El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
Per motius professionals aquesta setmana he mantingut una reunió de treball amb el professor occità (de Tolosa de Llenguadoc) Pèire Escudé, professor de la IUFM de Migdia-Pirineus / Univeristat de Tolosa, organisme encarregat de la formació de mestres i en aquest cas de mestres d’occità).
Cadascú de nosaltres va mantenir en tot moment la llengua pròpia, en Pèire l’occità; en Pere, és a dir, jo, el català. La intercomprensió va ser pràcticament total (jo no he estudiat mai occità!). I la conclusió evident és que si la història (que no torna enrere!) hagués estat una altra (és a dir, el nostre rei Pere el Catòlic no hagués fet el ximple a Muret!), a hores d’ara possiblement parlaríem d’una gran llengua comuna d’aquest macroespai que són els Països Catalans + Occitània.
Per cert, en aquesta reunió vam treballar per la realització de materials plurilingües en diverses llengües romàniques (per potenciar la intercomprensió entre llengües) i per promocionar l’intercanvi entre escoles que facin occità a l’Acadèmia de Tolosa i centres educatius de Catalunya.
Però el dia occità no va quedar aquí. Per aquelles casualitats del món, a la llibreria Ona vaig trobar el llibre que us presento i que em temo que no ha tingut gaire difusió fora de la Vall d’Aran: Caçaires de paraules ena Val d’Aran, de Pagès Editors…
Efectivament, en la línia dels volums de l’Editorial Ara llibres (Caçadors de paraules i Més caçadors de paraules, del 2007 i del 2008, respectivament), l’Editorial Pagès de Lleida va publicar el desembre proppassat Caçaires de paraules ena Val d’Aran, dedicat exclusivament a aquesta comarca occitana. A partir del programa que s’emeté a TV3 (podeu veure’l aquí), el llibre n’amplia la informació. Així, a partir d’una excel·lent edició, ens dóna informació no únicament sobre la variant aranesa de l’occità sinó sobre llengua occitana en general (amb, per exemple, mapes molt clars que ens ajuden a situar el domini lingüístic d’aquesta llengua).
El llibre acaba amb un petit glossari catalanoaranès per, segons s’explicita, facilitar la lectura a aquells qui no saben occità.
En definitiva, un llibre amè, fàcil, que ajuda a fer conèixer aquesta comarca occitana que, administrativament, és dins del Principat de Catalunya i que la seva llengua, recordem-ho, l’occità, és llengua oficial a tot el territori de la Generalitat de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!