Aquest pensador alemany, autor de destacades biografies de filòsofs, va impartir fa just un parell d’anys una conferència al CCCB que ara s’edita acompanyada d’una entrevista realitzada poc després.
El temps està regulat socialment, de manera que el temps públic dels rellotges s’interioritza com a consciència subjectiva del temps.
La sensació de manca de temps, tan comuna, no és una propietat del temps mateix, sinó un resultat d’haver transformat el temps en una mercaderia: com si fos un bé escàs, s’ha de vendre tan car com sigui possible.
Amb el sistema creditici i la sobreprodució, a més, hem consumit el futur, igual que amb la destrucció del medi ambient.
La política cau sota la pressió del temps, sense deixar espai per al debat democràtic.
La veritable experiència necessita temps d’elaboració per convertir-se en episodi vivencial. El canvi ràpid en les relacions de feina i en la vida desvirtuen les experiències.
Hi ha un atac del present a la resta del temps. La patologia del temps és objecte d’estudi clínic.
El temps ple és el contrapès al temps accelerat. Cal enfortir l’element contemplatiu, com ja havia avisat Nietzsche. Cal una revolució del règim social del temps, que és un tema polític fonamental: s’ha de situar l’economia que pressiona el temps sota l’àmbit de les decisions polítiques preses democràticament.
Podem canviar, en definitiva, la forma en què socialitzem el temps. Tenim més poder del que pensem.
Per a Safranski, la filosofia respon a un projecte de lliure expressió del jo, entroncada amb la vida i amb els problemes vitals concrets, tot contribuint a modificar-la.
I, a més, ha de jugar de manera tan bella com el F.C. Barcelona!
Publicat per Katz Editores en col·laboració amb el CCCB aquest estiu mateix.