COMUNICAT
MANIFESTACIÓ PEL TREN GANDIA-OLIVA-DÉNIA
Des
de Maulets, Endavant i Independentistes de la Safor, volem fer
pública la següent valoració de la manifestació de dissabte 30 de
gener a favor del tren de rodalies Gandia-Oliva-Dénia.
Manifestem
la nostra satisfacció per la participació de veïns i veïnes de
tots els pobles implicats en esta lluita, tant de la Marina com de la
Safor. Les xifres oficials, que parlen de 10.000 assistents, són una
mostra del clamor popular a favor d'este servei públic.
En
lamentem la manipulació i l'ús partidista que intenten dur a terme
tant PP com PSOE, autèntics responsables de no tenir esta línia de
tren de rodalies.
Denunciem
públicament la lamentable actuació de la Policia Nacional
Espanyola, a les ordres del PSOE, que actuant com a censors polítics
han intentat reprimir i silenciar les veus crítiques presents en la
manifestació, que demanaven serveis públics de qualitat. En este
sentit, professors que reclamaven un nou institut sense barracons
eren envoltats per 8 policies a causa de la seua “perillositat”.
A més, la pancarta dels col·lectius sotasignants i del col·lectiu
Aixa(amb 1 regidor a l'ajuntament de Pedreguer), amb el lema “PP i
PSOE ens prenen el pèl, volem el tren JA”, va ser requisada per la
Policia Nacional Espanyola, la qual va identificar els 5 militants de
Maulets que l’exhibien, i dos diputats a les Corts Valencianes que
van demanar explicacions a la policia per la seua actuació.
Finalment:
Denunciem
públicament la delegació i subdelegació del govern espanyol, en
mans del PSOE, com a responsables polítics d'estos fets.
Al
mateix temps mostrem el nostre rebuig per l'actitud mostrada tant
per l'alcaldessa no legítima de Dénia, Ana Kringe, com pel seu
equip de govern, per permetre i fins i tot instigar esta actuació.
Exigim
el retorn del material requisat.
Esta
és la seua democràcia i el que ells entenen per llibertat
d'expressió. Ni respecten les veus crítiques, ni defensen els
pobles als que diuen representar.
Per
un transport públic i de qualitat al servei de les classes populars.
PP
i PSOE: repressors i farsants, volem el tren JA!
"No som gais simpàtics ni lesbianes correctes. Som bords i estem rabiosos, farts de tota la vostra merda.
Els
vostres acudits mai ens han fet gràcia. Les vostres pel•lícules ja no
ens emocionen. La vostra hipocresia ens repugna. El vostre ordre és la
nostra misèria. Els nostres somnis són els vostres malsons. Els vostres
marges, casa nostra."
"Amb l'objectiu de mostrar la vertadera cara de la patronal de la
metal·lúrgia de la nostra ciutat, que tant patiment ha causat als seus
treballadors, que tants acomiadaments ha enviat a la llarga cua de
l'atur, que tants expedients de regulació ens ha fet, que tantes i
tantes famílies ha deixat al carrer..."
rosadefoc |
Cinema |
dijous, 26 de novembre de 2009 | 13:08h
Si algú no vol llegir tot l'escrit, ja d'entrada li dic que no vagi a veure aquesta pel·lícula.
Com va dir ma mare, el que creia seria una peli d'aventures va resultar ser una peli de desastres amb innombrables i llargues persecucions del tipus vaig corrent i per on trepitjo s'enfonsa el terra, o vaig volant i per on passo hi cauen edificis, o vaig en cotxe i per on passo hi cauen boles de foc... tremendament aborrit.
Algunes imatges són força espectaculars, això sí, però no cal que la peli duri gairebé tres hores! Entre les espectaculars hi ha la de veure com s'inunda l'Everest o com cau rodolant la cúpula del Vaticà, que em va fer especial gràcia ja que hi vaig pujar no fa gaire.
Entre les coses curioses, justament el paio més boig de la peli (que com sempre és el que més l'encerta) va dient que utilitza la classificació de Dewey per endreçar els seus papers entre els que hi ha el plànol més important que ha de trobar l'heroi. Així vist a la peli, el fet que el boig parli de la classificació aquesta sembla corroborar que està com una cabra. Però ja posats es podrien informar bé, perquè al final resulta que els papers estàn per ordre alfabètic en lloc de seguir una classificació numèrica com la de Dewey... suposo que tot no pot ser. Després resulta que va sortir no sé quina eina de l'empresa on treballa l'altre amb qui veia la peli, i així anar-nos distreient per resistir tot el passi.
Ara, el més terrible van ser els discursetats delirants i la filosofia barata dels personatges principals, quina cosa més bàsica i més xorra! I perles del tipus s'ha mort tota la humanitat menys 400.000 persones i estar-se un quart d'hora de peli tothom pendent de si es mor un paio o no. I frases de gran nivell, com la filla del president dels EUA indignant-se perquè s'ha triat per salvar la gent que tenia diners per pagar en lloc de fer un sorteig o alguna cosa així. La tipeja es devia pensar que li havia tocat salvar-se per la seva cara bonica?
Bé, un bodrio que per fer un curt d'imatges espectaculars de cinc minuts hauria pogut estar bé.
Durant la matinada d'aquest 24 de novembre s'ha dut a terme
una macro-operació policial contra el moviment juvenil basc. Aquesta s'ha
saldat amb un total de 34 joves detingudes a tots els territoris bascos sota
jurisdicció espanyola.
Des de les organitzacions juvenils dels Països Catalans
denunciem:
a. que les detencions de 34 militants del moviment
juvenil basc s’emmarquen en un context de repressió contra l'esquerra abertzale,
evidenciant d'aquesta manera la manca de voluntat de diàleg de l'estat espanyol
per solucionar el conflicte polític a Euskal Herria.
b. que la responsabilitat dels possibles abusos i
maltractaments que aquests joves puguin patir a les comissaries espanyoles al
llarg de la seva detenció recaurà sobre l'estat espanyol i la seva llei
antiterrorista.
c. aquesta nova ofensiva de l'estat espanyol pretén desmobilitzar
al jovent independentista basc per evitar la seva participació política en el
projecte revolucionari de construcció d'una Euskal Herria independent.
Des de les organitzacions juvenils independentistes
catalanes, ens solidaritzem amb tots i totes les detingudes en aquesta i totes
les operacions policials contra el moviment juvenil basc i l'esquerra abertzale
i condemnem amb fermesa l’actuació dels governs espanyol, francès i basc
que demostren una vegada més que Euskal Herria es troba en un estat d'excepció.
Per tot això des dels Països Catalans continuem defensant
que la solidaritat entre pobles és la millor eina per fer front comú a aquesta
onada de repressió i encoratgem a tot el moviment independentista basc a seguir
amb la lluita per aconseguir una Euskal Herria lliure i socialista!
Llibertat per tots i totes les detingudes!
Prou repressió al moviment independentista basc!
Gora Euskal Herria!
Visca la Terra!
Cajei, Maulets, Sepc, Amics i Amigues d’Euskal Herria,
Plataforma de Solidaritat amb els detinguts i detingudes i per la Democràcia a Euskal
Herria
CONCENTRACIÓ DE SUPORT ALS DETINGUTS I
DETINGUDES, DIVENDRES 27 DE NOVEMBRE A LES 20h. ENFRONT de la DELEGACIÓ DEL
GOVERN a Barcelona, C. MALLORCA cantonada ROGER DE LLÚRIA
Amadeu Casellas en risc de mort, més mobilitzacions abaix, més silenci a dalt El pres, Amadeu Casellas porta més de 90 dies en vaga de fam i mentre el silenci es la norma que segueixen els responsables institucionals de la presó i resta de polítics amb poder de decisió; el soroll va augmentant al carrer. Gairebé cada dia, hi ha accions, concentracions i manifestacions reclamant la llibertat de l'Amadeu. En aquest enllaç és on en podeu trobar la informació més actualitzada. En canvi en els mitjans de comunicació, tant els públics com els privats no apareix aquest cas, ni la pressió social que està surgint, i quan ho fa és de manera manipulada. Per això aquesta pot ser una ocasió en que sigui important denunciar-ho, donat que amb aquest silenci, estant matant lentament a l'Amadeu Casellas. On queixar-vos: defensor de l'audiència de TV3 i de catalunya radio (es pot fer per telèfon o via formularis de queixa). En diversos diaris cercant per internet podeu trobar també la figura del defensor del lector. Més info: llibertatamadeu
Unitat Popular: cap a la independència i el socialisme.
Un 9 d’Octubre
més tornem a ser als carrers de València per reivindicar la nostra
catalanitat. No ens mou la nostàlgia de regnes i reis conqueridors. No
ens mou un desig d’idealitzar la nostra història. Estem ací, com cada
any, per dir ben alt i ben fort que el nostre és un projecte de futur.
Mal que els pese a uns i a altres. Per molt ens intenten ofegar els
seus jutges o la seua policia. Mal que els estats espanyol i francès
augmenten la seua pressió, la construcció nacional dels Països Catalans avança.
Avança, s’enforteix i cada vegada perd més la por a
manifestar-se sense embuts a tots els indrets de la nació catalana.
Malgrat l’espanyolisme decadent, malgrat els tontos útils de l’Estat
que tots coneixem, malgrat la profunda incompetència d’uns polítics
professionals que massa sovint trobem intentant fer-se un lloc a la
capçalera d’algunes manifestacions, malgrat les seues renúncies
incomprensibles,... cada vegada hi ha més i més persones lluiten per una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó
i que la volen lliure. Una voluntat que s’eleva per damunt de tanta
excrecència, per damunt de la corrupció de Camps, Fabra i tota la colla
de sangoneres que els han covat; per damunt de l’especulació
immobiliària que uns i altres han afavorit i que ens ha conduit a
aquest carreró sense exida d’atur, misèria i destrucció del territori;
per damunt d’eixa concepció dels nostres municipis com la via més
ràpida per forrar-se i de la qual Benidorm o la Vila Joiosa han sigut
exemples recents. Cada vegada hi ha més gent en aquesta terra que sap
quin és el camí de la llibertat i ha decidit avançar per ell amb pas
decidit.
Des de les organitzacions de l’Esquerra Independentista que convoquem aquesta Diada del 9 d’Octubre a València, Maulets i Endavant,
volem incidir en aquest aspecte. Existeix un sector creixent de les
classes populars dels País Valencià que a través de múltiples
expressions polítiques, sindicals, artístiques, associatives, musicals,
de cultura popular,... manifesta la seua catalanitat. Unes expressions
cada vegada més diverses i més nombroses que parteixen des de la base i
que s’expandeixen arreu del territori. Alguna cosa estem coent entre
tots i totes i s’està fent no gràcies sinó malgrat l’adversitat i la
manca d’alternatives dins la política oficial i mediàtica.
L’Esquerra
Independentista té un paper essencial en aquest context. Perquè si
Espanya és la malaltia, les seues institucions autonòmiques són el
narcòtic que alguns s’entesten en provar per tal d’alleugerir el dolor.
Són el narcòtic però no l’antídot. L’Esquerra Independentista lluita per la independència de la nació sencera. No existeix alliberament nacional sense una nació completa que siga objecte d’ell. Som
la garantia que tot moviment cap a la llibertat no partirà de renúncies
ni entrarà al joc que Espanya, França o la Unió Europea ens vulga fer
jugar. La nostra fortalesa és precisament la nostra fermesa i
el temps ens dóna la raó. I no cal mirar massa lluny, ho trobem als
nostres carrers, fa temps que advertim que el capitalisme ens conduiria
al caos i a la pauperació de les nostres condicions de vida. I ara què
trobem? Més d’un milió d’aturats als Països Catalans i una crisi de conseqüències imprevisibles. Teníem raó i cal doncs organitzar-se i lluitar,
en primer lloc per defensar els nostres drets laborals, la sanitat
pública, l’educació pública, i en segon lloc per posar-hi remei d’una
vegada per totes. Això no passa per a reformar el capitalisme, o per
parxes de 420 euros per als aturats de llarga durada, sinó per
finiquitar d’una vegada aquest sistema econòmic assassí i construir-ne
un món nou.
Endavant i Maulets
doncs no ens conformem amb la independència, no volem escapar de les
mans d’uns capitalistes espanyols per caure en les mans d’explotadors
catalans, lluitem fermament per l’emancipació integral de les persones,
i tots els nostres esforços van destinats a aconseguir uns Països Catalans socialistes.
Des de les organitzacions que convoquem a aquesta Diada del 9 d’Octubre
de 2009, Maulets i Endavant, ens comprometem a treballar per
l’enfortiment de l’Esquerra Independentista. Venen temps difícils i
l’enemic ens colpejarà amb colps repressius com els viscuts pels 13 de
Gandia, el del jove Karim o el cas del company d'Alacant que està
acusat d'injúries a la corona espanyola, ens criminalitzarà i ens
tractarà d’intimidar amb identificacions i coaccions. N’hem d’estar
preparades i preparats, hem d’estar a l’altura de les circumstàncies i
resistir i per a això la maduresa, el compromís militant i la unitat
d’acció és necessària i imprescindible.
Vos
animem doncs a totes i tots a afegir-vos a la lluita pel socialisme, la
reunificació dels Països Catalans i la independència nacional. Vos fem
una crida explícita a reforçar l’Esquerra Independentista i militar en
els seus fronts: polític, sindical, juvenil, estudiantil, feminista,
ecologista, municipalista. Tots i totes sou necessàries. Per
això, us convoquem a totes a participar del bloc independentista a la
manifestació del proper divendres 9 d'octubre a les 18 hores des de la
Plaça Sant Agustí de la Ciutat de València.
Quina
vergonya que em fa escriure't, després d'un silenci tan llarg, que m'ha
crescut com una mala herba. Hi ha circumstàncies, dificultats...ja ho
saps. Però des de fora de la presó, costa sempre, pensar-hi. Perquè les
presons, generalment, no surten als diaris ni a les notícies i tampoc
no es veuen, sempre estan amagades dins del paisatge, suposo que ben
deliberadament...
Com que sé que et censuren les cartes, aquesta
te l'envio ja oberta. Dirigida a tu però també a tota la gent del
carrer que, com jo mateixa, està en quart grau penitenciari sense
saber-ho. Sense creure que, algun dia, li pot tocar anar a parar a les
clavegueres del sistema, que necessita homes lliures empresonats per
tal que puguin seguir lliures estafadors com Fèlix Millet i tants
d'altres, i repressors amagats en despatxos, per exemple al carrer
Aragó, a la Direcció General de Serveis Penitenciaris, on els qui et
van prometre la llibertat, després de la vaga de fam de 76 dies de
l'any passat, amaguen les mentides sense vergonya.
I vet aquí que avui, 2 d'octubre, fa 80 dies que dura aquesta nova vaga de fam.
Què puc dir-te, company? Que jo he menjat cada dia, durant aquest llarg
estiu en què, per enèsima vegada, fas servir el teu cos d'altaveu d'un
sistema repressor i injust que no pares de denunciar, i no només en el
teu cas, sinó explicant també les injustícies generalitzades? Què puc
dir-te, amic? Que pateixo per tu i temo que et deixin morir, així de cru, així de clar...Ets una veu massa incòmoda...
Company, amic: espero que t'arribi, d'alguna manera, aquesta carta, encara que només serveixi per trencar silencis.
Companys
i companyes, amigues, amics: si l'Amadeu mor a la presó, és cosa
nostra, és culpa nostra, també. Les presons són aquí, a la cantonada, i
és inútil no voler-les veure.
Perquè sempre hi haurà un Amadeu
disposat a deixar-hi la pell, si cal, per tal de fer-les visibles,
monstruoses com són, essencialment injustes.
Una família –àvia, filla i néta– va perdre el vol que l'havia de
portar de Girona cap a l'Alguer, el 3 de setembre. Això les va obligar
a comprar tres bitllets per un vol el mateix dia amb destinació a
Càller –al sud de Sardenya, a l'altra punta que l'Alguer–, havent de
pagar uns 100 euros de més per persona; i també haver de reservar una
nit en un hotel de Càller. El fet no tindria res de destacable si no
fos perquè el motiu de la pèrdua del vol va ser voler parlar en català
amb els agents de la Guàrdia Civil que controlen l'equipatge de mà. La
mare, Àngels Monera, portava un esprai de laca que no podia pujar a
l'avió, i arran d'aquí va començar tota la discussió, ja que la parella
d'agents li van exigir que parlés en castellà, i Monera s'hi va negar.
Després d'un estira-i-arronsa, els agents es van endur a Monera a una
habitació, per denunciar-la: «No em volien deixar anar fins que parlés
en castellà i reconegués que érem a Espanya», explica Monera, que va
sentir com els agents trucaven a un superior per informar-lo: «Tenemos
una señora que profiere insultos varios, por ejemplo, si le preguntas
donde estamos dice que en Girona y que no sabe donde está España, y
además se niega a hablar en castellano.» Segons li va semblar entendre, la resposta va ser: «Pues póngale un cero en geografía y suéltela.»
Al final, doncs, els agents la van deixar anar, i sense denunciar-la,
de manera que no té cap paper que li permeti fer cap reclamació: «Era
el primer cop que viatjàvem juntes àvia, mare i filla, i ens ho van
estar a punt d'esguerrar tot. Al final, però, t'ho prens amb humor.»
Agents amb una estada curta
La plantilla de la
Guàrdia Civil que treballa a l'aeroport de Girona està formada per
agents que en molts casos provenen de fora de Catalunya, i que estan
destinats a Girona per un període no gaire llarg de temps. Segons van
explicar ahir des de la Guàrdia Civil, hi ha molta mobilitat entre els
agents: «És un lloc de molta rotació, n'hi ha que s'hi estan més i
altres que s'hi estan menys», en períodes que poden ser de només uns
mesos o bé d'uns quants anys, i molts dels agents són joves. Els
policies depenen de la comandància de Girona, però el seu servei és
independent, amb els seus respectius caps.
Darrera actualització ( Dimecres, 16 de setembre del 2009 02:00 )
Habla en cristiano, puta! és el que van dir un dia a la meva besàvia quan la van sentir parlant en català a l'autobús. Es va quedar tan astorada que la meva família m'ho havia explicat més d'una vegada. I darrerament hi he pensat molt, donades les notícies de persones repressaliades per parlar català.
La meva àvia, la meva mare i jo vam perdre un vol a l'Alguer perquè la guàrdia civil no ens permetia parlar català i van retenir la meva mare per fer-li una denúncia per faltar-los al respecte, denúncia que al final no van fer (podeu veure aquí l'entrada al bloc).
En tornar de Sardenya, em vaig assabentar que un home havia estat agredit per parlar català a l'aeroport de Mallorca.
I avui llegeixo que una dona va ser detinguda per parlar català per telèfon per la policia.
No és la primera vegada que sento policies dient que parlem en castellà, però tinc la impressió que la cosa està pujant de to, i bé hi haurem de donar alguna resposta!
De
bon matí anem cap a l'Alguer, i al port hi agafem un vaixell que ens
porta cap a les grutes de Neptú, que estan sota el Capo Caccio. La
baixada de la nau a l'entrada de la cova és força complicada, perquè no
para de moure's i es fa per una passarel·la amb rodes que no para
d'anar amunt i avall i sembla que hagi de caure al mar amb la gent que
hi passa pel damunt en qualsevol moment. Les coves són impressionants,
i molt concorregudes. També s'hi pot arribar per terra baixant un munt
d'escales.
Quan
ens va tornar el vaixell a l'Alguer, ja eren gairebé les dues i és quan
tanquen les cuines als restaurants, i vam tenir feina a trobar un local
on ens donéssin menjar. Finalment en vam trobar un al costat de la
muralla al port, on ens vam trobar una impressionant llagosta de més
d'un quilo a la catalana. Després vam fer compres compulsives per la
ciutat vella interrompudes per l'assistència a l'església de Sant
Francesc on fan missa en català i al final et canten el virolai. Tota
la part antiga de la ciutat és plena a vessar de botigues amb corall de
l'illa. Mentre ens les miraven va passar una processó amb gent vestida
amb el trajo típic sard, una banda de música, diferents confraries, una
mare de déu i tot de gent passant el rosari al darrera. Vam caminar
força estona pels diversos carrerons, vam comprar unnes pastes típiques
sardes de canyella i llimona en una paadeta de torrons (que són com els
d'Alacant però menys durs, potser per la calor de l'estiu) i vam sopar
en un bar de tapes que tenien la carta mig en català, i que entre
d'altres coses ens van portar unes torradetes amb pa amb tomàquet.
Finalment, després d'algunes compres de darrera hora, vam arribar a l'alberg.
