El desert de Siloli es considera una part del desert d’Atacama, està situat al sud-oest de Bolívia, tocant a la frontera amb Xile. Aquest paisatge és d’aquells que no s’obliden, m’agradaria saber transmetre les sensacions que em va provocar. No sé si ho aconseguiré.
El paisatge rogenc està ple de roques de formes estranyes que el vent ha convertit en escultures i de volcans que, anem on anem i mirem on mirem, no perdem mai de vista; els cràters, de formes diverses però ben identificables, limiten els successius horitzons del nostre viatge.
Hi ha paisatges que parlen, que transmeten sensacions a les persones que hi arriben. Aquí gairebé es pot palpar una força continguda, adormida, amagada i gairebé eterna que fa que els viatgers quedin aclaparats i empetitits, conscients de la poca importància del seu propi temps.
Els volcans són testimonis altres temps més tempestuosos que ara semblen acabats, fan sentir al viatger que ha arribat a un lloc on entitats molt antigues i oblidades reposen per sempre. Impressiona pensar en com devien ser les coses en èpoques remotes quan molts dels volcans estaven actius.
Però les coses no solen ser com semblen, la fumarola que sempre es veu sortint del cràter del volcà Ollagüe ens avisa: els gegants no dormen, reposen, mentre esperen que les forces que s’amaguen dins la terra els sacsegin i els permetin reactivar-se.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!