El bloc d'en Pere

El fil dels dies

1 de maig de 2014
2 comentaris

El poema de Vinyoli que impressionà Enric Casasses

TOT SÓN PREGUNTES

Tot són preguntes
que mai no tenen resposta.
Tocat no sé per quina absurda mà
se sent un violí:
l’arquet fa mal, d’això no n’hi ha dubte. 

Passem el dia en una vella
taverna on la gent beu, on jo mateix bec
per allunyar molts àrids pensaments
que no tenen, però, cap mena d’importància.

Es poden fer moltíssimes coses,
que no són res, partint d’aquest principi:
tot és ara i res.

(a Encara les paraules, Eds. 62, 1973) 

(És el poema que obre el recull: El darrer vers coincideix amb el títol del poemari immediatament anterior, del 1970) 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. que en l’època pujoliana la gent del poder li retreia que beguera  molt d’alcohol. I no sé si fou ell mateix o en Ramon Barnils, els replicà:

    És cert que beu molt i molt, però per al que ens està passant,
    encara veu poc.

Respon a josepblesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.