El bloc d'en Pere
El fil dels dies
15 de novembre de 2012
0 comentaris
Iannis Ritsos. La sonata del clar de lluna
“Deixa’m venir amb tu
fins una mica més avall, fins a la tàpia de la bòbila,
allà on el camí fa un revolt i es veu
la ciutat de ciment i d’aire, emblanquinada de lluna,
tan indiferent i tan etèria,
(…)
fins una mica més avall, fins a la tàpia de la bòbila,
allà on el camí fa un revolt i es veu
la ciutat de ciment i d’aire, emblanquinada de lluna,
tan indiferent i tan etèria,
(…)
positiva i metafísica,
que igualment podries creure que existeixes com que no existeixes,
que mai no ha existit, que no ha existit el temps ni els seus mals.
Deixa’m venir amb tu.”
que igualment podries creure que existeixes com que no existeixes,
que mai no ha existit, que no ha existit el temps ni els seus mals.
Deixa’m venir amb tu.”
És un fragment de La sonata del clar de lluna, del poeta grec Iannis Ritsos, traduïda per Joan Casas i editada en versió bilingüe per Adesiara.
Un gran poeta i un magnífic traductor en una bella edició.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!