Espores al vent

Sento tot de veus que diuen: ‘Si l’ANC es presenta a les eleccions és la mort de l’ANC!’. No sabria dir si és una expressió de preocupació o de desig. Em fan gràcia els qui es preocupen tant pel que s’esdevingui amb l’ANC i alhora es vanten d’haver-se donat de baixa o amenacen públicament que se’n donaran si l’ANC no fa això o allò altre que afavoriria els seus interessos particulars.

Tranquils tots! L’Assemblea Nacional Catalana NO considera presentar-se a les eleccions. El que proposa és impulsar una llista, com disposa el seu full de ruta, que a diferència de tots els partits, no faci autonomisme. Això, fer-ho dins del sistema autonòmic, són conscients que és un gran repte.

A diferència dels partits, l’objectiu de l’ANC no és preservar-se ella mateixa, sinó ser un instrument per assolir la independència. Sense un propòsit a la vista, l’ANC es panseix, no es la seva naturalesa estar aturada. Quan els partits han trobat aigües turbulentes en el camí cap a la independència, què han fet? Replegar-se cap al port falsament segur de l’autonomisme. Doncs l’ANC no. L’ANC ha de seguir navegant cap al seu únic objectiu, encara que en el context actual sigui en contra del corrent d’opinió que han generat els partits i els mitjans de comunicació que en pengen. A contracorrent doncs, però amb la força que dóna saber que es va en la direcció correcta.

Impulsar la llista cívica és un risc que val la pena córrer.

Com que ja ens anem coneixent com a societat, segur que sorgiran moltes veus que plantejaran si el Secretariat Nacional hauria pogut fer una proposta diferent. Segur que sí! Però no es pot negar que el procediment per fer la llista està molt pensat, i que el grup de treball que n’ha pautat la creació ha sabut escoltar iniciatives que fins ara no s’havien dut a la pràctica, com el fet que la proposició de candidats hagi de ser a proposta d’un grup de persones i no per iniciativa pròpia. Segur que això protegirà la llista d’un excés de perfils egòlatres, cosa que ha fet descarrilar altres projectes.

La forma de participació no tanca la porta a cap altra iniciativa; sinó que l’obre de bat a bat a molts altres grups que han anat gestant propostes amb els mateixos objectius. És aquesta la unitat que s’ha de promoure; la dels grups que creuen que la independència és possible i volen actuar en conseqüència.

El fet que per constituir-se s’hagin de recollir un altíssim nombre de signatures en molts pocs dies és una prova a superar que ja serà un indicador de si el projecte té prou força per tirar endavant o no. Un altre repte.

Si s’arriba a configurar aquesta llista cívica, perquè els socis de l’ANC han votat majoritàriament que sí, i perquè s’han trobat els candidats adients, i perquè s’han recollit els milers de signatures que calen… Si s’arriba a presentar a eleccions, deia, no restarà vots a ningú. Que no pateixin cap d’aquests partits que es pengen l’etiqueta d’independentistes per si poden enganxar algun despistat! Els possibles votants de la llista són gent a qui el joc autonomista no els interessa gens. Gent tan decebuda amb la partitocràcia existent, tan farta de preses de pèl, tan desenganyada, tan cansada que els facin perdre, que sense la llista cívica simplement es quedarien a casa i no anirien a votar, per dignitat.

Però com que els partits mesquinament només sabran veure aquesta llista com una desviació de possibles vots cap a ells, estiguem preparats per tota la verborrea que ens caurà a sobre per part de tota la tropa de tertulians i opinadors al seu servei. Ells, que ho han fet tot per desmobilitzar, retreuran que aquest país no està prou mobilitzat. Ells, que ho han fet tot per impedir la unitat dels partits, diran que la llista cívica provocarà la dispersió de vot. Ells, que ho han fet tot per fer-nos recular en el camí cap a la independència, se’n riuran de la convicció dels qui treballen per fer-la possible. Ells, que ho han fet tot per empetitir el moviment, la menysprearan dient que respon a la dèria d’una minoria irrellevant.

Tot això diran, i ens enganyaríem si amaguéssim les dificultats de l’empresa i les minses possibilitats que tot plegat té d’arribar a bon port, però precisament per ser conscients de les dificultats, està garantit que s’hi implicaran les persones més resilients, i que val la pena donar-li una oportunitat per promoure actituds de sobirania, per no eludir la confrontació amb l’Estat, ni auto censurar-nos cap iniciativa per por de perdre.

La llista cívica és generadora d’esperança, no la d’una espera passiva, sinó l’esperança activa dels qui no es conformen amb la decebedora grisor de la política catalana actual.

La llista cívica és la societat civil en marxa.