Per què no sortien fa tres anys, amb la ignominiosa sentència de l’estatut?Fins i tot abans, per defensar-lo davant les institucions de l’estat! Em temo que són més antisobiranistes que altra cosa.Que vagin a predicar a les Espanyes, vejam si els fan cas la Rosa Díez, el Monago, el Rodríguez Ibarra, l’Alfonso Guerra, la presidenta
L’antologia d’aquest important poeta romanès, publicada per Lleonard Muntaner en versió bilingüe, recull una mostra significativa de la seva obra. Amb humor, i un ús abundant de la metàfora personificadora, Sorescu desenvolupa una visió original, sorprenent, del fet de viure.Molts dels seus poemes són petits apòlegs carregats d’ironia amable. DON JOAN Quan un amor en
Pretenen confondre’ns i cupabilitzar-nos amb l’augment de l’esperança de vida. Alberto Garzón aclareix conceptes: l’esperança de vida saludable disminueix.Les pensions també es poden finançar amb els pressupostos generals de l’estat.Si s’ajorna l’edat de jubilació, es perden anys de vida saludable un cop jubilats.Vegeu també l’anàlisi d’un grup d’economistes alternatius, que no estan al servei del
Molt males notícies. Els europeus del sud continuarem patint la política egoista i autista de la Merkel. Aquesta Europa no fa gens de gràcia. Potser que ens en facin fora!Vegeu els comentaris de Juan Torres López al respecte.
Antonio Muñoz Molina, destacat representant del nacionalisme espanyol, troba que els catalans que ens vam manifestar a la Via Catalana no vam fer altra cosa que prendre part en un monumental deliri kitsch. Desbordament emocional sense substància, segons l’ínclit escriptor a les pàgines d’El País (cómo no!), encimbellat a les més altes institucions de poder.
Juan Velarde Fuertes? El recordo, si la memòria no em traeix, com a autor d’un manual de Formación del Espíritu Nacional, amb Enrique Fuentes Quintana, en la monopolística editorial Doncel. Aquests manuals tractaven temes d’economia i de dret, sota la peculiar òptica del dret polític no democràtic de la dictadura franquista.Eren altres temps … Ara
Aquest pensador alemany, autor de destacades biografies de filòsofs, va impartir fa just un parell d’anys una conferència al CCCB que ara s’edita acompanyada d’una entrevista realitzada poc després. El temps està regulat socialment, de manera que el temps públic dels rellotges s’interioritza com a consciència subjectiva del temps.La sensació de manca de temps, tan
Recull de contes publicat el 1973, és una molt bona mostra de l’art del seu autor. Com a tema de fons, sempre, la seva Sicília, tractada sovint amb ironia en els seus aspectes històrics i socials.Algun contes són memorables: La remoció, Filologia, Giufà i el que dóna nom al recull, per exemple.Domina la perspectiva narrativa
La tornen a projectar a la Filmoteca de Catalunya divendres vinent a la nit. Si podeu, no us la perdeu.Va obtenir el premi al millor documental europeu del 2010, ben merescut.Al desert d’Atacama, la zona més seca del planeta, conviuen dues menes de recercadors del passat: els astrònoms dels nombrosos observatoris que s’hi han instal·lat,
La bellesa és extraordinàriament seriosa, no és només agradable.La bellesa ens adreça un signe, una crida que va més enllà. El bell desperta en nosaltres una atracció, un desig més fort que un simple plaer, un desig que no es satisfà amb l’objecte.En el moment en què la bellesa ens fos donada, no hi hauria
Si els ciutadans no hi fem resistència, el nostre dret a decidir se’n pot anar a fer punyetes.El murri d’en Mas ens torna a sortir amb una de les seves. Recordem el pacte d’amagat amb Zapatero! Ara s’ha vist d’amagatotis amb en Rajoy unes quantes vegades. Artur Mas es guia pels interessos polítics personals i
M’ha produït decepció el posicionament oficial d’Iniciativa davant la convocatòria de la Via Catalana. Adherir-se a l’encerclament de la Caixa sembla una excusa per no recolzar la mobilització majoritària.Els pot ocasionar una pèrdua de recolzament a les pròximes convocatòries electorals. No es pot jugar indefinidament a la puta i la Ramoneta.També em sorprenen desagradablement les
En una conferència adreçada a un públic més gran de 10 anys, el filòsof francès desenvolupa el tema del desig. Desiderium, mot del qual prové desig, hauria significat el fet de mirar els estels, que són a una distància enorme i no hi podem arribar. La mirada del desig deixa que els estels brillin. És
El psicoanalista del narrador figura que publica el manoscrit de l’autobiografia del seu pacient, una mica per venjança, ja que hi surt malparat. Profundament irònic, pessimista i desesperançat, Zeno és incapaç de decidir i va a remolc dels altres i dels esdeveniments. La novel·la es divideix en cinc parts d’extensió desigual en què el narrador
Pasolini es considerava, primer que res, un poeta.Però cap on va la poesia de Pasolini? És una poesia discursiva, digressiva i amb propòsit d’exhaustivitat, on barreja l’experiència personal amb el debat ideològic.Discursos on predomina la reflexió, amb imatges sobtades aquí i allà. Al·lusions, sobreentesos, formes dialectals tan cares a l’autor… I uns finals que no