Als vuitanta anys de Pere Quart
Finalment hem tornat de les vacances
pagades.
En vagó de tercera, com pertoca,
el cor apallissat, companys,
el cul batut per totes
les coces del menyspreu, de la ignomínia.
Tornàvem finalment de les vacances
pagades.
Hem mirat el país, els núvols de novembre;
hem vist la gent, el somrís i la pena.
Tot de senyeres arnades.
Tocaven hores.
Ningú ja no ens rebia
a l’andana.
La cara entre les mans,
ens hem assegut
en un banc
de la sala d’espera.
(de La capella dels dolors i altres poemes, 1981)