La nova pel·lícula de Michel Gondry, que per fi he vist, està molt bé. Com de costum és molt imaginativa i, com de costum també (col·laboracions amb Kaufman a banda) s’aguanta més per la frescor i bogeria del seu desenvolupament i la seva realització que per l’existència d’un guió sòlid. És que totes les bones
Peter BaggeLa Cúpula Aquesta lectura suposa per mi una nova oportunitat a la salut de Neat Stuff (Mundo Idiota) y dels primers àlbums de Hate (Odio), pedres de toc generacionals del llavors nou underground americà. Potser m’he deixat endur pel fer que fos en blanc i negre i per uns moments he cregut que Bagge
Quina pel·lícula més divertitda que s’ha marcat el per mi desconegut director Jon Favreau. Sí, divertida és la paraula exacta doncs tant la realització com el guió estan enfocats cap a aquest aspecte gens menyspreable. També és cert que una pel·lícula que comença amb els acords del clàssic d’AC/DC “Back in black” em predisposa positivament.
John PorcellinoPonent MónFullejar aquest còmic i veure el seu estil de dibuix tan simple pot produir menyspreu, mentre que llegir les elogioses paraules que li dediquen a la contracoberta autors de la talla de Chris Ware o Chester Brown pot produir desconcert. Alguna cosa deu tenir aquest còmic, a banda de ser l’exemple perfecte que
Christophe BlainNorma Editorial <!– @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> Impressionant obra de Crhistophe Blain, un autor que gràcies a “Isaac el Pirata” fa temps que no necessita presentació i que cada vegada m’agrada més. Bé, el que ací trobarem és un còmic completament rodó que funciona
Etienne DavodeauPonent Món Etienne Davodeau ve avalat per tres magnífics àlbums, ja publicats per Ponent Món, com han estat “La mala gente”, “Caída de bici” i “Ha muerto un hombre”. En tots ells ha demostrat (especialment, pel meu gust al segon) ésser un narrador hàbil, sensible i amb un gran domini del llenguatge del còmic,
Avui, dia del llibre, he pensat en recomanar-vos l’últim llibre que he llegit en català: Cròniques de la veritat oculta, del senyor Pere Calders. Us estalviaré el comentari literari, doncs el llibre és ben conegut, tot un clàssic que potser us han fet llegir de joves estudiants. Això si sou catalans, si sou valencians com
La gent de ComiCat ja hem donat a conèixer els guanyadors dels Premis ComiCat 2008 que premien per votació popular el bo i millor del còmic publicat en català al llarg de l’any passat. Són aquests (feu click a sobre per trobar més informació i qui ha quedat en segon i tercer lloc): Premi ComiCat
Lucie DurbianoPonent Mon Últimament s’ha generalitzat un estil de dibuix d’aspecte juvenil que amaga històries per adults, fet que potser ens pot fer malinterpretar aquest àlbum. Efectivament, aquest sí és el que sembla, doncs es tracta d’un còmic juvenil. I, centrats ja en aquests paràmetres, he de dir que estem davant d’una feina molt ben
He tornat a llegir Watchmen, el còmic, potser per sisena vegada (ja he perdut el compte) i he de dir que continua sorprenent-me. És tota una lliçó d’allò que el còmic pot arribar a ser i sovint no és. Però no parlaré ara de les seves més que conegudes virtuts. Senzillament és que m’ha donat
Això ho he trobat en aquest post d’ADLO i com que no tinc la friquiteca a mà no ho he pogut verificar però bé, suposem que és cert. Diu que aquests que veieu a dalt són els crèdits que inclou darrerament Glénat al seus còmics. Us estalvie els comentaris de rigor… Mentre editen en català,
Joe MattDrawn & Quarterly Joe Matt és com una mena de Woody Allen dels còmics, amb la mateixa incontinència verbal i el mateix egocentrisme. La diferència és que mentre a les pel·lícules Woody Allen (el personatge) hi ha el subtext que és el més guai, amb Joe Matt passa exactament el contrari. Això sí, comparteix
Què bo és quan vas a veure una pel·lícula de la qual no esperes res i et trobes amb una xicoteta joia. Tenir un amic amb bon olfacte cinèfil (IMDB amb cames) sempre ajuda, és clar. Ei, tampoc és que haja d’aportar res al gènere però està molt ben feta, amb una realització excel·lent i
Jodoroskwy, Das PastorasNorma Editorial Una precula sempre em fa sospitar, i més si es tracta de recuperar l’èxit d’una sèrie que el va conrear abastament (i amb raó, val a dir). En tot cas els autors em donaven confiança així que li vaig pensar de donar-li una oportunitat. I què he trobat? Doncs que els
Com de costum, els de sempre han de venir a tocar els collons a qui volem normalitzar la cultura pròpia als diferents territoris de parla catalana. La inicitiva dels Premis ComiCat s’ha fet amb tota la bona voluntat del món però, ha estat blanc del sabotatge tot aprofitant la nostra bona fe. Però no patiu,