El pols de la llengua als Països Catalans

He passat aquests dies al Llenguadoc, una de les regions històriques d’Occitània, on he visitat Carcassona, Narbona, Montsegur… És a dir, zones molt i molt properes, en tots els sentits, als nostres Països Catalans.

He pogut observar un cert orgull d’identitat occitana, que, com passa a Catalunya Nord amb el català, no arriba a quallar en una presència pública de la llengua occitana, que, a voltes, no deixa de ser un element folklòric més…

Per contra m’ha sorprès positivament la presència de la llengua catalana en molts fulls de propaganda turística, en alguns restaurants i com a llengua d’ús intergrupal dels gitanos de Carcassona (si més no, dels qui vaig escoltar…).

(…)

Efectivament, és cert que vam trobar la Calandreta de Carcassona, l’escola en occità, l’Ostal Sirventés, on hi ha el Cercle Occità de Carcassona i l’Institut d’Estudis Occitans de l’Aude, alguns escrits en occità (alguns, poquíssims, noms de carrers; plaques de 1912!; algunes frases en llocs públics…), moltes banderes i, sobretot, en els llocs més turístics, referències continuades a l’existència d’Occitània i de l’occità (a voltes ratllant el ridícul, com podreu veure en alguna de les fotografies adjuntes, molt similars a molts dels productes que també s’han posat de moda en algunes botigues de Perpinyà, on la catalanitat queda subscrita a una frase feta o a la “famosa” imatge del ruc). Ara bé, la presència diguem-ne oficial de l’occità és absent pràcticament del tot…

Segurament passa el que ens pot passar a Catalunya Nord, a l’Alguer o a la ciutat d’Alacant, si no es va als cercles on la gent usa la llengua, és difícil percebre’n l’existència.

Contràriament, però, la importància de la presència del turisme català ha fet que a molts llocs puguis trobar la informació en català, tot i que, com veurem en una de les fotografies que reproduïm, no s’estan de dir-nos que el Mestre de Cabestany va fer la seva obra al Rosselló (França) i a la Catalunya del Nord (Espanya)… Curiós perquè en aquell moment -segle XII- i ni el Rosselló era de França ni tan sols existia Espanya! Però ja sabem com s’escriu la història…

Un altre fet curiós ha estat sentir parlar català als gitanos de Carcassona, en concret al carrer de la Trival. No cal dir la importància del català entre els gitanos nord-catalans, que ha esdevingut un clar símbol d’identitat i de llengua de grup, com, de fet, també passa amb aquests gitanos que viuen a Occitània i a molts punts de l’Estat francès (conservant en molts casos la llengua)…, els quals provenen de zones catalanoparlants.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!