Espores al vent

Una idea no és ni bona ni dolenta per si mateixa. Cal situar-la en el context polític del moment.

Els dubtes sorgeixen perquè el context polític ha canviat.

– El temps per desenvolupar el projecte s’ha reduït dràsticament amb la sobtada convocatòria d’eleccions. De ben segur això afectarà la necessària reflexió per bastir un projecte que en necessita molta, de reflexió.

– Hi ha el projecte d’Alhora, que s’ha anunciat quan una part dels socis de l’ANC ja havien votat mentre encara se n’ignorava l’existència. Hi ha la possibilitat que persones que han votat sí a la llista cívica ara estiguin implicades en recollir signatures per l’Alhora perquè ja se sentin prou satisfetes pel fet que hi hagi una alternativa on abans no n’hi havia cap.

És inevitable sospesar les possibilitats d’èxit de cadascun dels dos projectes ja que tots dos necessitaran la implicació de voluntaris per ajudar-lo a tirar endavant, començant per la recollida de signatures. Des d’Alhora ja estan reclutant voluntaris. Cal recordar que només es pot signar per una candidatura.

Un error que comparteixen els dos projectes és el fet que no s’havia previst l’avançament d’eleccions i això els ha agafat amb el pas canviat. És evident que comptaven amb més temps, si no, l’ANC hauria fet la consulta sobre la llista cívica molt abans, de la mateixa manera que Alhora no s’hauria esperat fins el dia de Sant Jordi per fer la presentació del seu projecte. Això fa que haguem de prendre decisions una mica a cegues, sense tenir totes les cartes a la mà ni poder valorar-ne serenament les conseqüències.

Sospesant pros i contres

– La llista cívica és un projecte il·lusionant que va de baix a dalt. Però la base que el vol impulsar és prou àmplia i està prou activa? S’ha contemplat la precarietat d’algunes ATs i la possible manca de voluntaris per impulsar la recollida de signatures i explicar-lo?

– La base ciutadana també està molt repartida. És una idea bonica perquè pressuposa generositat, el fet que tothom signi, encara que no pensi votar una llista, pel fet que obre oportunitats per tota la gent que no se sent representada per cap dels partits, etc. Però la gent és prou generosa? L’experiència ens diu que no podem comptar amb les signatures dels qui han estat fent campanya a favor del no a la llista, sovint amb joc brut, ni dels qui els han comprat el relat. Tampoc podem comptar amb les dels qui recolliran signatures per Alhora, ni dels qui signaran per aquest altre projecte, perquè només es pot signar per un. Ni podem donar per descomptades les signatures dels qui ja se senten representats pels partits tradicionals, ni potser amb les dels consells locals per la república, ja que molts pensaran que això pot restar força a Puigdemont, encara que no sigui veritat.

– En aquest moment apostar per Alhora també requereix una dosi de confiança important perquè no en sabem res. És la proposta impulsada per dues persones que certament s’han mantingut força coherents ideològicament parlant. Si més no en comparació amb els altres actors polítics, mantenen cert grau de credibilitat.

– Sabem que se’ls va proposar de participar a la llista cívica i ho van refusar adduint que trobaven que era una aventura mancada de solidesa. Aquesta reacció es pot interpretar com un gest de ser uns aixafa-guitarres prepotents, o de la saviesa que ve de l’experiència; segons com es miri i qui s’ho miri.

– Alhora té l’avantatge i l’inconvenient de ser un projecte amb una direcció definida.

– La llista cívica té l’avantatge i l’inconvenient que ha de recollir l’aportació de molts. Tothom qui ha passat per l’experiència d’implicar-se en un projecte col·lectiu sap el ritme que això requereix. Si no es respecta el ritme necessari, les formes acaben pervertint l’esperit del projecte. Si anem esverats, hi ha moltes possibilitats de cremar una carta important i que, en comptes de revifar l’Assemblea, l’acabi debilitant, per satisfacció dels qui així ho anunciaven, perquè així ho esperaven.

– Alhora no és un projecte innovador. És la creació d’un nou partit que aprofita per situar-se en un espai electoral que ara es troba mancat de representació.

– La llista cívica ja és un canvi per si mateixa.

– Alhora ho té més fàcil per presentar-se perquè el nombre de signatures que li calen és molt menor.

– Si la llista cívica aconsegueix reunir 60.000 signatures amb tots aquests contratemps, serà senyal que surt amb força.

Les persones del SN que més energies han posat a la llista són les que han de fer un esforç més gran per saber llegir les possibilitats amb serenor, i que si es decideix tirar la llista endavant, sigui per les oportunitats que ofereix el projecte, no com a retorn pels esforços que ja s’hi han esmerçat.

– El Challenger és el coet que, sota pressió mediàtica, va preferir desestimar els dubtes d’última hora dels seus enginyers, i en fer l’alçament a l’espai, va esclatar.

– Els projectes espacials fan avançar l’aeronàutica.