Tot són preguntes
que mai no tenen resposta.
Tocat no sé per quina absurda mà
se sent un violí:
l’arquet fa mal, d’això no n’hi ha dubte.
Es poden fer moltíssimes coses,
que no són res, partint d’aquest principi:
tot és ara i res.
(a Encara les paraules, Eds. 62, 1973)
(És el poema que obre el recull: El darrer vers coincideix amb el títol del poemari immediatament anterior, del 1970)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És cert que beu molt i molt, però per al que ens està passant,
encara veu poc.