Bloc Tibidabo

Una vella i coneguda olor (punt I)

Sentir certs especímens  de ponent  enllà -i alguns d’ aquí-  és com tornar a  la   infantesa,   quan     “ell” encara ens manava i pels mitjans del règim sempre sentíem les mateixes bajanades   -per cert.  no  gaire diferents de les que diuen els seus hereus, ara en color-. Llavors, evidentment, no en fotíem   ni cas i   era com una cantarella de fons, com el so d’un    vell  disc ratllat que si no fos perquè era patètic era      per burlar-se’n…   Doncs ara, amb   tots  aquests  rotllos  del  Rivera,  el Rajoy    el “Pedrooo”   i   la   patètica   i arnada “unidadsagradaporlagraciadediosdesdeelpaleolíticoynolovamosato-           lerarpornuestrohonortodoslosespañoles ” (sic) passa si fa no fa el mateix…Ni cas!

Passem full d’un cop ! (punt II)

Potser cal dir-ho ben alt, ja que sembla que no ho volen sentir: en Pujol (pare) no ha estat mai un veritable nacionalista, com a màxim un regionalista (d’ Espanya) pidolaire i caciquil que confonia Catalunya amb la seva finca particular, subordinada a les oligarquies centralistes i a la borbonalla  -recordeu allòde “español del año”-. Ha esta tot el contrari d’un veritable lider, sense personalitat ni alçada, talment com un d’ aquells antics reietons que comerciaven amb els seus subdits, els quals eren convertits a l’ esclavatge, a canvi d’ unes quantes boles de vidre i quincalla… Ja és hora de dir-ho, ja és hora de dir com ens hem sentit d’ avergonyits molts catalans perque ens confonguessin amb aqueta mena de senyor Esteve de mínima alçada, i perquè ens encolomessin la seva mesquindat….
Mai ha estat un veritable patriota català ni ha tingut mai una idea de país completa i veritable, no ha passat de ser una mena de botiguer enriquit, més fidel a les convencions i negocis, no ja de la seva classe, sinó del seu limitat i retrògrad clan….Com al final ha acabat sabent-se….
La seva irresponsabilitat i la seva mesquindat són un llast fatal per a aquest país, i considero que ningú que, com a mínim , es digui catalanista pot acceptar dir-se’n hereu, ni que sigui minimamemt. per la qual cosa si el partit que ell va fundar vol subsistir i tenir un mínim de crediblitat el primer que ha de fer és retira-li el carnet i abjurar completament de la seva figura, i tot seguit adquirir una nova denominació….Tot i així el mal ja està fet…Però és l´única manera de continuar endavant , lliures dels pútrids efluvis d’ un passat tèrbol i caciquista i empeltat dels vicis de la classse vencedora de la guerra civil,malgrat dissidènciaes merament formals i aparents….. Passem full, però ja !….

Com a xais a l’ escorxador  (punt III)

ERC ha posat com a cap de llista en Rufian,, un senyor que en una televisió catalana i on tots els contertulis parlen català i ell s’ obstina a parlar en castella’? Si us plau! No es pot arribar a un nivell d’ inanitat i de dissolució més gran ! A banda que resulta totalment descoratjador. Com podem dir a cap immigrant que li convé integrar-se si els nostres (sic) líders politics menyspreen la suposada llengua pròpia?..

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!