Dins la campanya de la sociovergència (amb una
ICV que, com a bon eco, només repeteix el que diuen els altres), els nervis
estan fent dir més bestieses de les habituals en aquell sector. Ara resultaria,
segons aquestes ments presumptament brillants, que la recomanació d’Esquerra de
votar no al referèndum “seria reforçar la posició del PP”.
D’entrada, i donat que en aquest país ja ens
coneixem tots, aquest argument em sembla que ens vol prendre a tots per "coglioni", al
més pur estil berlusconià. Que a aquestes alçades algú pretengui que es poden
posar al mateix sac el no pepero i el no sobiranista, és d’una ingenuïtat
angelical, o bé d’un cinisme esfereïdor.
En canvi, si hi pensem un moment, ens adonem que
l’efecte del no d’Esquerra seria més aviat el contrari del que prediuen els
partidaris del sí acomplexat. Anem a pams: en què basa el PP la seva oposició frontal
a l’Estatut -fins i tot el de la Moncloa!-? En què és el “preludi del
trencament d’Espanya”. Si Esquerra es begués l’enteniment i demanés el sí per a
l’estatut capat de la Moncloa, al PP li faltaria temps per proclamar als quatre
vents de la Brunete medàtica: “veieu com tenim raó? Fins i tot els
independentistes voten que sí!”. Per la raó contrària, poc podran defensar que
l’Estat es trenca si els més partidaris que això passi -és a dir, Esquerra-
voten no al text retallat, per insuficient.
En fi, hi ha altres raons per no votar no
(votar nul, per exemple). Però de cap de les maneres per no beneficiar el PP,
que estaria encantat veient Esquerra defensant el sí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!