Per Tutatis!

Naoki Urasawa.
Planeta DeAgostini.

En les distàncies curtes és on un mangaka se la juga, com deia aquell antic spot televisiu. Doncs potser sí o potser no, però allò cert és que és el coll d’ampolla pel qual han de passar els comicaires a la potent indústria editorial japonesa de còmic si volen triomfar. Doncs bé, aquest bonic volum ens ofereix una bona panoràmica de les raons de l’èxit de Naoki Urasawa, un dels autors japonesos més aplaudits dels darrers temps amb sèries com 20th Century Boys, Monster, Pluto o Cinturó Negre, publicada en català.

El contingut, com era previsible, és variat en tots els aspectes. Hi ha històries millors, pitjors, llargues, curtes, de comèdia, de drama, d’aventures, casolanes i de ciència ficció. I, cosa que crida l’atenció, es nota una certa variació de l’estil de dibuix que no deixa de ser curiosa. Com també ho és el fet de trobar-se amb idees i personatges que són clarament la llavor d’altres que farà servir més endavant. Per exemple, la Ginger Inokuma. Fos com fos, en tots els casos podem sentir l’inconfusible ritme i estil de l’autor i la seva impecable factura tècnica capaç de convertir en quelcom natural tot l’artifici del llenguatge del còmic.

És cert que hi ha algunes històries que no passen de ser acudits -cosa que tampoc està malament- però certament hi ha algunes que paga la pena destriar i que fan ben recomanable aquest volum. Estic pensant en els sis episodis de la protosèrie Policeman, els dos de NASA, els de Mighty Boy, Old Western Mama o Nana de Shinjuku. Aquesta última, per cert, és un sorprenent drama colpidor com no ens té acostumat Urasawa.

En fi, ja dic que hi ha veritables troballes en aquest recull que el fan ben recomanable per qualsevol lector adult. És a dir, a banda dels seguidors més acèrrims que ja saben que el nom de Naoki Urasawa és sinònim de qualitat i no els cal cap recomanació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!