Hi havia una vegada una becària que se’n va anar a veure el seu cap de personal, i li va dir: “si em fas fixa i m’apuges el sou, em fico al llit amb tu”. Però el cap de personal li va respondre: “si et fiques al llit amb mi, potser no t’acomiadaré”. Moralitat de
La resposta es podria resumir en la següent conversa Maragall-Zapatero: – José Luis, no saps com em desanima pensar que sóc una de les dues úniques persones que creuen en l’Espanya plural… – Ah, sí? I qui és l’altra? Però Maragall, en una entrevista a La Vanguardia d’avui, ja s’apunta al cinisme del model lampedusià
En l’aprovació del nou reglament del Parlament, el punt més delicat és el de la majoria necessària per retirar l’Estatut si pateix una retallada significativa al Congreso espanyol. Hi ha dues postures oposades: els socialistes, amb ICV al darrera, voldrien que calgués una majoria de dos terços per retirar-lo, mentre que Esquerra, CiU i el
Aquesta pregunta pot tenir moltes respostes, però en té una tan senzilla com inapel·lable: perquè poden. I això ens porta a una fal·làcia que aquests dies s’està estripant de la manera més descarnada. La fal·làcia que ens volien fregar pels nassos els espanyolistes quan ens queixàvem per l’espoli fiscal. (continua…) I que no és cap
Molt sovint em torna a la memòria la descripció de les relacions econòmiques Catalunya-Espanya per part de’n Joan Tugores, prestigiós economista i exrector de la UB. Tugores deia que, abans de l’entrada de l’Estat Espanyol a la CEE, Espanya feia de macarró de Catalunya: oferia "protecció" (aranzelària) a canvi de diners (dels nostres impostos). A
Abans d’ahir, 24 hores abans de la mani anticatalana del PP, Catalunya Ràdio va oferir les opinions d’algunes persones que pensaven participar a l’acte. De totes elles, em vaig quedar amb la intervenció d’una dona que deia ser de Sòria i que vivia a Barcelona. Aquesta dona, amb una franquesa i naturalitat que posarien histèrics
En un post anterior, tal com si fos una lliçó de com cal llegir les dades d’intenció de vot, intentava explicar què cal fer per aprofitar unes dades que, tal com ens les dóna el senyor Colomé, en els baròmetres del CEO, no es poden aprofitar per treure’n gaire conclusions. I molt menys com ho
"Si ell digués que és bona… aquí dirien que és dolenta, i la prohibirien! Per què caram Fidel Castro no diu que la sopa és bona?!!", s’exclamava, davant d’un plat de sopa, la Mafalda del genial Quino. Si en lloc de ser una nena argentina dels 60, fos una súbdita espanyola de l’any 2005, canviaria
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) acaba de publicar el seu baròmetre de novembre. Com en el del mes de juny, hi ha una pregunta sobre la intenció de vot a les eleccions al Parlament. Malauradament, aquestes dades "crues" són poc útils per a deduir-ne tendències com les que s’han precipitat a publicar alguns mitjans, de
El PP, que es creu que l’estil mil·lenarista de la Cope li pot fer reduir distàncies amb el PSOE, es troba que no té discurs per Catalunya. Fins i tot els empresaris, que li reien els acudits impossibles a Aznar, es mostren gèlids quan Rajoy s’esbrava amb l’Estatut més que el Madrid amb els àrbitres
Avui ha tingut lloc la trobada de parlamentaris del PP a Catalunya (1). El més rellevant que s’hi decidia -o, almenys, el que n’esperava tothom- era la política que seguiria la "bancada" pepera en la discussió d’esmenes de l’Estatut al Congrés de Diputats espanyol. De les dues principals alternatives -la Rajoy i la Piqué, per
He descobert, amb gran sorpresa per part meva, que l’entitat bancària que vostè presideix, i on tinc els meus estalvis, patrocina mitjançant publicitat l’emissora de ràdio COPE. Deixo de banda el fet, incomprensible per mi, que la seva entitat pugui pagar el sou d’aquells que es dediquen sistemàticament a criticar les seves decisions estratègiques, amb
Fins i tot la maquinària més potent i precisa es pot desajustar i fer malbé per culpa d’un granet de sorra posat al lloc adient. Poc es devia imaginar l’Estat espanyol que el seu granet de sorra, amb una paciència carregada d’humilitat, però capaç d’encastar-se al bell mig d’aquesta maquinota sorollosa que arrossega un rovell
Com que sembla que hi ha gent que encara no ho sap, potser que aclarim per què un Estatut tant potent en molts àmbits – tant, que el PP ha hagut de gastar-se mig milió d’euros per fer-hi campanya en contra-, no recull l’obligació d’etiquetar almenys en català a Catalunya. (continua…) Si repassem les esmenes
Mentre m’eixugo les llàgrimes de l’emoció en llegir la teva nova versió del "deixeu que els escriptors s’acostin a mi" -escriguin com escriguin-, i donat que, com molt perspicaçment remarcava en Vicent Partal uns blocs més enllà, els escriptors en castellà van tan de baixa que els seu principal premi l’han de donar a escriptors