El pols de la llengua als Països Catalans

L’Acadèmia de la Llengua Asturiana acaba de publicar el segon estudi sociolingüístic de Lleó. Recordem que Lleó actualment és una de les províncies que formen la comunitat autònoma de Castella i Lleó, en l’Estatut d’Autonomia de la qual s’especifica que “el leonés será objeto de protección específica por parte de las instituciones por su particular valor dentro del patrimonio lingüístico de la Comunidad. Su protección, uso y promoción serán objeto de regulación” i que “gozará de respeto y protección la lengua gallega en los lugares en que habitualmente se utilice”. I, justament, si en algun lloc és viva aquesta diversitat lingüística és a la província de Lleó i, en menor mesura, a la de Zamora. D’entrada, és una bona notícia que l’Acadèmia de la Llengua Asturiana treballi en una concepció de la llengua que vagi més enllà dels límits del Principat d’Astúries.

(http://www.academiadelallingua.com/index.php)

GONZÁLEZ RIAÑO, Xosé Antón; GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis. II Estudiu Sociollingüísticu de Lleón (Identidá, conciencia d’usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa). Oviéu: Academia de la Llingua Asturiana, 2008.

141 pàgines. ISBN: 978-84-8168-448-3.

Com a dades més significatives de l’estudi, destacaríem que més de la meitat dels lleonesos se senten lleonesos i que, trenta anys de comunitat autònoma, no han aconseguit arrelat un sentiment castellanolleonès (només el té un 15% de la població). Tot i que a la majoria dels lleonesos els està bé l’actual unió amb Castella, és significatiu el percentatge que creu que podrien ser una comunitat autònoma uniprovincial (30%) i el que creu en una unió amb Astúries (un 13%), que en la comarca de Babia-Luna arriba quasi al 70% de la població. És més, el 37% se sent més pròxim als asturians, un 21% als gallecs i un altre 21% als castellans (és evident que les dades canvien substancialment segons les comarques i segons la llengua habitual de la zona).

El tema de la llengua també dóna resultats interessants: per al 33% dels lleonesos la parla tradicional té el nom de castellà (amb el percentatges més alts en les zones més castellanitzades, com, per exemple, Tierra de Campos); per al 28% dels lleonesos té el nom de lleonès (amb un percentatge molt alt a les comarques centrals d’Omaña i la Maragatería-Cepeda); són molt destacables el 10% de lleonesos que consideren la seva llengua asturlleonesa (a la comarca limítrof amb Astúries de Babia-Luna arriba al 33%) o bable (un 5% del conjunt i un altre 33% a Babia-Luna); i el 4’2 que la considera gallega (òbviament a les comarques on es parla gallec: el Bierzo –14%– i los Ancares –37’5%–, on també té molta força el terme “chapurriáu” –un terme que, com sabem els catalans, també ha tingut èxit, malauradament, a altres franges). És més quan més al nord és la comarca més consciència hi ha de la semblança entre la llengua tradicional i l’asturià i, a la inversa, com més centrals-orientals, més propera veuen la seva parla tradicional al castellà, ja que són les zones més  castellanitzades. Un 19% dels lleonesos està d’acord en la unitat lingüística entre l’asturià i el lleonès i quasi un 70% veuria bé una col·laboració en aquest tema entre Astúries i Lleó.

Pel que fa l’autoestima, un 25% estaria d’acord a considerar la seva parla tradicional com a llengua i uns 80% no acceptaria que li diguessin que parlar la seva parla tradicional és parlar malament. De fet, un 45% és capaç de parlar-la i només un 20% declara no entendre-la. Bo i això es detecta que només és utilitzada actualment en l’11% de les famílies i entorns propers i que en un quasi 25% es fa una mena d’ús mixt, de mescla, entre el castellà i la llengua tradicional. En general, es constata una pèrdua progressiva de parlants, la qual cosa quedar reflectida en el fet que un 65% dels enquestats pensa que la seva llengua tradicional és en perill de desaparèixer, que un 37% voldria que la seva llengua tingués un ús com el dels castellà, que un 50% voldria que tingués un reconeixement ple a l’Estatut d’Autonomia de la comunitat i que quasi un 65% veuria bé que s’ensenyés a les escoles com s’ensenya l’asturià a Astúries.

Tot i que els resultats difereixen molt segons la comarca –segons la presència de l’asturlleonès, del gallec o del castellà–, globalment les dades demostren una vitalitat relativament important de l’asturlleonès i de la minoria gallega. Maluradament, les autoritats castellanolleoneses poc fan a favor d’aquestes dues llengües…

Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!