En la meva opinió, els qui es lamenten de la suposada pèrdua d’opcions del vot independentista amb la doble pregunta del referèndum s’equivoquen.
És tan senzill com reconèixer que per guanyar el referèndum cal obtenir la meitat més un dels vots vàlids emesos en qualsevol de les preguntes i de les opcions.
Amb aquesta premissa, els resultats de la consulta són perfectament interpretables.
No hem de caure en l’error de pensar que el referèndum es convoca per afavorir l’opció independentista. És una consulta democràtica que es fa al conjunt de la població. Decideix el conjunt de la ciutadania, no pas només els partidaris de la independència.
Amb una sola pregunta de sí o no a la idependència de Catalunya s’afavoreix l’opció antitindependentista, perquè només els plenament convençuts hi votarien a favor i posaria els altres en contra.
Davant d’una hipotètica victòria del si-no, està clar que s’obriria un període d’intens treball polític amb una negociació amb l’estat pel canvi de l’estatus actual.
I en qualsevol cas, amb la celebració del referèndum quedaria definitivament reconegut el nostre dret d’autodeterminació, fins i tot encara que guanyés el no-no!
Suposem que un 60% respon afirmativament a la primera pregunta, i el 40% restant negativament. Suposem que a la segona també guanya el SÍ per 60%. En un i altre cas prescindim de les abstencions, dels vots nuls i dels vots en blanc. Tindríem una opció independentista amb el suport de només el 36% de l’electorat, i això no és políticament sostenible.
Hem d’aspirar a més, a molt més.
Si ens mirem les sues darreres enquestes – El Periódico i La Vanguardia – veurem que comptant-ho com jo dic, surt una mica més del 50% de Sí/Sí.
Tanmateix els titulars i les explicacions dels dos diaris donen a entendre el contrari. On hi ha la trampa? Doncs en el fet que assimilen els indecisos, els abstencionistes, els blancs i els nuls en el bloc del No.
Aquest ha de ser el gran debat: arreu del món el resultats es compten sobre els vots vàlids; els vots no vàlids o l’abstenció no són interpretables i, en conseqüència, no són computables.
I, a banda d’això, hem d’aconseguir uns resultats que ni tan sols forçant-ne la lectura deixin espai al dubte.
I si observem les intencions de vot a partits que paral·lelament es publiquen, amb un PP i un PSC enfonsats, veurem que una cosa i l’altra no lliguen gens, amb detriment de l credibilitat dels organitzadors de les respectives enquestes.