Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Christophe Blain
Norma Editorial
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Impressionant obra de Crhistophe Blain,
un autor que gràcies a “Isaac el Pirata” fa temps que no
necessita presentació i que cada vegada m’agrada més.
Bé, el que ací trobarem és un còmic
completament rodó que funciona com un rellotge en tots els
aspectes. El dibuix és una delícia que hom no pot evitar
deturar-se a observar amb deteniment, el color (que no ve acreditat
però sembla que és de l’habitual Walter) és tan meravellós
com fonamental per entendre la història, la narració
gràfica tota una lliçó magistral de domini del temps, i el guió,
dins el seu conegut estil, és un parany del qual el lector no
podrà deslliurar-se.
Potser per la seva condició
d’obra acabada, he de dir que és una de les que més
m’han agradat d’aquest autor, i això que fa no massa vaig
quedar bocabadat amb la lectura del primer volum de “Gus”. En tot
cas, quant a la resolució del conflicte, he de dir que potser
li falta lligar un poc més l’el·lipsi final. Però no
patiu, us puc ben asegurar que poder passejar pels budells d’aquell Leviatà de guerra que és “El Belicós” és
una experiència fascinant. La capacitat que té Blain
per crear atmosfera i per adaptar l’expressivitat del seu dibuix a
cada situació li permet mantenir la tensió del relat
fins i tot en situacions on qualsevol altre cauria en l’avorriment. I
això, aplicat a una història amb tocs d’aventura,
l’empeny a desenvolupar tot el seu potencial en la creació
d’allò que se’n diu “el sentit de la meravella”, que és molt.
Estimats lectors, “El reductor de
velocidad” és còmic amb majúscules i
senzillament l’heu de llegir. I ho heu de fer perquè és
una obra impressionant i molt interessant i perquè a sobre ho
passareu bé. Però també, i no menys important,
perquè seguint el fil de la seva generació, ens recorda
que és possible un còmic per adults on el dibuix jugue
un paper essencial i no només útil. I no cal dir que és
un recordatori que fa falta veient l’evolució d’un cert tipus
de novel·la gràfica…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones!
Si és tal i com dius, el proper cop que passi per la botiga de còmics li donaré una oportunitat. Tota aquesta colla de “nous autors francesos” m’agraden molt estèticament, fins al punt que em comprava gairebé tot el que treien. Però… potser per això, al final he quedat saturat de l’aire que destil·len tots d'”improvització”. La narració és genial, però un acaba amb l’idea que l’argument és gairebé una excusa/improvització per narrar allò que volen…
Jo n’he acabat una mica fart… Segueixo fent la col·lecció de la Mazmorra, més per costum que per entusiasme.
Salut!