(…)
Al nonagenari escriptor fa poc traspassat li abellia dir que, cas de guanyar el Nobel, “això no canviaria gens ni mica ni la seva vida i la manera d’escriure”.
Infantat a Tananaribo, capital de l’illa de Madagascar, en era fill d’un militar i d’una catalana del Rosselló. Quant li demanaven sobre la “inspiració” s’enfurismava tot dient que això era una idea romàntica, i que en literatura només hi havia treball i esforç.
Autor d’una obra no pas gaire extensa, en Simon és enquadrat dins del corrent dit del “noveau roman” amb figures com ara en Robbe-Grillet i la Marguerite Duras. Certa crítica digué d’ell que tenia una escriptura difícil. La seva experiència en la guerra i la revolució de 1936, fent costat als anarquistes barcelonins, i en la segona guerra mundial, li deixà un solc ben fondo.
Entre els seus llibres destaquen: Les Géorgiques, Histoire, Le Palace, La Route de Flandres, i el seu darrer títol “El tramvia” -amb magnífica traducció catalana d’en Joan Francesc Mira- tot remembrant períodes de la seva infantesa a Perpinyà. Vivint a cavall de París i les seves vinyes i la casa de Salses, al Rosselló, en Claude Simon deixa una obra consistent, ben feta i de gruix. De lectura recomanable i profitosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!