Si volem entendre la inestabilitat estructural de l’estat que patim, ens pot ajudar l’anàlisi dels tres tipus d’equilibri bàsics que es donen a la natura: l’estable, l’inestable i l’indiferent. L’estable el podem imaginar com una bola quieta al fons d’una banyera: si la movem fent-la pujar per les parets, i la tornem a deixar anar,
Ja està. El que Zapatero havia demostrat amb els fets, ara ho ha dit de paraula: allò que "acceptaria l’Estatut que sortís del Parlament", acaba de dir que no ho va dir. Textual. És clar, a la Terribas li ha faltat temps per passar el tall del vídeo del famós míting socialista del 13 de
1998. S’ha d’aprovar una llei que ha de ser molt important pel país, però amb una correlació de forces desfavorable. CiU governa a la Generalitat, i pot fer majoria amb Esquerra en casos puntuals, malgrat que el pacte del Majestic els lliga al PP. Els socialistes són a l’oposició. Tot i que no serien imprescindibles
Ara que Pasqual Maragall ens ha sortit amb la teoria de les dues F, també podríem parlar del principi de les tres P. Aquest principi hauria d’establir la prioritat dels interessos que hauria de defensar tot polític que vulgui ser patriota i honest: del país, del partit i personals. En aquest ordre. La majoria de
Ara que ja està passant la ressaca de la reunió Zapatero-Mas, pot ser el moment de pensar en les conseqüències que l’estatut de Rodríguez Ibarra comportarà per CiU. Sobretot a mitjà i a llarg termini. (continua…) És cert que momentàniament Mas està gaudint dels seus moments de glòria, però en política les fintes hàbils, si
Algun cap calent convergent va gosar publicar que l’Estatut aprovat pel Parlament el 30-S era el "Estatut Artur Mas". Un apel·latiu força discutible per diverses raons, però en definitiva, un bon text, que jo hauria votat ara mateix. Malauradament, aquell qui en reclamava la paternitat absoluta, l’ha deixat desfigurar tant, que no només no s’assembla
No, no em refereixo al desgraciat cetaci del Tàmesi, és clar. La reunió Zapatero-Mas d’ahir m’ha recordat, en canvi, aquell acudit de dos amics que entren en un restaurant del port on s’anuncien "bistecs de balena". Malauradament, el cuiner els diu que, per dos bistecs, no mata la balena. Mas podia decidir què feia amb
Acabo de sentir José "Pepín" Blanco, secretari d’organització del PSOE, donant-nos consells als catalans. Com si els espanyols en general, i els socialistes en particular, fossin els més indicats per donar-ne. En fi, resultaria que els nostres mals vénen de "no obrir-nos prou al món" i de "centrar-nos massa en les qüestions identitàries"… (continua…) No
En un vell acudit, un eminent psiquiatra rep la trucada d’un pacient angoixat perquè no gosa sortir de casa: – Però que no estàvem d’acord, després de 21 mesos de teràpia, que vostè no és un gra de blat de moro? – Sí, doctor, jo ja ho tinc clar… Però, i les gallines? Que ho
O el que és el mateix: del s. XIX al s. XXI. En pocs dies, hem sentit les declaracions decimonòniques sobre l’Estatut d’aquest Pavía sense cavall que és el tinent general Mena, i l’actitud ferma del vocal CGPJ Alfons L. Tena enfront de l’impresentable president d’aquell organisme (continua…). Per una banda, la tàctica barroerament intimidatòria
Diuen que els socialistes tenen molta pressa per tancar la negociació abans del dissabte 21. Pel que sembla, Zapatero vol anar al seu consell federal amb el tema tancat. Doncs si realment això és el que vol, no ho pot tenir més fàcil: només cal que accepti ara mateix el text que va aprovar el
No sé si és perquè ha tornat de vacances, o si és que algú s’ha recordat de canviar-li les piles, però el fet és que Ángel "dos líneas" Acebes hi torna amb les seves declaracions. Ara es remet a la Història (ell, que com tots els peperos, no es cansa d’intentar deslegitimar els drets històrics
Per si algú en tenia cap dubte, ser president del Tribunal Suprem espanyol (no sé als altres països) no és incompatible amb ser un lluç (amb perdó per als peixos d’aquesta espècie). Això és el que es desprèn de les seves declaracions on compara la llengua catalana amb les danses originàries de Sevilla. El senyor
Les declaracions de Mena, parafrasejant J. Fouché, són pitjor que un delicte: són un error. No, no em refereixo al de malinterpretar la constitució espanyola que tant diu defensar. Algú de la seva posició, o bé coneix molt bé què diu i què no diu la constitució espanyola, o bé es fa assessorar abans de
En el vell acudit, un conductor sent a la ràdio del cotxe que un boig està conduint en contra direcció per l’autopista. "Un?? No! Tots, tots!!", s’exclama. Fa temps que sembla que Francesc De Carreras vulgui imitar, o superar, el conductor de ficció en la política catalana. (continua…) Fa només uns dies, el nostre personatge