El pols de la llengua als Països Catalans

En el document que recentment ha aprovat el Comitè de Ministres (vegeu document adjunt) es recomana a les autoritats espanyoles que prenguin mesures jurídiques i pràctiques per assegurar que un percentatge adequat del funcionariat tingui un coneixement actiu de la llengua dita regional o minoritària, que asseguiri la presència d’aquestes llengües en els serveis públics estatals i, en concret, fa referència a la necessitat de dotar d’un marc jurídic específic per al català i l’aragonès a la Comunitat Autònoma d’Aragó, a la necessitat d’examinar el marc actual de la llengua asturiana a Astúries, i que aclarin i que prenguin mesures per protegir el gallec de Castella-Lleó, el portuguès d’Extremadura, l’amazic de Melilla i l’àrab de Ceuta.

Una autèntica lliçó de mullingüisme per a un Estat que no ha proporcionat cap informació sobre la situació del  gallec a Castella-Lleó, el portuguès d’Extremadura (considerava que era la llengua dels immigrants portuguesos!!), l’amazic de Melilla, l’àrab de Ceuta, el romaní i el caló…

És interessant de descatar com en aquest informe s’afirma que en els mitjans de comunicació estatals pràcticament no es reflecteix la diversitat lingüística de l’Estat i que la majoria dels castellanoparlants és poc conscient que l’Estat és multilingüe.

Res de nou, però és important que els ho recordin des d’Europa.

En el text següent trobareu informació sobre la diversitat lingüística de l’Estat…

A l’Estat espanyol podem trobar les comunitats lingüístiques (CL) següents:

·       CL gallegoportuguesa (que en l’actualitat es troba fortament dividida en dues zones: la gallega i la portuguesa): Galícia, les zones orientals d’Astúries i de la província de Lleó (el Bierzo occidental), la zona nord-oest de la província de Zamora, i els parlars del portuguès de les províncies de Salamanca (Alamedilla), i de Càceres i Badajoz (Vall de Jálama, Herrera de Alcántara, Cedillo i franja d’Alcántara, i Olivença).

·       CL basca: País Basc (Biscaia, Guipúscoa i nord d’Àlaba) i Navarra (zona situada al nord de Pamplona). El basc també es parla a Euskadi Nord, a l’Estat francès.

·       CL catalana: Principat de Catalunya (menys a la Vall d’Aran, on es parla una variant gascona de l’occità), Franja de Ponent (a l’Aragó), País Valencià (la part costanera, unes 3/5 parts del territori), el Carxe (a Múrcia) i Illes Balears i Pitiüses. El català també es parla a Andorra (estat independent), a Catalunya Nord (a l’Estat francès) i a l’Alguer (a l’illa de Sardenya, a l’Estat italià).

·       CL aragonesa: Alt Aragó (els dos terços septentrionals de la província d’Osca, tret de la franja oriental, que és de parla catalana). Es coneix amb el nom de fabla.

·       CL asturianolleonesa: Astúries (on es coneix amb el nom de bable), la zona més occidental de Cantàbria, la quasi totalitat de la província de Lleó, la zona nord de la província de Zamora. A la població de Miranda do Douro (Portugal) també s’hi parla.

·       CL castellana (o espanyola): la resta dels territoris peninsulars.

(Caldria incloure-hi, a més, CL amaziga (Melilla és dins de la zona de parla d’aquesta llengua) i la CL àrab (Ceuta, on es parla darija, una variant dialectal de l’àrab).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!