Pasolini es considerava, primer que res, un poeta.
Però cap on va la poesia de Pasolini?
És una poesia discursiva, digressiva i amb propòsit d’exhaustivitat, on barreja l’experiència personal amb el debat ideològic.
Discursos on predomina la reflexió, amb imatges sobtades aquí i allà. Al·lusions, sobreentesos, formes dialectals tan cares a l’autor… I uns finals que no acaben, inconclusius.
No la tenim traduïda al català, que jo conegui.
En la seva llengua original, l’edita Garzanti.