Per Tutatis!

A banda del que aquest bon home produïsca per guanyar-se les llentilles, Dave Cooper era conegut entre els afeccionats de la vessant sud de casa nostra per obres com Succión (Suckle) o Escombros (Crumple). Ambdues podrien ser qualificades, tot i l’originalitat de la proposta, de còmic autènticament underground: divertiments a la salut de Robert Crumb i poca cosa més. Doncs bé, si espereu llegir quelcom semblant, podeu anar oblidant-vos. El salt que ha fet aquest autor amb Flujo (Ripple) és d’una altura considerable, tal i com predisposa a pensar la bona qualitat de l’edició de La Cúpula.

De fet, aquí estem ja parlant d’una novel·la gràfica amb tota la càrrega del terme. Així, Cooper és capaç de virar tot el seu estil cap a una introspecció psicològica en la qual col·laboren tant el guió com el dibuix. La història tracta d’exorcitzar una turmentosa relació de l’autor amb Tina, una jove entrada en carns d’aquelles que tantes vegades ha dibuixat. El guió certament està molt bé dintre d’una lògica basada en experiències i no necessàriament en una estructura formal que, de tota manera, també acaba respectant. En resum podríem dir que es tracta d’una mena de Lolita de Nabokov, per l’atracció irracional que li desperta aquesta dona, mesclada amb l’estil directe i el to cruel amb si mateix del Spent de Joe Matt.

L’apartat gràfic, tal i com he dit, s’adapta perfectament a la proposta i podem notar una enorme maduració en tots els sentits. A banda de la seva coneguda capacitat plàstica per transmetre la sensualitat dels cossos humans, sorprèn aquesta vegada per la seva implicació sentimental en tot plegat. Amb cada vinyeta i cada episodi ens va guiant més i més endins en el pou, amb un estil de narració gràfica gairebé sempre transparent i cinematogràfic. Però, no sempre, només quan cal. En aquest sentit cal destriar l’ús general del color blau que contrasta, visualment i quant a contingut, amb un roig esporàdic.

En conclusió, he de dir que Flujo m’ha sorprés molt agradablement. És una novel·la gràfica molt interessant pel que té de literària però també molt atractiva en l’aspecte gràfic. Dave Cooper ha demostrat que té coses a dir i que sap com dir-les per sorprendre’ns i tenir-nos immersos en la lectura. Definitivament, molt recomanable per lectors adults (en aquest cas, en els dos sentits de la paraula).