Per Tutatis!

Per més que definim aquesta obra com a ciència ficció, si coneixeu els germans Hernández sabreu que el seu estil sempre passa per sobre de tot. Així ho reconeixen els mateixos autors en afirmar que aquest gènere és en el fons el drama de sempre -alguns en dirien fulletó- amb una ambientació futurista. Doncs efectivament. Tot i així, a despit del distanciament irònic que mostren per les premisses de la ciència ficció, saben jugar amb els seus referents, el més important dels quals, aquell que ens ajuda a situar el marc de la història, són els relats de robots del mestre Isaac Asimov.

A partir d’aquí, com dic, es superposen els característics personatges d’aquests autors, incloent-hi aquelles dones exuberants, la seva manera de relacionar trames diverses i aquell costum de donar girs argumentals cada poques pàgines. Això, a banda de l’excel·lent estil de dibuix marca de la casa, sensual, imaginatiu i de certa inspiració clàssica. I, per suposat, a banda també d’un domini de la narració gràfica que no ens sonarà a nou.

Però, en conjunt aquesta novel·la gràfica és entretinguda en el millor dels casos, tot i que serà d’interès pels afeccionats més acèrrims de l’univers dels germans Hernandez. Ara bé, no és ni de lluny una obra rodona i no serà ben entesa si el que busquem és una lectura de ciència ficció i prou. El seu guió és caòtic, sembla més improvisat que altra cosa i, francament, de vegades costa seguir l’acció. Aquesta tècnica de vegades funciona molt bé, com en el cas de Palomar, i de vegades no tan bé, com ocorre ara. De tota manera, ben centrades les expectatives, he de dir que segurament acompleix l’objectiu marcat.