Ahir vaig anar a veure al Verdi (…) Mon pére est ingénieur, del marsellès d’origen armeni Robert Guédiguian, antic militant comunista i, a hores d’ara, comunista sense carnet -com jo mateix-. Acompanyat pel seu perseverant equip d’actrius i actors -la protagonista és la seva dona- Guédiguian torna a dibuixar una gran història d’amor, amb tot
Sempre és una satisfacció veure com la ciutadania tomba projectes infantats per les grans elits econòmicopolítiques. La Constitució Europea té, doncs, plom a les ales. I com a partidari del no me n’alegro d’allò més. França, Holanda, marquen un viarany que ha de dur a un tractat més democràtic, més social, més en concordança amb
Estic d’acord en fer que la part del nostre país que representa el Principat ingressi, d’una manera o altra, a l’organització de la francofonia. Un ingrés no pas acrític, d’adhesió incondicional, sino que cerca la bilateralitat amb el gran estat centralista. Bilateralitat per fer intercanvis. Bilateralitat per fer que el francès i la cultura francesa
Ahir fou dia 14, data que remembrem una república catalana efímera i de curta volada. Bon dia per vindicar un estat català, i una forma d’estat democràtica, actual, participativa: una república amb tots els ets i uts. Enterrem, doncs, arcaïques, eletistes i inestètiques institucions monàrquiques. Que visqui, doncs, la república catalana.
Diumenge, a Euskadi, si pogués, votaria EHAK. Votaria el Partit Comunista d’Euskal Herria perquè estic en contra d’il.legalitzar Batasuna. Votaria EHAK perquè és l’opció més a l’esquerra. Votaria el Partit Comunista d’Euskal Herria perquè vull la pau i és versemblant que pugui iniciar-se un procés que meni a l’adéu a les armes. Votaria EHAK perquè
Per Sant Jordi, a Catalunya, de cada 10 llibres venuts, 1 de sol és en català. Per Sant Jordi, a Catalunya, els autors en espanyol traduïts al català venen més que els més venuts dels escriptors en català Per Sant Jordi, a Catalunya, les traduccions estrangeres en espanyol fan més via i vendes que les
Just he llegit, subjugat, un altre llibre d’en Miquel Bauçà. El seu univers singular, un pèl gòtic, una mestria lingüística ben palesa, servit mitjançant dues narracions independents, la realitat, les realitats, seccionades amb bisturí. Talment com “Carrer Marsala”, el text m’ha colpit per la seva qualitat i interès. Una petita-gran obra mestra.
En tot balanç hi ha sempre una de freda i una altra de calenta. De tota manera, i si hagués de qualificar el dilatat mandat del finat cap de l’església catòlica ho resumiria en trets com ara: políticament dretà i moralment reaccionari. Fet i fet, un líder religiós que ha deixat empremta, talment van fer Ronald Reagan
Si els partits amb presència institucional és financen, també, amb comissions sobre les obres i els serveis -cosa prou sabuda per tothom- ¿a què treu cap tot aquest enrenou quan no hi ha un pam de net? ¿Per què no es cerquen solucions en comptes de acusar quan ells fan tres quarts del mateix? Fet
La d’ahir, en el referèndum no vinculant sobre la Constitució neoliberal i anticatalana per Europa. Poques coses són tan depriments com veure que les explotades i els explotats -nacionalment, socialment- refrenden i opten per les seves explotadores i els seus explotadors. Tot amb tot, la lluita continua.
Ara és un bon moment per dir als poders econòmics que senyoregen la Unió Europea que no volem pas la seva Constitució neoliberal i estatista. Que refusem un tractat que garanteix la principal llibertat de totes: fer tants diners com vulguin i puguin. Que bandegem una Constitució feta només pensant i al servei dels Estats. Pensant,
Molt i molt simpàtica, i bonica, fora bromes, la campanya de la “Queta” en pro del català. I parlant de campanya, que me’n dieu de la contracampanya de tots els polítics, i tècnics, i mitrats, i tutti quantti, que presents en les assemblees de veïnes i veïns del Carmel, se’ls hi adrecen, sempre, en espanyol.
Estic impressionant amb la claredat d’idees i la fermesa basca feta palesa, ahir, pel lehendakari Juan José Ibarretxe. Mentre els bascos van avant, els catalans no fem més que, abans de començar a negociar un nou estatutet, rebaixar el llistó, demanar perdó i pidolar -actituds normals en els pobles mesells, genuflexos i sense honor. Amb
Infantada el 1976 de la mà d’un estol d’intel·lectuals a l’esquerra del PSUC i del PCE, la revista tingué el moment més dolç justament per aquests anys i fins arribar el 82, any de la victòria del felipisme. Hi havia mesos que el “Topo” arribava a vendre’n a la vora de 50.000 exemplars. Amb la
Preàmbul. La legislació en matèria de llengua dels estats forasters francès i espanyol pot ser aplicada, amb profit, en la situació de la llengua pròpia dels Països Catalans. Al català, comptat i debatut, no li calen ni més ni menys proteccions. És per això que es promulga la següent norma. Article únic. S’assumeix l’articulat de