peremerono |
PSUC |
diumenge, 19 de maig de 2013 | 23:57h
Nicos Poulantzas fue un filósofo marxista greco-francés, militante comunista desde su juventud en Grecia. Emigrado a Francia en 1960, se doctoró en Filosofía del Derecho, ejerciendo como profesor de sociología en la Universidad de Vincennes desde 1968 hasta su fallecimiento. En 1968, al producirse la escisión en el movimiento comunista griego, ingresó en el eurocomunista Partido Comunista de Grecia (Interior). Es uno de los principales exponentes del marxismo estructuralista, junto a Louis Althusser (...)
Promou una nova via per exercir el dret a la lliure determinació dels pobles basat en el Dret Fonamental de Petició, reconegut en el dret internacional, català i espanyol; i que per tant l'Estat no pot impedir (...)
El fuerte recorte de salarios (conocido eufemísticamente como devaluación interna) fruto de la crisis y del oportunismo de las multinacionales del automóvil se extiende como un reguero de pólvora por las grandes fábricas españolas. En los últimos días se han firmado acuerdos para rebajar los costes laborales entre un 20% y un 25% en las factorías de Opel, Ford y PSA (...)
Mango, la primera empresa tèxtil catalana, viu un moment dolç. En plena crisi, creix a velocitats inusitades. Però el camí no ha estat fàcil. Del 2007 al 2011 l'empresa va viure moments delicats i va reduir el seu benefici de manera significativa (...)
Productes com Hola, Europa contribueixen a presentar el dret a decidir com un procés tancat, i això no atrau partidaris. Si del que es tracta és d’avançar cap a la independència caldria ser una miqueta més intel·ligent (…)
Bajo el dictado de los asesores de comunicación, la política se sigue vendiendo como una mercancía cualquiera, lo que supone de degradación de la relación políticos-ciudadanos. Los dirigentes políticos, obsesionados en la defensa del statu quo, no quieren entender la necesidad de una redistribución real del poder (...)
El último número de la revista “Mientras Tanto”, fundada en Barcelona, en 1979, por Manuel Sacristán y Giulia Adinolfi, constituye un merecido homenaje al filósofo y activista comunista Paco Fernández Buey, fallecido el verano pasado en la ciudad condal (…)
La globalización estaba sustentada en un enorme y artificial globo crediticio que al explotar ha hecho pedazos el modelo neoliberal. Este libro disecciona las causas de la crisis, su irrupción en la economía real y las diferentes alternativas de los gobiernos para abordarla (...)
En època medieval, les comunitats catalanes més importants eren Barcelona i Girona. Foren l’origen de tot el cúmul de petites i grans comunitats que, a partir del s. XIII, van florir arreu del país. Actualment, hi ha documentades més de setanta poblacions amb passat judaic, i una autèntica ruta jueva travessa Catalunya de nord a sud i d’est a oest (...)
La industrialització, un fenomen al coneixement del qual ha contribuït de forma decisiva l’historiador Jordi Nadal Oller, que és objecte de l’entrevista del mes, molt centrada en el paper de l’educació i la formació. És cert que s’està desdibuixant la dualitat entre la Catalunya interior i el «cinturó roig» de Barcelona? El cas de Santa Coloma de Gramenet obliga a una matisació important. Òscar Vives explica per què la Legió Còndor alemanya va bombardejar uns pobles de l’Alt Maestrat que no eren objectiu militar durant la guerra civil. Genís Barnosell ressenya contribucions recents a la història del 1714, i Simona Škrabec escriu a l’entorn del llibre de Lluís Solà sobre la paraula poètica (...)
El meu record i memòria sobre Giulio Andreotti ve acompanyat d’altres noms (Enrico Berlinguer, Aldo Moro, Bettino Craxi, Luciano Lama, Giorgio Amendola, Bruno Trentin) ...
Bertinotti i Danti enraonen a propòsit de tres dates capitals políticament: 1991, 2001 i 2011. Dario Danti, primer, n’esbossa els trets principals de cada any, el context, per, encabat, requerir Bertinotti perquè respongui sobre: violència sistèmica, l'11-S als EEUU, les guerres del Golf, moviment no-global, l'esquerra que cal refundar, els Fòrums Socials, la Gran Crisi econòmica present (...)
peremerono |
Art |
diumenge, 5 de maig de 2013 | 23:32h
Antic treballador tèxtil en una fàbrica, professor de dibuix, el discurs de Francesc Abad enfronta a una contingència dual, la que imposa el pas temps i la que generen els poders dominants (capital, ideologies). Així, cal desenvolupar una estratègia de la precarietat des de la qual sigui possible la resistència i l’enfrontament (...)
Nueve cuentos. Nueve. Que nos transportan al “planeta Munro” como quien no quiere la cosa. Una broma de adolescentes cambia involuntariamente el destino de una tenaz ama de llaves justo antes de entrar en la categoría de solterona (…)
peremerono |
PSAN |
dissabte, 4 de maig de 2013 | 11:17h
Orígens.Tot comença quan la valenciana María Conca va a Prada de Conflent, durant la Universitat Catalana d’Estiu-UCE, i pren contacte amb el PSAN. El 1974, per falles, al Vedat de Torrent, és constitueix la primera cèl·lula del PSAN al País Valencià –María Conca, Josep Guia, Francesc Candela, Josep Lluís Blasco... (per cert, que des de 1980, l’organització més nombrosa i important del PSAN, fins avui dia, és la de la ciutat de València). Josep Guia: “Vam anar a ca Fuster. Li vàrem explicar el projecte de tirar el PSAN cap el sud, i ja ens va donar el seu vistiplau” (...)
A les acaballes dels 60, un jove músic de carrer, resident a l’extraradi de Detroit, cent per cent classe treballadora, és descobert per dos productors que queden enlluernats per la força de les lletres de les seves cançons –en contrast amb el caràcter light de les de Bob Dylan (...)
Antonio Orejudo, va demanar a John Irving durant la visita del gran escriptor nord-americà a Barcelona, que li referís, per finalitzar, una anècdota produïda als Estats Units. Dit i fet, Irving, com fa sempre, comença digressiu i al·ludint a les circumstàncies prèvies i personals. Li donem la paraula (...)
Març de 1964. La revista tracta de fer quelcom diferent i sostenible, periodísticament parlant. Les portades en són reflex. Hi ha una cura especial en palesar situacions, trobar equilibris i assolir aquiescències alhora que hom pica l’ullet quant a realitats o possibilitats negades nacionalment i política (...)
