Ara que Esquerra ha desvelat (1) el vot que proposa pel referèndum del 18 de juny, totes les cartes ja estan sobre la taula. Que ningú pensi, però, que l’aprovació de l’estatut de la Moncloa -també conegut com "de la vergonya"- depenia d’aquesta decisió. Ni de bon tros. Dues de les batalles que es poden
Dins la campanya de la sociovergència (amb una ICV que, com a bon eco, només repeteix el que diuen els altres), els nervis estan fent dir més bestieses de les habituals en aquell sector. Ara resultaria, segons aquestes ments presumptament brillants, que la recomanació d’Esquerra de votar no al referèndum “seria reforçar la posició del
Qui no recorda el gest fatxenda de Mas llençant despectivament un paper en blanc amb la seva signatura a en Joan Puigcercós? “A veure si vosaltres podeu negociar més millores!”, li va deixar anar. Llàstima que aleshores, per obra i gràcia del líder de CiU (amb permís de Duran?), ja no hi havia marxa enrera.
Per molt que els peperos hagin intentat durant anys negar tota similitud entre el conflicte anglo-irlandès i el basco-espanyol, l’alto el foc d’Eta ha tornat a posar aquesta comparació en el primer pla de tots els mitjans informatius que han tractat el tema amb voluntat d’objectivitat. Certament, no seré jo qui negui aquestes similituds. Que
Fa uns mesos, un bon amic m’argumentava el seu escepticisme respecte l’èxit de les diverses lluites dels catalans, concretament després del fiasco de Fresno. Els catalans, deia, estem genèticament mal preparats per l’enfrontament (amb els espanyols), perquè en els tres darrers segles de derrotes consecutives, sobretot la de la guerra del 36, tots aquells que
Sempre havia estat un assidu dels telenotícies de TV3. Si era a casa, em programava el temps, o deixava de fer el que estava fent, per connectar amb la tele i empassar-me una de les meves dosis diàries de notícies. Com que ja fa temps que m’afaito, no em costava gaire "descodificar" la part de
Dilluns passat, en la seva columna de l’Avui, en Xavier Bosch apuntava a una font curiosa de dades estadístiques: el rànquing de cognoms de Catalunya, per desmuntar el "xarneguisme" d’un altre segle del ministre Sevilla. La llàstima és que l’espavilat periodista es va aturar en els cognoms, i no es va fixar en un altre
Mentre molta gent s’entreté a culpar Esquerra (els uns) o CiU (els altres) del "trencament" del catalanisme/nacionalisme/sobiranisme (ratlleu les opcions que no convinguin), l’humil opinió d’aquest blocaire és que estem desenfocant la qüestió. Per mi, la qüestió no és qui s’erigeix en hegemònic dins dels partits nacionalment catalans, sinó on ens porta el repartiment de
Avui el món del cava ha fet balanç de l’any. Com ja s’intuïa, s’ha produït un boicot espanyol als escumosos catalans (les vendes han baixat prop del 6% a Espanya), compensat pel creixement de la venda fora de l’Estat. El més curiós és la lectura que n’ha fet un portaveu dels cavistes (bé, dels cavistes
Ja hi tornem a ser. Com un reflex pavlovià, cada vegada que els catalans volem una mica de justícia, els espanyols acaben treient el tema de la llengua. En el "top penques" d’arguments fal·laciosos esgrimits pels nostres veïns, n’hi ha un de deliciós: el del "bilingüismo enriquecedor". Segons aquesta curiosíssima teoria, els espanyols ens tenen
Les relacions Catalunya-Espanya es poden analitzar des de molts punts de vista. Un d’ells recorda molt a la fal·làcia del Concorde. Aquesta fa referència a la política seguida pels governs francès i britànic de seguir invertint en el famós avió supersònic, malgrat ser un negoci ruïnós, simplement perquè "no volien haver perdut molts diners per
Els catalans amb una mica de criteri, que no estan disposats a empassar-se consensos de rebaixes com el que ja vam patir amb la llei del català, ja no cal que dubtin de la millor opció de vot al referèndum: el vot per la independència. Com diu Marc Belzunces al seu bloc, malgrat la prohibició
Veient els titulars dels diaris, les declaracions i les fotos dels representants dels partits que ja han dit que votarien a favor de l’estatut Rodríguez Ibarra, semblaria que una onada d’optimisme s’ha desfermat pel país. La realitat, però sembla que desmenteix aquestes visions interessadament triomfalistes: només cal anar a l’enquesta de La Vanguardia. Des d’ahir,
Zapatero i Mas deuen pensar que han fet una jugada mestra, a jutjar pels seus incondicionals, que els aplaudirien encara que es llancessin de cap per la finestra. Però més enllà del curt termini, la cosa no està tan clara. (continua…) El llogater de la Moncloa ens ha volgut donar una lliçó de "real politik"
Ara comença a estar més clar per què Zapatero i Mas van pactar tan fàcilment. Tant, que ja ho tenien acordat al juliol.Zapatero volia carregar-se l’Estatut i estava disposat a sacrificar el tripartit, mentre que Mas es volia carregar el tripartit, i estava disposat a sacrificar l’Estatut.Ara ens voldran vendre que és un acord àmpliament