James. I sóc sergent de l’Exèrcit dels Estats Units de Nord-amèrica, operant a l’Iraq. Tinc dona i un fill. I la meva professió és la d’artificier. Tasca que faig com a voluntari. Fins ara, he desactivat 850 artefactes explosius, i n’he sortit il·lès de l’atac dels franctiradors, i dels homes-bomba. M’agrada la guerra.  M’agrada el combat. I allà hi estic de puta mare" (...)

Aquesta és la història d’una anècdota –i també l’aplicació intel·ligent, assenyada, olfactiva, i en clau nacional i política, d’un esdeveniment esportiu. Per un costat tenim al conegut dirigent comunista sud-africà engarjolat durant dècades pel règim de l’apartheid, per l’altra, la lluita d’un equip de rugby local per guanyar el campionat mundial que un any més tard, allà mateix, s’hi havia de perpetrar (...)

La biografía “optimista” de Jordi Solé Tura es, más quizás que cualquier otra cosa, una metáfora de la historia comunista de al menos tres décadas. Aunque finalmente todo aparece detrás del rótulo “padre de la Constitución”, lo cierto es que en la vida de este hombre que acaba de morir se distinguen distintos tiempos, y diferentes compromisos (…)

Des dels cims estratosfèrics, inabastables, del portentós escriptor que és Xosé Luis Méndez Ferrín -alhora, fundador i home fort de la Union do Povo Galego, després líder d'UPG-liña proletaria, Galicia Ceibe, Fronte Popular Galega-, passant, després, pels molt bons Manuel Rivas, i Suso de Toro, el cànon literari gallec té, a continuació, noms importants (...)

Sempre miro de tocar de peus a terra, i des d’aquesta perspectiva tinc el convenciment que som dins d’un temps nou ple d’incertesa, de dubtes, que no som capaços d’albirar en tota la seva potencialitat. La demostració que esquerra i dreta són gairebé iguals en això d’Espanya, que l’estatut és una llei de segona, que els catalans som un zero a l’esquerra... està tenint efectes devastadors sobre el grau d’adhesió i d’identificació en relació al marc juridicopolític vigent sustentat en el binomi Constitució-Estatut (...)

"Inicialment, Benet l'ajudà -a Montserrat Roig- econòmicament tant com pogué. Cap al final, però, els diners no arribaven per enllestir-ho. L'antic senador en parlà amb gent forta d'armilla -empresaris, professionals liberals. No res. Un taló estès per Josep Andreu i Abelló donà al llibre l'empenta que li mancava" (...)

Les doctrines, la pràctica política, l’influx de la revolució cultural i de Mao Zedong, varen tenir, no podia ser altrament, una presència curta però intensa en el nostre país: Josep Guia, líder del PSAN, Jordi Solé Tura, fundador de Bandera Roja, Rafael Blasco, del PCE-ml, Josep Montilla, Partit del Treball, Paco Obrador, Bandera Roja, Antoni Castells, també Bandera, Alfons Comín, de nou Bandera Roja. I entre els no polítics Baltasar Porcel. I un exèrcit actiu i aguerrit, conformat per milers de militants ben implantats arreu de la nació catalana (...)

El cantant valencià i Miquel Gil i el pianista manresà Manel Camp versionen el seu univers sonor en un nou disc, que servidor va comprar ahir tarda, i que va celebrar la seva posada de llarg al Barnasants (...)

El cantautor treu el seu tercer àlbum, “Al marge d’un camí”, un excel·lent treball íntim, pessimista i ple de matisos. “He fugit –diu de la Bisbal a propòsit. Arriba un moment en què certs temes et cansen (...)

És cert el que diu Anna Portell (Mortadel·la casolana): hi ha apunts que et queden millor; no ho sé, hi trobes el moment, una vivència intensa... Parlant d'intensitat, sabeu una de les coses més reconfortants i vivificadores i estimulants i engrescadores que hi ha, almenys per a mi? és fàcil: veure'n cantar, ballar, saltar -com un cangur!, fer la veu de falset, al reverend Al Green. L'únic gran mite del soul encara viu -els altres varen morir violentament- o en actiu -la vida és curta, més encara, si hi has pecat o trencat segons quins sostres. Res, senyores i senyors, amb tots vostès el meu amic, íntim, per descomptat, Al Green (...)

Un llogarret a Alemanya. Principis del segle XX. Pagesos. Un baró i terratinent. I pagesos. El metge. I pagesos. El mestre. I pagesos. El pastor d’ànimes. I pagesos. I temps rúfols que són a tocar. I fets. I gent. I ferits. I morts. Una anàlisi forense de la violència, de la serp que nia i que dóna pas al feixisme pertot. Un film majúscul. Superb. Extraordinari. Inoblidable (...)

Maus, dieu? Maus ...? hum, connais pas. Maus, relat d'un supervivent? ara sí, ara anem millor. Es tracta, per començar, de l'única obra no periodística que ha guanyat el premi Pulitzer (...)

“Et la mère. Ah, la mère, c’est l’air que l’on mange et le silence qu’on respire. C’est l’univers entier dans la maison, rien que pour vous –du brin d’herbe à l’étoile. Elle vient toujours quand on l’apelle. Elle conforte, elle apaise (...)

L'expresident d'ERC adverteix també que la llei de consultes que impulsen els republicans "no té gaire transcendència", perquè l'Estat no autoritzarà mai un referèndum sobre la qüestió nacional, i que les vegueries són "política ficció" (...)

“Vaig saber que fugia quan em vaig veure als ravals. La ciutat aquella tarda cremava, i les multituds s’havien anat trobant a l’amable recer dels cafès i les arbredes. Jo, ben al revés de tothom, però, havia estat desfent les avingudes desertes com un somnàmbul. Els firaires dels barrancs em miraven sense inquietud, emmandrits, i ni reien ni comentaven res. Deixaven passar el temps sense esma, aclaparats per la llum excessiva i la lentitud del tedi” (...)

Amb aquest títol engego una subsecció dins de "música" on s'hi tracten els temes més d'ara. I obrim carpeta amb Lady Gaga, reina que regna arreu, també a FLAIX FM, del benvolgut compatriota Miquel Calzada. El tema és preferible escoltar-lo, prescindint-ne de les imatges, les quals destorben el gaudi d'una veu magnífica. Resplendent. Una valoració d'urgència? a-co-llo-nant (...)

Ho diré clar i català: és una veritable satisfacció, per a mi, i ho dic no només en termes personals sinó, fonamentalment, polítics, constatar l’existència, al meu país, de persones i col·lectius organitzats que se’n reclamen de la tradició comunista i que fan per manera de guanyar pes i influència. De fet, me’n considero amic i hi sento una notable afinitat amb els pressupòsits teòrics i ideològics que els nodreixen (...)